Testimoni privilegiat de la defensa contra Lluís XI, que va incorporar el Rosselló a França durant uns anys al segle XV; víctima del Tractat dels Pirineus, llar de la Maternitat que acollia mares refugiades de la Guerra d’Espanya i protagonista de l’operació urnes de la tardor del 2017, Elna ha tornat a marcar l’agenda política catalana. La localitat del Rosselló, amb poc més de 8.000 habitants, ha estat la seu de la celebració del seixantè aniversari d’Òmnium Cultural. A l’Estat francès, precisament, hi podia arribar el president Carles Puigdemont, qui no té cap garantia que a Espanya seria respectada la immunitat que li correspon com a eurodiputat.
No és casual que Elna torne a ser un indret protagonista. El seu alcalde, el comunista Nicolás Garcia, ha estat un dels polítics que més s’han implicat en la defensa dels represaliats catalans. L’estiu passat, en el context de la Universitat Catalana d’Estiu que se celebra cada any a Prada de Conflent, Elna també va rebre el president Puigdemont, aquesta vegada acompanyat pel president Quim Torra, que encara no havia estat cessat per la justícia espanyola.
Sempre present, de manera ben activa, en aquesta mena d’actes, Nicolás Garcia acudia el 16 de juliol a l’escola de la localitat nord-catalana en què s’ha celebrat el seixantè aniversari d’Òmnium Cultural. També hi era, per descomptat, el president de l’entitat, Jordi Cuixart, recentment indultat, així com el president Pere Aragonès, amb qui entrava a l’acte en primera línia, conjuntament amb el president Puigdemont i el tinent de batllia del municipi, l’històric activista Pere Manzanares, també fundador de Ràdio Arrels. Les autoritats entraven al mateix temps, per línies de quatre persones. Hi eren molts dels presos polítics recentment indultats i també els exiliats, inclosa Anna Gabriel, a qui s’ha pogut veure per primera vegada en territori català des que va marxar a Suïssa a principis de 2018 per evitar una declaració judicial que podia desembocar en el seu encarcerament. Gabriel anava acompanyada del conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig. En segona fila, el vicepresident Jordi Puigneró i la presidenta del Parlament, Laura Borràs. I enmig, la resta de represaliats institucionals de l’octubre del 2017 més Jordi Sànchez, que va ser encarcerat com a president de l’ANC. Entre el públic hi havia la màxima autoritat política de la Catalunya Nord: la consellera del Departament dels Pirineus Orientals, Hermeline Malherbe.
En un matí de sol violent i de vent de tramuntana agraït, l’acte l’iniciava Maxime Cayuela, l’infant perpinyanès que es va fer viral cantant en català en un concurs de la televisió francesa. Ho feia interpretant la mateixa cançó que li va fer famós al The Voice Kids, “Tant com me quedarà”, del cantautor nord-català Jordi Barre. L’acte, clarament condicionat per la pandèmia, es limitava a una lectura de poemes –entre els quals hi havia una versió musical per vídeo d’“Assumiràs la veu d’un poble”, de Vicent Andrés Estellés– i a unes paraules emotives de Jordi Cuixart, que feia un discurs ben reivindicatiu.
Rebut amb una ovació no inesperada, Jordi Cuixart recordava l’absència de Marta Rovira, l’única exiliada, amb Toni Comín, que no hi podia assistir. El seu relat era el que acostuma a fer: una reivindicació de la unitat dels catalans dins de la diversitat, un clam d’optimisme –“som víctimes de la repressió perquè l’Estat té clar que podem vèncer”– i una defensa decidida del valor de l’1 d’octubre, que cridava a preservar. Alhora, Cuixart també recordava que Òmnium continuaria actuant des de la lleialtat i la generositat, amb moments de discreció i moments d’empenta, per tal de defensar el país durant els temps que vindran, tal com l’entitat ha fet, deia, els darrers seixanta anys.
L’acte, però, estava més pensat per a les imatges que per als discursos. Per això, el moment previ a la fotografia oficial durava quasi tant com el discurs del president de l’entitat, qui anava presentant un a un tots els assistents més destacats. Els primers a pujar a l’escenari eren el president Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras. A tots dos donava les gràcies en nom d’Òmnium “i, si m’ho permeteu, en nom del poble de Catalunya”. Tot seguit accediria a l’escenari Anna Gabriel, cap visible de la CUP durant els fets d’octubre del 2017 i discreta, en canvi, durant el seu exili a Suïssa. L’abraçada entre Gabriel i Cuixart era de les més intenses del dia. Més endavant pujarien a l’escenari Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Quim Forn, Josep Rull, Carles Mundó i Meritxell Borràs. Aquests dos últims són els exconsellers de Justícia i Governació, que van passar un mes en presó preventiva i més tard no serien novament encarcerats, a diferència dels seus companys i companyes. Els absents en l’acte eren els presos polítics recentment indultats Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull. Tampoc hi era Santi Vila, qui va passar una nit a presó després de pagar fiança i qui es va desmarcar, al Govern estant, de la proclamació d’independència del 27 d’octubre del 2017.
Elna, i la Catalunya Nord, tornaven així a convertir-se en indrets referencials de l’actualitat catalana. I encara ho continuaran sent, previsiblement, mentre dure la situació d’exili de molts dels represaliats de la tardor del 2017.