L'eufòria s'havia apoderat del mercat borsari espanyol. Especialment, dels valors de les companyies bancàries. En la sessió del passat 4 de setembre, el roig clàssic de les entitats financeres s'havia convertit en verd. A primera hora del matí, les accions de Bankia es revaloraven un 31%, així com els títols de CaixaBank experimentaven una pujada del 10%. El Banc Sabadell, Bankinter, BBVA, Liberbank, Banc Santander i Unicaja observaven com el valor dels seus bons s'incrementava un 13,81%, 5,32%, 5,23%, 13,54%, 3,4% i 13,24%, respectivament. Els comunicats nocturns que havien remès CaixaBank i Bankia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors desencadenaven l'èxtasi dels mercats. No debades, ambdues entitats havien anunciat la seua intenció de fusionar-se.
La dimensió de l'aplaudiment borsari coincidia amb la magnitud de l'operació empresarial. CaixaBank, la tercera entitat bancària de l'Estat espanyol, i Bankia, qui ocupa la quarta posició al rànquing, negociaven convertir-se en el primer banc estatal en actius. Ambdues companyies, de fet, sumen actius per valor de 664.027 milions d'euros, una xifra que equival a més del 50% del PIB espanyol. Amb aquesta fusió, el Banc Santander amb 608.000 milions d'euros i el BBVA amb 419.475 milions d'euros en actius quedarien desplaçats a la segona i tercera posició, respectivament. La unió de les dues empreses financeres amb seu social a València forja un gegant de 51.536 treballadors amb 6.727 oficines distribuïdes entre l'Estat espanyol i Portugal.
La presidència de la futura entitat financera, la qual podria néixer de manera oficial aquest dijous, recauria en José Ignacio Goirigolzarri, màxim dirigent de Bankia, mentre que el càrrec de conseller delegat l'ocuparia Gonzalo Gortázar, qui actualment desenvolupa aquesta responsabilitat a CaixaBank, segons va desvelar el diari Ara. Ambdós gaudirien de poders exeuctius, tot i que limitats en el cas de Goirigolzarri. La Fundació La Caixa, màxim accionista de CaixaBank, comptaria amb el 30% de les accions. El pes accionarial de l'Estat espanyol, el qual ostenta el 61,8% dels títols de Bankia, es diluiria considerablement. No debades, només gaudiria d'una participació del 14% a la nounada companyia bancària. València, conservarà la seu social, tot i que els serveis centrals continuarien localitzats a Barcelona i Madrid. La marca de la nova firma bancària serà CaixaBank.
El moviment d'ambdues entitats financeres s'ha produït en un escenari advers per al negoci bancari, el qual podria agreujar-se encara més arran del sotrac econòmic provocat pel coronavirus. «L'augment de la morositat a causa de la COVID-19 i la prolongació d'un escenari de baixos tipus d'interès passarà factura en el marge d'intermediació. Per tant, no hi ha més remei que retallar costos a través del tancament d'oficines i l'alleugeriment de plantilles. I per a efectuar aquestes reestructuracions, les fusions són de gran utilitat», analitza Joaquín Maudos, director adjunt de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) i professor d'Economia a la Universitat de València.
«Aquesta fusió afavorirà la rendibilitat de la nova entitat a través de la reducció de costos i de l'augment de les sinergies que sempre generen aquesta mena d'operacions», comparteix Antonio Carrascosa, exdirector del Fons de Reestructuració i Ordenació Bancària (2012-2015), qui afegeix: «El Banc Central Europeu ha insistit que les integracions permeten combatre la baixa rendibilitat que assetja a la banca europea». «Una operació de fusió com l'anunciada entre Bankia i CaixaBank augmentarà la rendibilitat a mitjà termini gràcies a la reducció de la capacitat instal·lada, és a dir, de l'extensa xarxa d'oficines que hi tenen. No debades, podrà gestionar els mateixos actius amb una menor despesa», complementa.
