Entrevista

Ferran Requejo: "A la pràctica i en relació a Catalunya, Espanya no és un estat de dret"

El catedràtic de Ciència Política Ferran Requejo i Coll (Barcelona, 1951) ha acabat la seva etapa com a director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern. Molt actiu a nivell mediàtic durant l'etapa més convulsa del procés, fins ara ha guardat silenci pel seu càrrec institucional. Parlem amb ell de l'actualitat política catalana.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Ha acabat la seva etapa com a director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern de la Generalitat de Catalunya. Com valora el pas per aquest ens?

-Ha estat una experiència molt interessant. L’IEA és un Institut de recerca especialitzat en temes d’autogovern (democràcies liberals, federalismes/regionalismes i processos de secessió). Durant aquests dos anys i vuit mesos li hem donat a l’Institut un gir politològic respecte al que eren les seves anàlisis tradicionals, que eren de contingut eminentment jurídic. I ho hem fet a partir d’un clar avenç en termes de recerca internacional. L’equip ha respost molt bé i s’han fet coses que crec que tenen rellevància per el país i per a l’orientació de la política del Govern de la Generalitat i del Parlament (informes, workshops internacionals, seminaris, publicacions, reformulació de la política de beques i dels Premis de recerca, etc). Varis dels informes realitzats en aquesta etapa donen elements substantius a la Generalitat per la futura “taula de diàleg” a partir, sobretot, de l’anàlisi de la política comparada de les democràcies més avançades, anant bastant més enllà del que merament diuen les constitucions i les lleis dels estats democràtics. 

- Com llegeix actualment el moment del procés independentista?

-Estem en un moment en el qual hi ha sobre la taula dues “carpetes” principals, les quals tenen tant una dimensió local (estatal) com una dimensió internacional. Una és la carpeta de la gestió de la repressió judicial (presos polítics, exiliats i els més de 2000 persones encausades). L'altra seria la carpeta de la superació del conflicte polític de fons entre Catalunya i l’estat espanyol. La segona carpeta és, naturalment, la més important i decisiva. El darrer informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern tracta la protecció dels autogoverns territorials davant de la “tirania de la majoria” (“democràcies liberals i protecció de l’autogovern”). Subministra elements per una resolució satisfactòria del conflicte de fons entre Catalunya i l’Estat. Partint de les teories actuals de la democràcies, però sobretot de l’anàlisi de les institucions i pràctiques de les democràcies liberals, especialment les de caràcter plurinacional, facilita veure quines són les institucions que protegeixen millor els autogoverns territorials (asimetries, polítiques d’opting out, federalització del poder judicial, clàusules de secessió, etc). Paral·lelament, subministra arguments sobre aquelles institucions que no garanteixen una protecció efectiva de l’autogovern (cambres altes, pretesa exclusivitat competencial, control constitucional, etc). El tema subjacent és com les democràcies liberals tracten i haurien de tractar a les seves minories nacionals internes. (L’informe està disponible en el web de l’IEA en versions en català i anglès). Les dues capetes inclouen objectius, mètodes i actors diferents, tant a nivell local com internacional. Cal no barrejar-les conceptualment. Ara bé, la cúpula judicial espanyola interfereix en ambdues carpetes. Hi ha sis institucions del poder judicial espanyol que caldria en alguns casos suprimir, i en altres casos transformar profundament en termes liberals i democràtics. 

-Quines són aquestes institucions?

-Són el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, el Consell General del Poder Judicial, l’Audiència Nacional, la Fiscalia i el Tribunal de Comptes. Tant l’Audiència Nacional com el Tribunal de Comptes s’haurien de suprimir. Les altres s’haurien de reformar profundament per tal de ser institucions homologables d’una democràcia liberal. A aquestes sis institucions, la democràcia liberal els hi ve molt gran quan efectuen atemptats constants contra els drets fonamentals; quan estan molt allunyades de la imparcialitat que se suposa que els jutges han de tenir en una democràcia liberal; quan entren a prohibir allò que poden debatre parlaments escollits democràticament; quan encobreixen amb una impunitat pràctica les actuacions il·legítimes i il·legals de les clavegueres de l’estat; i quan avalen les pràctiques corruptes de la monarquia espanyola. En termes d’un partit de tennis, aquestes sis institucions suposen un set en blanc contra la democràcia: Autoritarisme 6 – Democràcia liberal 0. La conclusió és que, a la pràctica i en relació a Catalunya, Espanya no és un estat de dret. 

-Com pensa que pot influir l'arribada dels indults als presos polítics?

