Abans que la mascareta s'erigira en peça obligatòria per a sortir el carrer, d'experimentar un sotrac que alteraria els nostres hàbits vitals, el sector financer afrontava diversos reptes transcendentals. La revolució tecnològica, amb els gegants digitals tocant a la porta d'aquest àmbit per extraure rendibilitat, o el manteniment dels baixos tipus d'interès, els quals s'albiraven com a clau de volta per conservar aleshores el creixement econòmic, empentava la banca espanyola a destapar un altre procés d'integració bancària. La pandèmia del coronavirus incrementava aquesta pressió atès l'acceleració de la transformació digital de la societat i, en conseqüència, de l'economia.
Amb l'objectiu d'anticipar-se a un escenari de fusions bancàries i d'avançar-se estratègicament als escenaris canviants del sector, CaixaBank i Bankia van emprendre un festeig que va derivar en boda. A l'antiga seu del Banc de València, icona de la burgesia autòctona dècades enrere, ambdues entitats financeres van oficialitzar el setembre passat un matrimoni financer en el qual CaixaBank absorbiria Bankia. Sis mesos després, i amb el permís de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, la capital del País Valencià ha acollit la presentació de la nova etapa d'una companyia amb seus operatives a Barcelona i Madrid, així com raó social al cap i casal valencià.
«Avui s'acaba una etapa de nou anys en la qual hem treballat moltíssim i hem realitzat una transformació extraordinària de Bankia. Cal recordar que l'any 2012 Bankia era el principal problema de l'economia espanyola i que en l'any 2019 ha contribuït de manera destacada al benestar de les famílies i les empreses», ha expressat José Ignacio Goirigolzarri, encara màxim directiu de Bankia i a partir de la pròxima setmana president de CaixaBank. «Aquesta operació d'integració, en cap cas, és un fracàs per a Bankia. S'integra, no debades, al projecte més potent i amb més capacitats d'Espanya. Si l'any 2012 ens hagueren radiografiat un escenari així, ens hauria paregut un somni», ha remarcat respecte de la conveniència d'una fusió que suposa el naixement d'una entitat financera amb una quota en dipòsits i crèdits del 25%.
Les sinergies, segons van apuntar quan va oficiar-se la boda entre ambdues companyies bancàries, possibilitarien un estalvi de 770 milions d'euros per a l'any 2023, un augment dels ingressos de 290 milions d'euros per a 2025 i un increment dels beneficis per acció del 69% l'any 2022. Aquesta integració bancària, tanmateix, va encendre les alarmes envers la desaparició d'entitats a les poblacions de la denominada Espanya buidada. «Apostem per un model de banca proper amb el territori i la societat. Nosaltres, tal com vam anunciar, assumim el compromís de mantenir la presència en els 290 municipis en els quals hi ha una oficina de CaixaBank o una de Bankia. A més, és una recomanació de la Comissió Nacional de Mercat i la Competència amb l'objectiu de lluitar contra l'exclusió financera. S'ha de recordar que a Bankia vam impulsar uns autobusos que oferien serveis financers a diverses poblacions. Aquesta iniciativa es mantindrà i, fins i tot, n'estic segur que es potenciarà», ha explicat el futur president de CaixaBank.
«El sector financer estava sent sotmès a grans tensions estratègies abans de la pandèmia, les quals van incrementar-se amb l'emergència sanitària. Calia, per tant, anticipar-se en el procés. Aquesta integració, de fet, ens permet guanyar massa crítica i múscul financer, així com millor la rendibilitat amb una posició de balanços més capitalitzats», ha exposat, per assenyalar: «La lògica financera de la fusió era clara, i així ho han entès els mercats: l'evolució de la cotització d'aquests sis mesos ha tingut un comportament francament expansiu».
Aquesta concentració, però, ha aixecat els recels de col·lectius d'usuaris que observaven una pèrdua de la competitivitat al sector. «La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha autoritzat la fusió, així com s'ha d'analitzar la qüestió en perspectiva. D'ençà del 2008, la banca espanyola ha experimentat un procés de concentració extraordinari. I el sector financer espanyol, lluny d'una restricció de la competència, s'ha tornat més competitiu. Les pimes espanyoles, per exemple, es financen més barates que les alemanyes», ha argumentat l'expresident de Bankia, qui ha reflexionat: «Relacionar el nombre de competidors amb el nivell de competència no és adequat atès l'experiència espanyola. El sistema financer està sotmès actualment a l'aparició de nous actors que volen trencar l'actual statu quo, i, per tant, l'anàlisi dels nivells de competència no pot circumscriure's només a les companyies bancàries». «S'ha d'apuntar, a més, que el resultat de la fusió entre CaixaBank i Bankia suposa obtenir una quota del mercat domèstic del 25%, la qual cosa és normal a altres països d'Europa com ara França, Itàlia o Holanda», ha reforçat. «La reflexió envers la perillositat de la grandària de les entitats financeres estava vinculada a la banca d'inversió i no a la comercial», ha puntualitzat en resposta a les preguntes respecte dels riscs de forjar un gegant financer.
«El nostre propòsit és seguir amb els valors empresarials que han caracteritzat fins al moment Bankia i CaixaBank, és a dir, per un model de banca de proximitat amb el territori, les famílies i les empreses. Apostem per una banca inclusiva, sostenible i responsable», ha subratllat el futur president de CaixaBank. «Avui és un dia històric, molt important, de tremenda satisfacció, especialment per als quasi 1.500 treballadors, els quals representen un 3% del grup, que han treballat per aquest projecte d'integració. Aquest procés consolida un banc ubicat a la pole del mercat i amb unes ràtios de cobertura i solvència per damunt dels nostres competidors i, evidentment, dels nivells reguladors. Una fortalesa que combinarem amb la nostra idiosincràsia de ser els primers a oferir serveis als clients. Es tracta d'una obsessió que no deixarem de banda. És, no debades, un objectiu irrenunciable, com el nostre compromís amb la societat. Som dipositaris de l'herència social que han desplegat les caixes d'estalvi i n'actuarem amb aquesta responsabilitat», ha afirmat Gonzalo Górtazar, conseller delegat de CaixaBank, que consolida el seu posicionament executiu amb la integració financera amb Bankia.
Amb les negociacions sindicals pendents pels ajustos laborals que planteja el procés d'integració, la fusió històrica entre ambdues entitats tindrà el seu frenesí simbòlic amb el canvi de logo de Bankia pel de CaixaBank a les Torres KIO de Madrid, les quals exerceixen de punt de referència financer a l'influent passeig de la Castellana. CaixaBank, amb València com a testimoni, ha celebrat una jornada transcendental en la seua vida empresarial per consolidar la seua condició de gegant bancari.