Un informe de Barclays, precisament, calculava els beneficis futurs de la fusió entre ambdues companyies financeres. Segons l'anàlisi de la banca britànica, l'operació d'integració per absorció de CaixaBank a Bankia generaria un increment dels guanys del 18% per a l'any 2022. L'augment es produiria pel tancament de 1.440 oficines. L'estalvi potencial estimat seria de 500 milions d'euros, tot i que el cost de la reestructuració de la xarxa de sucursals ascendiria a 1.000 milions d'euros. Unes despeses que, segons l'agència de qualificació creditícia Moddys, podrien ser absorbides si CaixaBank adquirira Bankia a un valor inferior al dels llibres de l'entitat hereva de Caja Madrid i Bancaixa, entre altres. «Amb aquesta fusió, ambdues entitats tracten de reduir costos, especialment en plantilla i oficines. De fet, Espanya compta amb una excessiva capacitat instal·lada en comparació a la resta de països europeus. En aquest sentit, la fusió és positiva per a les dues companyies bancàries, tal vegada més per a Bankia», indica Carme Garcia, exdirectora general de l'Institut Català de Finances (2006-2011) i presidenta de la Comissió d'Economia Financera del Col·legi d'Economistes de Catalunya.
.jpg)
«Des de fa temps, el mercat demana grandària a les entitats bancàries per afrontar els reptes als quals s'enfronten. A diferència de dues o tres dècades enrere, hi ha nous avantatges per créixer. Avui es pot operar amb més dimensió i menys infraestructura, amb clars avanços cap a la digitalització. Això reporta guanys d'eficiència i una caiguda dels costos», explica Santiago Carbó, catedràtic d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de Granada. «La grandària facilita l'accés als mercats a l'emissió de deute en un moment en el qual augmentar la solvència és fonamental. D'altra banda, els tipus d'interès són molt reduïts i sembla que així serà durant molt de temps, per la qual cosa generar marges és complicat i, per tant, té sentit guanyar volum», reforça. I anota: «No hem d'oblidar qüestions d'arrel històrica. Són entitats que comparteixen perfils i cultures d'institucions d'estalvi, amb sinergies i química en la seua governança».
La conformació d'una entitat d'aquestes dimensions planteja «riscs sistèmics». O, si més no, així ho argumenta José Gómez de Miguel, excap de la divisió de regulació bancària del Banc d'Espanya (1996-2012): «Aquesta operació de concentració bancària, la qual suposarà crear el primer banc espanyol per valor d'actius, comporta un augment del risc sistèmic. Cal assenyalar que l'entitat resultant, el BBVA o el Santander acumulen actius que representen més del 50% del PIB espanyol. Encara que els directius puguen ser uns magnífics gestors, sempre s'hi poden generar problemes, els quals serien de proporcions inassumibles per la dimensió de les entitats. Hi ha veus que argumenten que un augment dels requeriments de solvència ho solucionaria, però si analitzes la comptabilitat, per exemple, de Bankia, s'observa que aquest risc no es mitiga». «Encara que l'entitat no serà classificada com a sistèmica global, l'espectacular increment de la seua mida pot suposar un risc d'estabilitat financera si és considerada massa gran per entrar en fallida. No obstant això, els treballs que haurà de realitzar la nova entitat amb l'autoritat europea de resolució mitigaran aquest risc», matissa Carrascosa.
La fusió, a més, «comportarà una reducció dels competidors, és a dir, de l'anomenada diversitat biològica, la qual cosa perjudicarà les famílies», segons assegura Gómez de Miguel, qui expressa els seus dubtes respecte a l'eficiència de la integració: «Hi ha límits als beneficis que aporta l'economia d'escala, tal com han mostrat diversos informes de Funcas. Els ingressos futurs no seran majors que la suma dels bancs a fusionar. Encara més, és probable que siguen menors». «Tot i que l'operació de fusió pot aportar beneficis a les dues entitats per les economies d'escala, pot tenir conseqüències negatives per a les petites empreses amb la restricció de la competència», comparteix Garcia.
«Cal superar l'associació una mica desfasada de més concentració, menys competència. Hi ha mercats molt poc competitius on vuit o deu empreses es posen d'acord explícitament o tàcitament, mentre que hi ha altres on tres actors competeixen de manera feroç. En el sector bancari, malgrat l'increment de la concentració, la competència està augmentant en un context de marges molt estrets i en el qual els consumidors poden accedir a més opcions que mai, tradicionals i no tradicionals», contraposa Carbó. «Veient els indicadors de concentració sí que podríem considerar com a preocupant aquesta reducció de competidors. Ara bé, la concepció establerta que amb menys competidors hi ha menys competència no s'ajusta a la realitat. Hi ha activitats, com ara la producció automobilística o d'avions, que, malgrat haver-hi una gran concentració, sí que hi ha competència», concorda Carrascosa.
