David Pérez, diputat del PSC al Parlament de Catalunya, assistia el passat 9 de juliol a tres quarts de vuit del vespre com a ponent a la conferència ‘Estrategias para superar el nacionalismo’, organitzada per Societat Civil Catalana (SCC) i moderada pel periodista Iñaki Ellakuría. El que havia de ser una ponència formal acabaria convertint-se en una ofensiva conjunta de Ciutadans (C’s), el Partit Popular (PP) i Unió del Poble Navarrès (UPN) contra els socialistes. La “ traïció” de Pedro Sánchez per la concessió dels indults i el diàleg amb les forces independentistes ha estat la pólvora que ha fet servir el portaveu de C’s al Parlament de Catalunya, Nacho Martín Blanco, la diputada basca del PP al Congrés dels Diputats, Edurne Uriarte i el portaveu d’UPN al Congrés, Carlos García Adanero per fer volar pels aires una conferència que, a priori, estava enfocada a cercar camins compartits per vèncer el “nacionalisme”, que en argot constitucionalista vol dir “independentisme”. Així doncs, el que s’esperava que fos una masterclass tàctica per superar el “malaguanyat nacionalisme” s’ha convertit en una mala estona pel diputat Pérez que, una i altra vegada, insistia que ell “hi estava molt a gust”.
A pocs minuts de començar, quedava palès que la sala d’actes de l’hotel NH Constanza era massa gran atesa la quantitat de gent que decidia quedar-s'hi fins a la darrera ponència. La calor i el cansament es notava en les cares dels oients. Aviat, però, les ràfegues verbals adreçades als socialistes i als "nacionalistes" farien esperonar la gent congregada. David Pérez, diputat del PSC al Parlament de Catalunya, era el primer en prendre la paraula. I ho feia per relatar les característiques del "nacionalisme": “compartir un enemic, controlar els mitjans de comunicació i deshumanitzar l’adversari”. Després, subratllava que l’autodeterminació per Catalunya no és possible, i explicava que des del PSC aposten per una resolució del conflicte negociada, que podria ser en forma de referèndum constitucional, per exemple. També anunciava que una bona forma de guanyar la partida al “nacionalisme” seria avançar vers un estat federal, fet que feia saltar totes les alarmes d’un públic gens assedegat de més autogovern.
La primera arremesa al diputat socialista no trigaria a arribar. D’entrada, la diputada basca del PP, Edurne Uriarte, expressava que la seva formació mai no hauria indultat els dirigents independentistes. Ara bé, es mostraria menys bel·ligerant que els seus companys, perquè es reservava temps per insistir en el fet que “la democràcia espanyola és de primera qualitat i està reconeguda internacionalment”.
A continuació, però, el portaveu d’UPN, Carlos García Adanero, escometia com un torpede contra Pérez, tot acusant el seu partit de “blanquejar EH Bildu a canvi de res” i de “pactar els indults, la taula de diàleg i un referèndum d'autodeterminació amb Esquerra Republicana per mantenir-se al poder”. I ho reblava amb una lliçó sobre com vèncer el "nacionalisme": “amb el nacionalisme no es pot pactar cap concessió. Ara són els indults i la taula de diàleg, però després serà un referèndum d’autodeterminació”, afirmava amb una seguretat que deixava esmaperdut David Pérez. Tot seguit, aplaudiments, aplaudiments a dojo per part d’uns oients que premiaven la contestació dura a l’independentisme i no pas la via negociada.
Que Espanya és una democràcia de primer ordre acreditada internacionalment i que el “nacionalisme” és una amenaça pel conjunt dels espanyols era l’únic posicionament compartit pels ponents segons demostrava, de nou, el portaveu de C’s al Parlament de Catalunya. "És difícil combatre el nacionalisme si un partit d’estat com el PSOE fa una política condescendent amb el nacionalisme”. Nacho Martín Blanco també acusava el govern de Pedro Sánchez de perjudicar la imatge d’Espanya a l’exterior amb la concessió dels indults.
Al seu torn, David Pérez, que es mostrava visiblement ofès, indicava que la intervenció del dirigent d’UPN, Carlos García Adanero, havia estat molt desagradable. I Martín Blanco, lluny d’apagar el foc encès, recolzava el navarrès, tot asseverant que “té més raó que un sant”. Reprenia la paraula el diputat socialista per agrair a Edurne Uriarte el bon to i “no haver intentat l’aplaudiment fàcil atacant els altres”. “Sé que a mi no m’aplaudireu com a Carlos o a Nacho, però us asseguro que si ens passem l’estona dient que la culpa la té Pedro Sánchez no resoldrem res”, afirmava amb un fil de veu que tallava la tensió acumulada en l’ambient.
La calma duraria escassos minuts. David Pérez procedia a llegir l’article 92 de la Constitució espanyola sobre la capacitat de l’Estat de convocar referèndums. “Les autonomies podran fer referèndums per consultar a la ciutadania", llegia. "És constitucional, diguem-ho clar”, exclamava sense por a ser escridassat. Acte seguit, membres del públic responien indignats amb algunes sonores protestes, fet que feia pujar la tibantor de la xerrada de nou. Carlos García Adanero llançava més llenya al foc, tot reiterant als socialistes: “deixin d’enganyar la gent perquè la gent pateix”. Un cop més, García Adanero penjava la pilota al segon pal perquè Martín Blanco rematés. Entre ells dos, jugaven a veure qui s’emportava més aplaudiments. “No es pot posar la governabilitat d’Espanya en mans d’aquells que volen acabar amb la unitat nacional del nostre país. Això no passa en cap altre nació del món”, apuntava el diputat taronja. Després de dir que el PSC té “tocs nacionalistes”, Nacho Martín Blanco passava la paraula a la diputada Uriarte. La representant basca del PP al Congrés, convençuda d’ella mateixa, li explicava a Pérez que “el sistema de comunitats autònomes és, en si mateix, federal, i que la cultura política espanyola segueix dominada pel complexa d’inferioritat envers els "nacionalistes". “Els nacionalistes han aconseguit convèncer molta gent que són un moviment per la igualtat i la llibertat. El nacionalisme viu de la imatge que li va donar la legitimitat de la lluita antifranquista”, indicava sense dubtar.
Finalment, David Pérez, exhaust, defensava els indults perquè “són una molt bona forma de treure arguments als independentistes”. I acabava la darrera intervenció, amb l’objectiu de cercar la complicitat d’un públic que se li havia resistit des del primer moment. Ho feia confessant que ell havia hagut de patir molt per culpa del “nacionalisme” i apostant per establir un 25% de matèries en castellà a les escoles catalanes.
El que havia de ser una conferència per proposar sortides al conflicte Catalunya-Espanya, acabaria sent un escarment públic al diputat del PSC, David Pérez, per no haver seguit l’estratègia de la dreta espanyolista; cap concessió i mà dura contra el “nacionalisme”. Queda clar, doncs, que de visions n’hi ha diverses. El que no queda tan clar és si Pérez repetirà a l’escola d’estiu de Societat Civil Catalana l’any que ve.