L'economia mundial ha patit diversos sotracs durant l'any 2019. La guerra comercial que han mantingut els Estats Units i la Xina, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, la qual s'oficialitzarà aquest divendres, i la desceleració del sector automòbil alemany han impactat en la marxa econòmica de la zona euro. En un context complicat, i, fins i tot, agreujat pel manteniment de tipus d'interès en índexs baixos, CaixaBank ha aconseguit durant tot l'exercici del 2019 un benefici de 1.705 milions d'euros, el qual suposa 14,1% menys que el període passat. Ara bé, el grup bancari incrementa un 20,4% els seus guanys, fins als 2.390 milions d'euros, si s'exclou l'acord laboral durant el segon trimestre. No debades, va comportar una despesa bruta de 978 milions d'euros.
Aquests resultats, els quals s'han presentat aquest divendres a València, han estat possible gràcies als 1.060 milions d'euros obtinguts a través de l'àmbit bancari i de les assegurances, als 313 milions d'euros que han aportat participades com ara Telefònica, SegurCaixa Adeslas i Erste Bank, i als 332 milions que ha sumat BPI. Uns comptes positius, segons han assenyalat el president Jordi Gual i el conseller delegat Gonzalo Gortázar, que s'han combinat amb altres indicadors favorables, com ara un augment de l'1,2% en els ingressos core en comparació al passat exercici, és a dir, aquells ingressos recurrents derivats de l'activitat principal de l'empresa.
El marge d'interessos també s'ha incrementat un 0,9% respecte del 2018. Un augment en aquest àmbit que s'ha produït, principalment, a conseqüència d'uns ingressos de crèdit més alts per la pujada en el volum de negoci, a l'estalvi en el finançament minorista i institucional, i a una aportació més gran de les asseguradores. El volum de negoci, no debades, ha experimentat una variació anual positiva del 4,7% en comparació l'any 2018. Des de 2014, CaixaBank ha guanyat més de dos milions de clients amb una penetració entre els particulars a l'Estat espanyol del 28%. A Portugal, un altre dels mercats en els quals s'ha consolidat l'entitat financera, abasta el 13%.
La millora de les xifres econòmiques s'ha notat en la quota de mercat de CaixaBank en els productes i els serveis principals, la qual fa referència a la intensa activitat comercial. La quota d'estalvi a llarg termini s'eleva fins al 22,5%, la de finançament a empreses abasta el 15,1% i la relativa a les nòmines fins al 27,1%. «En nòmines domiciliades, CaixaBank segueix reforçant el seu lideratge dintre del mercat espanyol», ha indicat el president de l'entitat financera, Jordi Gual, qui també ha ressaltat el compromís social del banc amb la subscripció dels principis de Banca Responsable de les Nacions Unides, sent la pionera dintre del sector financer espanyol, la compensació al 100% de la seua petjada de carboni i els 18.500 habitatges en lloguer social. L'Obra Social 'la Caixa' compta amb un pressupost de 540 milions d'euros, alimentat pels dividends bancaris.
Gual, a més, ha realitzat una panoràmica de traç gruix sobre l'economia global, comunitària i espanyola. «És previsible que tant Espanya com Portugal experimenten una moderació en el seu ritme de creixement, ja que, fins al moment, se situaven en un punt percentual per sobre de la resta de l'eurozona. D'aquesta manera, el nou govern a Espanya ha d'impulsar polítiques que siguen favorables a la confiança econòmica, especialment per reduir l'elevada taxa de desocupació. L'executiu no ha de descuidar la senda de reducció del deute i del dèficit», ha afirmat. I ha afegit: «La vicepresidenta [en referència a la titular d'Economia, Nadia Calviño] és conscient de la importància de mantenir la senda de consolidació fiscal. Això és compatible amb les polítiques socials».
«Informes d'organismes com ara el Fons Monetari Internacional han apuntat recentment que seria bo implementar polítiques socials que siguen positives, fortes i eficients. No valen les bones intencions. S'ha d'aplicar una política basada en els resultats, en la qual es combine eficiència i equitat», ha agregat, així com ha considerat que l'actual govern de coalició a l'Estat espanyol «segueix el patró establert a tota Europa quan hi ha parlaments més fragmentats». «És positiu que les forces polítiques i les socials arriben a acords, i que tinguen un disseny acurat. La pujada del Salari Mínim Interprofessional és una qüestió discutida a l'àmbit internacional respecte dels seus efectes en l'ocupació», ha valorat sobre una de les accions més importants del nou executiu progressista integrat pel PSOE i Unides Podem.
En el transcurs de la presentació, i a preguntes dels periodistes, Gual també s'ha manifestat respecte de la possible pujada dels impostos al sector bancari, tal com en campanya va prometre Unides Podem. «Rere la banca hi ha accionistes, especialment xicotets accionistes, que ja paguen els seus impostos. La banca, a més, paga més impostos que altres sectors. Les empreses grans no han de pagar més que les xicotetes», ha expressat, al seu torn, que ha demanat «una competència sana amb les mateixes regles» en referència a la penetració en el sector financer de les grans tecnològiques, les quals realitzen una aportació minsa a l'erari públic via impostos en comparació als seus beneficis.
«Nosaltres treballem amb unes perspectives prudents respecte dels tipus d'interès, els quals esperem que deixen de ser plans a mitjans de 2021», ha apuntat davant d'un context en el qual l'eficàcia de la política monetària expansiva s'està esgotant. Arran de la minva dels efectes de les accions empreses per part dels diferents bancs centrals, en l'eurozona pel Banc Central Europeu, Gual ha expressat que «tant les reformes estructurals com la política fiscal en aquells països amb marge pressupostari han d'ajudar al creixement econòmic». «L'estratègia d'estímuls dels bancs centrals ha sigut beneficiosa. Però, tal com ha afirmat el Banc Central Europeu, la capacitat dels tipus d'interès baixos comença a ser escassa», ha complementat.
En un món que avança a velocitat de vertigen pels canvis i les innovacions tecnològiques, el sector bancari s'ha hagut d'enfrontar en 2019 a «una acceleració de les tendències previstes, com ara l'extensió de la digitalització», ha precisat Gual, qui ha destacat el paper del sector financer «en la transició justa i ordenada cap a un nou model energètic». «Tenim una estratègia clara, la qual està basada en el creixement orgànic. Som una entitat que té una mida, diversificació i presència territorial que li permet competir i tenir èxit en el canviant negoci bancari», ha tancat sobre els rumors que planen de fusions dintre del sector bancari espanyol.