Des de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, Maudos alimenta aquesta visió: «En l'actualitat, hi ha un grau de competència excessiu en l'àmbit bancari que penalitza la rendibilitat, i que s'ha de rebaixar perquè el sector siga viable». «Si en alguns mercats provincials se sobrepassen determinats llindars de concentració, es poden imposar condicions puntuals a la fusió», indica, tot i subratllar: «Necessitem més estabilitat financera, encara que hàgem de pagar-ho en termes de competència». «Amb aquesta fusió, el nou mapa bancari espanyol tindrà, a grans trets, quatre grans entitats d'àmbit nacional, sis mitjanes de vocació regional i les cooperatives de crèdit. Es tracta d'un sector no massa diferent de l'actual, el qual no ha registrat problemes significatius de competència», remarca Carrascosa. Una opinió compartida pel Governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, qui va afirmar va dues setmanes: «Existeix marge per a les fusions bancàries, ja que el nivell de competència és elevat».
Ball de fusions
Si els reguladors bancaris espanyols i europeus s'han mostrat favorables a la fusió i, fins i tot, han creat un ambient positiu per a la seua materialització, l'operació ha dividit l'actual Govern espanyol, integrat pel PSOE i Unides Podem. Aquests últims discrepen del moviment d'integració per les aspiracions de transformar Bankia en una banca pública. Des de la banda socialista de l'executiu espanyol, i més concretament per part del Ministeri d'Economia que encapçala Nadia Calviño, s'ha vist la fusió com una oportunitat per recuperar una quantitat més gran de les ajudes públiques entregades a Bankia l'any 2012. De moment, només s'han recuperat 3.000 milions d'euros dels prop de 24.000 de la factura total. «El mercat descompta que la fusió aporta valor i, per tant, és favorable per al valor de Bankia en benefici de l'Estat», assenyala Maudos.
L'exdirector del FROB aporta matisos: «Amb la integració d'ambdues entitats financeres, la capacitat per recuperar les ajudes públiques és major. Ara bé, tampoc cal generar expectatives poc realistes respecte a la recuperació dels fons públics. L'import que puga recuperar l'Estat dependrà de l'evolució econòmica i financera de la nova companyia, la qual estarà condicionada per la morositat de l'etapa post-coronavirus, la política monetària i la possible recuperació de la capitalització borsària del sector financer a Espanya i Europa». «Si la intenció del Govern espanyol és vendre el seu paquet accionarial aprofitant una major rendibilitat, poden haver-hi més opcions de recuperar les ajudes públiques», sosté Garcia.
«Les accions poden tenir més recorregut, però l'Estat deixarà de tenir el control sobre els interessos accionarials de la companyia. D'aquesta manera, serà complicat recuperar la injecció pública. A més, cal recordar que la fusió suposa una oportunitat perduda per impulsar una banca pública, la qual hauria d'estar concebuda no com a una agència financera del govern, sinó com una entitat que competisca amb la resta del sector a través del finançament de l'economia productiva», replica Gómez de Miguel, qui reflexiona: «Si la intenció del govern era desfer-se del control accionarial de Bankia, s'hauria pogut realitzar una subhasta de l'entitat. Això hauria pogut atreure companyies estrangeres, les quals haurien incorporat més competitivitat al mercat bancari espanyol». «Tot i que les economies d'escala fan atractives les fusions, aquestes integracions haurien de pensar-se des de l'àmbit paneuropeu, tal com demana el BCE. Seria més lògic, ja que la política monetària és d'àmbit europeu», incorpora Garcia.
De moment, però, les fusions s'han concebut des d'una mirada estatal, amb la integració per absorció de CaixaBank i Bankia com a possible espurna d'una tercera onada de concentració bancària a l'Estat espanyol. «Crec que aquesta fusió és el tret de sortida per a més fusions, ja que així ho descompta el mercat. Només cal veure l'augment de les cotitzacions bancàries d'altres bancs, així com no hem d'oblidar la pressió del supervisor europeu, és a dir, del BCE», analitza Maudos, qui conclou: «El problema de la baixa rendibilitat és generalitzat, per la qual cosa tots els bancs, encara que uns més que altres, han de prendre mesures». CaixaBank i Bankia ja han mogut fitxa per convertir-se en un gegant financer que consolide el seu lideratge al mercat espanyol.