-És un element que comporta certa distensió, però no crec que sigui decisiu per la resolució del conflicte de fons, és a dir, per la resolució de la segona carpeta que esmentàvem abans. Els indults probablement seran de caràcter parcial, limitat i revisable. Seran uns indults aigualits. Naturalment, cal alegrar-se pel que suposen a nivell personal pels presos polítics –a partir de la infame sentència del Tribunal Suprem no hi ha massa dubtes que es tracta de presos polítics, no de polítics presos, tal com ha assenyalat també el recent informe del Consell d’Europa, el qual ha demanat l’alliberament dels presos i la retirada de les euroordres als exiliats. Cal dir que lInstitut d’Estudis de l’Autogovern va fer un informe crític (2020) sobre la sentència del TS, que és també accessible en català al web de l’IEA, juntament amb un briefing en anglès de les conclusions de l’informe que es va enviar a les principals institucions europees –Unió Europea, Consell d’Europa, Organització per la Seguretat i Cooperació a Europa, OSCE). Aquests indults poden acabar sent, manllevant una frase de l’escena final de Blade Runner, “nou llàgrimes en la pluja”. El govern espanyol tractarà d’utilitzar-los com a plataforma de propaganda de cara a Europa i a l’escena internacional, desmarcant-se de la nefasta imatge que la cúpula judicial espanyola té a nivell internacional. Tanmateix, la solució per la carpeta dels presos, exiliats i resta de represaliats no son els indults, sinó l’amnistia. El govern central tractarà de donar la impressió que els indults son la porta per solucionar el conflicte de fons. Però això és notòriament fals. Associar les pràctiques judicials espanyoles a les de Turquia, Polònia, Rússia o Hongria va deixant de ser una anècdota. El ridícul internacional que està fent Espanya és espectacular. Una qüestió de la qual el govern de Pedro Sánchez és conscient i que ara vol combatre tractant de donar l’aparença de que les coses estan canviant. Però aquesta és una qüestió empírica basada en e els fets, no en la mera retòrica. I de moment, de fets no n’hi ha. A més, sembla que el Govern espanyol vol "justificar" els indults "per afavorir la convivència a Catalunya". Això, a més de fals, resulta indignant. El problema de fons és el de la relació de Catalunya amb l'Estat espanyol, no la convivència a Catalunya, la qual ha mostrat amb escreix ser una societat pacífica i molt més liberal i moderna que l'espanyola. No hi ha problema de convivència a Catalunya. Hi ha un problema de reconeixement i d'autogovern nacional, un problema de reconeixement i d'acomodació política d'una nació minoritària en un Estat democràtica. El problema no és Catalunya. El problema és Espanya o, si es prefereix, l'articulació política d'Espanya. El problema és l'Estat espanyol. En aquest sentit, el moviment independentista i sobiranista, així com el Govern de la Generalitat i el Parlament, han de procurar curtcircuitar el màrqueting polític enganyós que s’intentarà fer des del govern central amb els indults. De moment es tracta d’un govern que encara no ha fet res, ni ha proposat res per a la superació del conflicte polític. Si es repassen les declaracions recents d’alguns ministres, com ara la d’exteriors, la d’hisenda o el ministre de justícia es constata que, en relació a Catalunya, de “progressistes” no en tenen res. 

-Des de sectors de l’unionisme es diu que l’amnistia està prohibida per la Constitució espanyola. És veritat?

-No. Els indults i l’amnistia son dos coses molt diferents. Els indults suposen un acte administratiu decidit pel govern central. No comporta l’anul·lació del delicte, sinó una rebaixa de les penes imposades. Es regula per un decret del govern central. Com a tal es recurrible davant la sala tercera del Tribunal Suprem (Sala Contenciós-administrativa). L’amnistia no és un acte administratiu, sinó un acte legislatiu. Cal regular-la amb una llei del parlament central. Comporta l’anul·lació no només de les penes, sinó dels pretesos delictes imputats als encausats. Seria susceptible d’un recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional. Una amnistia no és un indult general. La Constitució prohibeix els indults generals; de l’amnistia no en diu res. Si es vol fer, el parlament espanyol podria fer perfectament una llei d’amnistia. 

- Com pensa que pot influir l'arribada d'ERC a la presidència de la Generalitat?

-Està per veure. Suposo que els dirigents d’ERC són molt conscients que corren un risc important: que es converteixin i siguin percebuts per bona part de la ciutadania del país  com uns ingenus a mans del govern espanyol i de l’unionisme. La “taula de diàleg” de moment és buida de contingut. Pot servir per fer veure que les coses avancen, la qual cosa és l’estratègia del govern central de cara a Europa. Un diàleg ha d’estar presidit per un contingut, un mètode i un calendari amb inici i final. Lamentablement, crec que estem davant d’un problema estructural que no té solució a curt termini. Probablement seguirem en una situació de “conflicte polític congelat” durant anys. Un conflicte congelat es produeix quan el tema de fons del conflicte no es canalitza i resol a través de les institucions i dels procediments de la democràcia de torn. En el nostre cas, no veig el govern central ni amb l’altura política i moral, ni amb la preparació intel·lectual suficient per oferir solucions al conflicte, ni que siguin solucions parcials però de caràcter estructural. El govern central tampoc disposa de la capacitat pràctica de fer les reformes constitucionals profundes que caldria, ni en el cas que les volés fer, que no és la situació actual (el PP i Vox tenen la clau del vet de les reformes constitucionals en el Congrés de Diputats). A més, cal tenir present que la cultura política dels principals partits i de les institucions de l’estat és molt antiquada en termes liberal-democràtics. Està presidida per un fort nacionalisme d’estat de caràcter uniformista, que intenta legitimar-se a partir de termes conservadors i jurídics tradicionals o en uns termes de nacionalisme jacobí avui molt desfasats en societats plurinacionals. Per exemple, els documents dels pretesos partits progressistes sobre la qüestió nacional-territorial de l’estat són molt pobres.

