A les deu del matí de dilluns, està previst que arrenqui la sessió que dona inici a la legislatura. Una jornada que se sortirà dels patrons habituals per la situació derivada de la Covid. Tot i que el plat fort del ple és l’elecció del president del Parlament -que serà per a Junts per Catalunya- i els altres membres de la Mesa, també hi haurà altres elements -més logístics- als que caldrà prestar atenció.
Primer de tot, hi haurà una rebuda excepcional. Després que Roger Torrent sigui rebut amb honors per part de la formació de gala del Cos de Mossos d’Esquadra com a president sortint, quan faltin pocs minuts per les nou del matí, l’actual president rebrà a les portes del Parlament a la diputada Meritxell Serret. La que fou consellera d’ERC en el Govern de l’1-O ha retornat aquest dijous a Catalunya després de més de tres anys d’exili i està citada a declarar al Tribunal Suprem el proper 8 d’abril.
A diferència d’altres ocasions, a l’inici del ple no es veuran les habituals corredisses entre partits per ocupar els llocs capdavanters de l’hemicicle i així, per un dia, guanyar més visibilitat a l’espera que s’acordin els llocs definitius un cop constituïts els grups parlamentaris. De fet, ni tan sols se seuran a l’hemicicle. De forma excepcional, i degut a la situació de pandèmia, la sessió inaugural de la legislatura se celebrarà a l’auditori del Parlament, on fa dies que hi ha remodelacions per habilitar l’espai per al ple.
A aquesta sala només hi tindran accés els diputats de la tretzena legislatura, que prèviament hauran passat controls de temperatura, hauran de dur mascareta i deixar els seus objectes personals en alguna de les zones habilitades.
Tampoc hi entraran tots de cop. L’accés a l’auditori es farà de forma esglaonada, per ordre de pes del grup parlamentari i anant directament a la zona assignada. Així, a dos quarts de deu, els diputats del PSC començaran a seure a la zona de davant a l’esquerra, cinc minuts després, els d’ERC seuran a la zona central i darrere seu, JxCat al davant a la dreta. A partir de tres quarts de deu, la CUP i En Comú Podem seuran darrere de Junts, el PP a l’última filera central i Vox i Ciutadans a l’espai posterior al PSC. El seients estaran distribuïts de forma nominal per evitar al màxim els creuaments en el moment de les votacions.
A tots ells se’ls demanarà que no es moguin del lloc que els pertoca, excepte per anar a votar o per abandonar la sala al final de la sessió, sempre pels passadissos i circuits estipulats per evitar aglomeracions. En acabar el ple, s’ha demanat a tots els diputats que vagin directament al seu grup parlamentari, fent servir les sortides estipulades.
Cap a la una del migdia, està previst que l’actual president del Parlament, Roger Torrent faci el lliurament de la carta de Francesc Farreras a la seua successora, Laura Borràs. Aquesta carta va ser redactada pel darrer president del Parlament a l’exili i enviada des de Mèxic l’any 1980 reconeixent que la institució havia estat restituïda amb la presidència del republicà Heribert Barrera. La carta passa de president a presidenta com a símbol del nexe de legitimitat amb la Generalitat republicana.
La votació
Tot i les dificultats en les negociacions dels darrers dies, la Mesa del Parlament hi haurà majoria independentista i que la presidència serà per a Junts per Catalunya.
El sistema d’elecció dels càrrecs de la mesa consta de tres votacions. En una primera, s’escull la presidència, en la segona les dues vicepresidències i en la tercera les quatre secretaries. En totes elles, el vots és secret, uninominal i dipositat en una urna.
Això fa, doncs, que la vicepresidència sigui per les dues persones més votades i la secretaria per les quatre més votades. Sobre el paper, això hauria de provocar un repartiment entre els quatre primers partits del Parlament, però, a l’hora de la veritat, els diferents grups parlamentaris fan aliances per aconseguir unes condicions més avantatjoses. En aquesta ocasió, per exemple, per garantir que la presidència del Parlament sigui per a Junts per Catalunya i no el PSC -formació més votada- o perquè Vox -que té onze diputats- no tingui representació a la Mesa.
Els acords fets fins ara fan preveure que les vicepresidències se les repartiran entre ERC i el PSC -que està previst que hi destini a Eva Granados- i que tres de les quatre secretaries seran pel PSC, Junts per Catalunya i la CUP -a qui ERC prestarà part dels seus vots-. Balla, per ara, l’adscripció de la quarta secretaria.
Els independentistes tenen assegurats quatre dels set membres de la Mesa, el que els garanteix la majoria absoluta en les votacions que hi hagi al seu si. Si combinessin adequadament els seus vots, en la votació dels secretaris podrien aconseguir, també, el cinquè representant -el segon d’ERC a la Mesa-. Repartint el vots, el PSC s’enduria els seus 33 vots (com a mínim) i per darrere els candidats d’ERC, JxCat i la CUP en podrien tenir 25, 25 i 24 vots cadascun. Caldrà veure, però, fins a quin punt les relacions entre els partits independentistes permeten aquest grau de sincronia, tenint en compte que en les darreres hores la relació entre la CUP i ERC i JxCat -especialment amb els segons- s’ha esberlat. Sobre el paper, tots tres partits diuen que això no evitarà que els seus vots facin possible una presidència i una majoria independentista a la Mesa.
El PSC podria intentar fer una cosa similar per fer passar a un diputat no independentista per davant. Per fer-ho, però li caldria la col·laboració dels Comuns i de Vox o el PP i C’s, escenaris poc probables.
Hi ha, però, una altra via per la qual els comuns podrien aconseguir que Joan Carles Gallego, el seu candidat, fos secretari de la Mesa. Fonts consultades per aquest setmanari afirmen que ERC hauria plantejat a la formació morada la possibilitat de cedir-los els vots necessaris per entrar a la Mesa. La decisió, expliquen els republicans, no alteraria la majoria independentista i obligaria a Catalunya en Comú a posicionar-se en algunes decisions claus. A més, podria ser vist com un gest de cortesia en l’afany d’ERC de construir el seu desitjat front ampli que abraci des de JxCat als comuns, passant per la CUP.
Amb tot plegat, encara resten en l’anonimat els noms de les persones que ERC i JxCat escolliran per als càrrecs que els pertoquen.
Un darrer interrogant serà veure si la Mesa d’Edat permet votar al conseller a l’exili i diputat de Junts per Catalunya Lluís Puig. Aquesta mesa, encarregada de dirigir la sessió fins a la constitució de la Mesa del Parlament, estarà presidida pel diputat de més edat -Ernest Maragall (ERC)- i completada pels dos més joves -Alberto Tarrades (Vox) i David González (PSC).