Publicitat

Obituari

S’ha mort l’escriptora nord-catalana Renada Laura Portet

Nascuda a Occitània el 1927, ha estat una de les veus literàries més importants de la Catalunya Nord.

Per El Temps, ACN

Renada Laura Portet. Realització de l\'entrevista: Ester Xargay, Jordi Marrugat i Adolf Alcañiz., CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons
Renada Laura Portet | Realització de l\'entrevista: Ester Xargay, Jordi Marrugat i Adolf Alcañiz., CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Renada Laura Calmon-Ouillet, coneguda artísticament com Renada Laura Portet, ha faltat als 94 anys d’edat. Ho ha fet a Elna, localitat rossellonesa on residia i on fa només unes setmanes va poder saludar el president Carles Puigdemont en l’acte de retrobament organitzat per Òmnium Cultural, a propòsit del 60 aniversari de l’entitat.

Poeta, novel·lista i assagista, va fer recerca en qüestions lingüístiques, toponímiques i onomàstiques del país. Es va llicenciar en Llengües romàniques a Montpeller.

La Institució de les Lletres Catalans ha anunciat la mort de l'escriptora aquest diumenge en una piulada. Nascuda al municipi de Sant Pau de Fenollet, l'any 1927, va obtenir, entre el 1974 i el 1976, premis de prosa i la Ginesta d’Or de poesia catalana als Jocs Florals de la Companyia literària de la Ginesta d’Or; el premi de la Biblioteca Catalana de Perpinyà (1980) amb la narració 'La casa del notari' i el premi Vila de Perpinyà (1981) juntament amb Agustí Bartra. Entre altres obres ha publicat 'Castell negre' (1981), traduïda al francès i a l’alemany, i 'A la recerca d’una memòria: Rosselló microtoponímic' (1982), estudi de toponímia. L'any 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Com a narradora i novel·lista, remarca l'Associació d'escriptors en llengua catalana, va publicar un elevat nombre de llibres, d'entre els quals: 'Castell negre', recull de narracions premiat amb el Víctor Català de l'any 1981 i traduït al francès el 1982; 'L'escletxa', obra finalista del premi Sant Jordi el 1983 i publicat a Barcelona el 1986; 'El metro de Barcelona' (finalista del premi La Piga, 1988) i el recull de narracions 'Lettera amorosa' (1990) i la novel·la 'Rigau & Rigaud. Un pintor a la cort de la rosa gratacul' va quedar finalista del premi Josep Pla l'any 2002 i narra la història de Jacint Rigau, pintor del rei Lluís XIV.

Va escriure, també, l'obra teatral 'Guillem de Cabestany o el convidat imprevist' (1995), representada al Palau dels reis de Mallorca (Perpinyà, 1995), així com tres assaigs de temàtica "trobadoresca": La llegenda del cor menjat (1994), La viole et l'or (1996) i Les Trobairitz (1996). Així mateix, ha realitzat traduccions, com El barber de Sevilla, de Beaumarchais (1994).

En el terreny de la poesia va publicar 'Jocs de convit', amb pròleg i traducció bilingüe de Kathleen McNerney, de la West Vírginia University; 'Una ombra anomenada oblit' (1992), 'El cant de la Sibil·la' (1994) i 'N'hom' (2017), amb un pròleg de Pere Verdaguer.

Reaccions

El president a l'exili Carles Puigdemont l'ha definit, en una piulada, com una "salvadora incansable i insubornable dels mots de la nostra llengua", mentre que el president Quim Torra ha assenyalat que era "una de les veus literàries més importants de Catalunya Nord. Immensa gratitud per la feina feta i el meu condol a la família i amics", ha indicat.

 

"Ha viscut una vida plena i ho ha fet amb llibertat i dedicació vers la seva llengua i el seu país", ha manifestat la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

Des d'Òmnium Cultura han lamentat la mort de l'escriptora i també l'han definit com un "referent de les lletres catalanes a la Catalunya Nord".

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.