-Amb els presos polítics a fora de la presó, creu que ERC tindrà complicacions per gestionar la bicefàlia Aragonès - Junqueras?

-No ho sé, però tampoc crec que importi gaire el que passa a l’interior dels partits. El que és més important és allò que passa en el país i en les seves institucions. Els partits són instruments. Si la situació i imatge pràctica és que el president de la Generalitat és tutelat per algú altre, representaria una degradació de la institució de la Presidència. Això no ha passat mai. De fet, el que convé al país és el reforçament i la recuperació del prestigi de les institucions. 

-Com valora el rol que està adoptant el president Puigdemont els darrers mesos?

La decisió que va prendre mig govern de la Generalitat de marxar a l’exili a finals d’octubre de 2017, va ser la millor decisió política presa des del referèndum. L’exili ha possibilitat i segueix possibilitant un qüestionament permanent de les decisions i actes de l’estat espanyol, el qual no controla què passa fora de les seves fronteres. L’exili està permetent una lluita política, judicial i institucional impossible de fer des de l’interior. La tasca del president Puigdemont i dels altres exiliats està ben dirigida, tant en termes polítics com professionals davant els tribunals. És un cigró cru permanent a la sabates de l’estat. I la pel·lícula està lluny d’haver-se acabat. De fet, el millor pot arribar a través dels recursos pendents davant el TEDH, la sentència del qual pot deixar ben retratat l’estat espanyol, el seu nacionalisme i les institucions judicials. Repeteixo, en relació a Catalunya, Espanya no és un estat de dret. I la tasca de l’exili ho posa constantment en evidència.

-Quin rol pot jugar aquí el Consell per la República?

-El Consell de la República no pertany a l’entramat institucional de la Generalitat. Però es tracta d’un actiu amb que compta el moviment independentista. Caldria optimitzar-lo dins d’una estratègia general. En el pla organitzatiu caldria establir una reforma del Consell per tal de que reflectís millor el pluralisme intern del moviment independentista (que tothom s’hi sentís còmode). En el pla funcional el Consell pot estar vinculat i col·laborar amb la causa dels presos i exiliats i la política exterior del país, així com esdevenir un actor important en la mobilització de la ciutadania del país. Caldria superar les tendències partidistes. Una mica paradoxalment es pot afirmar que, si el punt més fort de l’independentisme és el seu pes específic dins de la ciutadania del país, el punt més dèbil el constitueix la situació del partits. La ciutadania mostra una resiliència molt notable, malgrat les actuacions a vegades decebedores dels partits. Espero que aquests últims no acabin malbaratant aquesta resiliència, i també espero que es mantingui l’hegemonia electoral mostrada per l’independentisme davant de l’unionisme en els últims anys.  

-Quin paper hi juga la unilateralita? Hauria de ser abandonada per part de l’independentisme?

-En les circumstàncies actuals, l’independentisme no pot renunciar a la unilateralitat. Com a mínim fins que l’Estat no s’obri a negociar un nou estatus polític per Catalunya que sigui digne d’un govern nacional. Actualment, el govern espanyol voldria que això li sortís gratis, sense abandonar la seva pròpia unilateralitat. Mentre no hi hagi una alternativa clara de reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya i una proposta digna d’un autogovern aprofundit i, sobre tot, institucionalment garantit, l’independentisme no pot renunciar a la unilateralitat. El contrari seria irracional.  Fer el referèndum en contra de l’Estat, va ser una victòria molt important del moviment independentista. La violència la va posar l’Estat (policia espanyola i guàrdia civil). Aquesta violència, més les actuacions posteriors de la cúpula judicial espanyola, són dues fonts del desprestigi de l’Estat a escala internacional. Cada vegada hi ha més actors que se n’adonen, que els hi cau la vena dels ulls respecte a la “democràcia espanyola”, una expressió que, en relació a Catalunya, s’ha tornat un oxímoron. La Constitució espanyola, especialment tal com s’ha interpretat des de les institucions de l’Estat (governs, Corts Generals, tribunals) no és una bona constitució per acomodar el pluralisme nacional de l’Estat. Amb el cas de la cúpula del poder judicial s’ha vist el gran preu a pagar de no haver fet una reforma profunda en el temps de la transició. La cúpula judicial espanyola manté una continuïtat clara amb la de la dictadura franquista. A més, el tema de Catalunya els hi ve gran als partits i a les institucions de l’estat. Tenen molt a aprendre d’altres democràcies plurinacionals, com ara Canadà, Bèlgica o el Regne Unit, les quals van trobant solucions institucionals dinàmiques per tal de reconèixer i acomodar políticament i constitucionalment el pluralisme nacional dels seus estats. Crec que el temps juga a favor del “progrés” en com una democràcia liberal ha de tractar les seves minories nacionals internes en termes de reconeixement i acomodació del seu pluralisme. En democràcia, el temps crec que juga a favor de l’alliberament polític nacional de les minories. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.