Fa anys, alguna gent creia que la Muixeranga d’Algemesí podia ser una còpia dels castellers catalans, però actualment tothom pensa el contrari: que els castellers es van originar a partir de la muixeranga. Per tant, la muixeranga és un costum autèntic i molt antic, com correspon a una activitat tradicional.
Les tradicions es repeteixen de forma cíclica i tenen una relació íntima amb la seua comunitat, en aquest cas, el poble d’Algemesí. La Muixeranga actua en les Festes de la Salut, en tres processons que cada any segueixen els mateixos recorreguts. Hi ha gent que és muixeranguera de la Mare de Déu i no vol fer més que eixir eixos dies.
En aquesta festa, el públic aplaudeix la muixeranga i li dóna diners. És costum que el veïnat d'Algemesí convidi els seus amics i familiars a veure les processons. Els agrada que la muixeranga actue davant de sa casa i alguns muixeranguers pugen al balcó; algunes cases també ofereixen menjar i beguda.
La característica definitòria de les tradicions és la seua transmissió generacional. A Algemesí, és normal que alguns pares vesteixen els seus fills amb l’uniforme de la muixeranga. D’aquesta manera, els xiquets no només s’hi familiaritzen, sinó que hi estableixen un vincle d’identitat. També és costum que els xiquets facin una figura molt fàcil, la marieta; posar la integritat dels fills a les mans de la muixeranga és una prova de confiança extraordinària.
Totes les organitzacions tenen problemes, un dia o altre. La crisi més greu que es recorda de la muixeranga d’Algemesí es va produir l’any 1973. Fins a aquell moment, els muixeranguers eren homes de classe humil que cobraven però, aquell any, aquesta gent no va actuar. Es va formar un nou grup amb universitaris, menestrals, obrers, llauradors i algun religiós. Joaquim Pérez comparà els dos grups amb aquestes paraules: “dues èpoques, però, amb una sola substància (...) i una sola, eterna Muixeranga”. L’actual mestre porta un bastó amb els noms de huit mestres: quatre anteriors a 1973 i els quatre que hi ha hagut des d’aquell any. Per tant, es considera que la Muixeranga d’Algemesí va superar aquella crisi i que la tradició no es perdé.
El valor cultural de les tradicions es reconeix cada vegada més. Les festes de la Mare de Déu i la muixeranga d’Algemesí han rebut la consideració de Festa d’Interès Turístic (1977); Bé d’Interès Cultural (2001); Micalet d’Honor (2005); meravella valenciana (2009); tresor del Patrimoni Cultural i Immaterial d’Espanya (2009); Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (2011); Ambaixador dels Castells de la revista Castells (2014) i de l’Ajuntament de Valls (2015). La Muixeranga d'Algemesí té una gran projecció mediàtica: ha sortit a molts llibres, diaris, revistes, televisions, internet, etc. En Algemesí hi ha una sala de ball que s'anomena Muixeranga; una empresa d'artesania fa muixerangues en miniatura i diverses falles han reproduït les seues figures.
Les associacions que organitzen i participen en les festes tradicionals es consideren, avui en dia, entitats importants per les seues funcions de cohesió social, integració, lleure familiar, etc. Per això, sovint col·laboren amb l’administració pública i altres agents culturals. En el cas de la Muixeranga d’Algemesí, podem mencionar la seua bona relació amb l’Ajuntament, el Museu Valencià de la Festa, la Biblioteca Municipal, la Federació Coordinadora de Muixerangues, les altres muixerangues valencianes, les colles castelleres de Catalunya, etc. En Algemesí hi ha un monument dedicat a la muixeranga i una placa indicant que Algemesí és el “Km. 0 muixeranguer”.
La Muixeranga també és coneguda fora d'Algemesí. Antoni Ariño i Sergi Gómez expliquen que “les Danses de la Todolella o la Muixeranga d’Algemesí són béns culturals reclamats cada vegada amb major freqüència per ser exhibits fora del seu context originari propi, davant públics que valoren no la seua subordinació a un acte processional sinó la seua bellesa, singularitat i representativitat intrínseques”.
Algunes festes populars són tan conegudes que s’han convertit en símbols. La muixeranga és un símbol de la festa i del poble d’Algemesí. Joan Fuster va proposar la seua música com a himne del País Valencià o dels Països Catalans. Aquesta proposta no va ser acceptada per tothom, però moltíssims grups de música n’han fet versions en tots els estils imaginables.
Les noves muixerangues han agafat la tradició d'Algemesí com a model: s’identifiquen amb el nom de «muixeranga», fan les mateixes construccions humanes, vesteixen uniformes semblants i utilitzen el mateix vocabulari. Quan alguna colla se n’allunya, els muixeranguers d'Algemesí la corregeixen, perquè creuen que la tradició s’ha de mantenir amb els mínims canvis imprescindibles.
Algú pot pensar que aquesta reflexió és innecessària, perquè abans de començar ja sabíem que la Muixeranga d’Algemesí és tradicional. Però creiem que val la pena, perquè ens permet saber, amb més exactitud, quins valors, actituds, sentiments i lligams són els que identifiquen una activitat amb el concepte vaporós de «tradició».