En els anys d'arraconament de la llengua i la cultura pròpia, va haver-hi organitzacions que no van plegar la seua lluita per visualitzar, promocionar i fomentar la literatura en català del País Valencià. Gràcies a la col·laboració d'Acció Cultural del País Valencià, d'Escola Valenciana, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana o l'Associació d'Editors del País Valencià, entre altres organitzacions nostrades, va impulsar-se la Plaça del Llibre, un dels grans aparadors del conreu valencià de l'idioma propi a través de les lletres. Consolidada com a esdeveniment de divulgació de la literatura nostrada i organitzada actualment per la Fundació Full, la qual aixopluga diverses entitats culturals i literàries valencianes, la Plaça del Llibre afronta la segona part de la seua novena edició.
Si en la primera meitat de l'any va aterrar en Alacant i, per primera vegada, a Gandia (Safor), la seua arribada a València i Castelló de la Plana durant l'octubre convertirà aquest mes en el predilecte dels llibres escrits en llengua pròpia al conjunt del País Valencià. «Octubre serà el mes dels llibres», ha ressaltat, precisament, Teresa Val, directora de projectes de la Fundació Full en la presentació d'aquest dimarts a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, de València, qui ha afirmat: «La Plaça del Llibre, de manera general, està ubicada en espais centrals de les ciutats perquè volem que els lectors habituals en valencià acudisquen, així com aquells que llegeixen en llengua pròpia de manera ocasional i, fins i tot, altres que puguen iniciar-se». «Allò que va motivar el naixement d'aquest esdeveniment és la convicció de dotar a la nostra llengua de la normalitat que mereix. La Plaça del Llibre és una iniciativa que hauria de ser normal dintre d'un país normal», ha agregat Jesús Figuerola, president de la Fundació Full.
La primera parada d'aquesta tardor lletraferida serà Castelló de la Plana, ciutat en la qual confluiran del 14 al 24 d'octubre la Plaça del Llibre i la Fira del Llibre. «Ambdós esdeveniments literaris s'uneixen enguany amb un gran espai de venda de llibres, acompanyat d'un altre d'activitats, també compartit», ha indicat Val sobre dues iniciatives que estaran instal·lades a la plaça Santa Clara. Com a activitat destacada dintre de la Plaça del Llibre, hi ha el festival literari que tindrà lloc del 14 al 17 d'octubre. Amb vora 40 activitats programades i un total de 1.600 títols en català a la venda, els assistents podran gaudir de la presència de figures de l'art i les lletres com ara Minna Salami, Paula Bonet o Pol Guasch.
Tres dies més tard de la cloenda a Castelló de la Plana, la Plaça del Llibre ressuscitarà a la capital valenciana, concretament del 27 d'octubre a l'1 de novembre. «Es tracta, s'ha de recordar, d'un esdeveniment literari que abasta tota mena de públics, des d'activitats organitzades per a centres educatius i professorat, passant per activitats familiars com contacontes o espectacles infantils i fins a tots tipus de presentacions, taules redones, tertúlies o concerts per a públic juvenil i adult», han indicat des de la Fundació Full, els quals ha remarcat l'extensa oferta d'enguany amb quasi 3.000 títols en llengua pròpia a la venda, vora 70 activitats programades i 58 editorials participants. «Estaran pràcticament totes les editorials que publiquen en llengua pròpia», ha subratllat Val. L'any passat van assistir-hi 10.000 persones a l'edició celebrada al cap i casal.
La Plaça del Llibre, a banda de la seua idiosincràsia d'aparador de la literatura nostrada, també promou la cultura i la llengua pròpia del País Valencià a través de la concessió de tres premis anuals a la trajectòria literària, la difusió de la cultura valenciana i la trajectòria editorial. El primer ha recaigut en l'escriptora balear Antònia Vicens, qui s'ha caracteritzat per escriure obres centrades en temes com ara la condició de ser dona, la soledat i la terra pròpia. Guardonada amb la Creu de Sant Jordi (1999), el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2004) o el Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura (2018), s'ha mostrat «molt emocionada, especialment perquè el premi procedisca del País Valencià». «Em sent al·legada que siga per la meua trajectòria, la qual ha estat farcida d'errors i desencerts, i de pocs encerts», ha expressat, per rematar: «Estime València».
El guardó a la difusió, «a la tasca necessària de construir un país normal a través de la cultura», com ho ha definit Figuerola, ha estat per a la Federació Coordinadora de Muixerangues, creada l'any 2018 a Algemesí, a la comarca de la Ribera Alta. «Rep el premi com a element difusor de la cultura arran de la seua tasca coordinadora de les diferents agrupacions de muixerangues, noves i velles, arreu de tot el territori valencià per tal de vetllar per la seguretat i la identitat pròpia d'aquest element festiu arrelat des dels temps de la Corona d'Aragó», han assenyalat des de la Fundació Full. «Estem profundament agraïts per aquest premi, per reconeixement a una entitat que compta, si més no, amb una colla pràcticament per cada comarca», ha expressat el president Enric Sorribes. El premi a la trajectòria editorial ha estat per a Josep Gregori, fundador de Bromera.
«M'agradaria felicitar i agrair el treball que ha desenvolupat durant anys els organitzadors de la Plaça del Llibre, els quals demostren que la salut del llibre és de ferro», ha afirmat Carmen Amoraga, directora general de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana, qui ha tancat: «No hi ha res més bonic que les places i els carrers de les ciutats i els pobles plens de llibres». L'octubre serà, precisament, el moment en el qual València i Castelló de la Plana seran preses per les lletres autòctones, coincidint, a més, amb la setmana del llibre en català celebrada a Barcelona.