"L'imbècil social inclou a aquella multitud d'ésser incultes, maldestres, suggestionables, mancats d'espontaneïtat i iniciativa, que contribueixen a formar part de la massa gregària de les gents anònimes", escrivia Antonio Vallejo-Nágera, l'any 1939 a La locura y la guerra: Psicopatologia de la guerra española. Aquest psiquiatra nascut a Palència era aleshores cap dels Serveis Psiquiàtrics de l'Exèrcit Nacional i esdevindria, en els anys posterior, una peça indispensable en el procés de neteja ideològica franquista. El 'Mengele espanyol' l'han batejat. Perquè en la seua ment va construir tota una teoria pseudo-científica destinada a justificar la depuració de la dissidència franquista. La repressió criminal exercida en presons i ciutats, hospitals i pobles, no s'explica sense el seu embolcall teòric. Va aportar, en definitiva, a la causa nacional una legitimació i una vessant suposadament medico-científica.
Vallejo-Nágera constitueix l'eix central d''Els àngels caiguts. El fanatisme dels psiquiatres de Franco', un documental que va estrenar aquest dilluns la Conselleria de Transparència i Memòria Democràtica i que ha estat dirigit per la periodista Rosa Brines i produït per Félix Vidal. El documental explica com en la dècada dels 30 s'obrien camí les organitzacions neuropsiquiàtriqeus que s'havien format en l'escola de Ramon i Cajal, que s'havien impregnat dels avenços científics i mèdics europeus. Aquell avanç en la neuropsicologia, tanmateix es va veure esquinçat per la ferocitat de la guerra civil i la posterior dictadura. A Vallejo-Nágera, que havia tingut experiència en la guerra del Marroc i que a més havia exercit com agregat de l'ambaixada d'Espanya a Berlín, Francisco Franco li va ordenar crear ja el 1938 el Gabinet d'Investigacions Psicològiques. Familiaritzat, per la seua experiència personal, amb les teories de la higiene racial, l'eugenèsia i el degeneracionisme del segle XIX, Vallejo-Nágera fou l'encarregat de construir un discurs i una praxis destinada a patologitzar els dissidents del règim.
No va estar a soles, en tot cas, en aquesta croada. Altres professionals de la psicologia i la psiquiatria van apuntalar tot aquell esquema. És el cas dels valencians Juanjo López Ibor i Francisco Marco Merenciano i el turolenc Pedro Laín Entralgo. Tots tres van coincidir en el col·legi major de Burjassot. El metge Marco Merenciano fou, de fet, una de les tres persones que va denunciar, amb falses acusacions, l'aleshores rector Peset Aleixandre, qui va ser afusellat pel franquisme. Just ahir es complien 80 anys del seu assassinat al cementiri de Paterna.
"Aquest documental aborda la patologització de l'adversari polític; com es va crear una pseudo-ciència mèdica es van crear una teoria per justificar que qualsevol opció no franquista era, segons ells, un problema paramental o psicopatològic", explica la directora Rosa Brines. En la constitució de totes aquestes teories resulten fonamentals els treballs de camp que Vallejo-Nágera realitza als Brigades Internacionals empresonats a camp de San Pedro de Cardeña, a Burgos, i a una cinquantena de dones republicanes tancades al presidiari de Màlaga. "Aquesta obra audiovisual -segons la consellera Rosa Pérez Garijo- contribueix a posar llum sobre el paper que van tindre els psiquiatres franquistes en què Paul Preston va anomenar l'holocaust espanyol; etapa en què Franco i els seus col·laboradors es van adonar des del primer moment que la Guerra Civil era l'oportunitat d'arrencar d'arrel tot allò que ells consideraven la 'antiEspaña'".
Pel documental estrenat ahir transiten el psiquiatre Cándido Polo, el professor d'història de la ciència de la Universitat de València Enric Novella i l'especialista en dona i franquisme Vicenta Verdugo. Expliquen, per exemple, com al contrari que a Alemanya, a Espanya el model d'eugenèsia que es va aplicar no fou biològic sinó espiritual. No es pot perdre de vista que "en el context d'Espanya, tan impregnat pel catolicisme, l'església estava en contra de l'eugenèsia negativa. Del que es tractava era d'extirpar al rival del cos social -explica Novella-. Del que es tractava era d'extirpar el rival del cos social. Utilitzen molta la metàfora del cirurgià: calia sanar el cos social, que tenia tumors i parts malignes"."Fanàtics degenerats, paranoides exaltats per fantàstics ideals polítics, imbècils morals amb ambicions egoistes, histèrics desitjosos de destacar, psicòpates asocials"... són algunes de les categories que aquella para-psiquiatria utilitzava.
El resultat d'això són pràctiques com la persecució de l'homosexualitat o el robatori de xiquets, un fenomen molt estès durant tot el franquisme i sobre el qual encara romanen molts interrogants oberts.
La intenció de la Conselleria que dirigeix Rosa Pérez Garijo és que 'Àngels caiguts' es puga emetre en À Punt, si bé el seu format de migmetratge està adreçat també als i les joves d'institut. "Crec que ens podem donar per satisfets si després de veure el documental els adolescents tenen clar que és el feixisme i la dictadura enfront de la democràcia i això els aporta els elements suficients per tenir un criteri propi", confessa Rosa Brines.