Els aficionats a l’arqueologia saben que el cabal històric de Xàtiva no s’acaba de copsar visitant únicament el castell i els molts monuments i racons substancials del seu centre històric, de les capes acumulades al llarg dels segles. Darrere del perfil majestuós de la fortalesa que va empresonar el comte d’Urgell, més enllà de les muntanyes que la sostenen, la ciutat bressol de la família Borja té històries encara més antigues que contar. Relats de fa milers d’anys que parlen dels primers pobladors de la contrada, grups de la família dels neandertals que, en contra del que es pensava, ens van deixar en herència part de la seua càrrega genètica. I en conseqüència, juntament amb l’Homo sapiens, també podem considerar-los els nostres avantpassats. En un lloc concret del terme municipal de la comarca de la Costera, aquests individus prehistòrics ens deixaren petjades que han ajudat els científics a conèixer-los millor.
Aquest indret és la Cova Negra, un jaciment fonamental en el context europeu per entendre l’univers dels neandertals i el període mosterià amb fòssils i troballes els més moderns dels quals tindrien uns 50.000 anys d’antiguitat, quan s’estima que els neandertals es van extingir. I que revelen possibles enterraments, cosa que ens parlaria d’una societat més avançada que no es pensava.
És per això que la Cova Negra, Bé d’Interès Cultural (BIC) que agafa el seu nom de les parets ennegrides, forma part de l’herència històrica i patrimonial de més alt rang de la ciutat. Però l’entorn que envolta aquesta cèlebre caverna és un autèntic tresor, l’obra natural generada per la trobada del riu Albaida amb les muntanyes de la serra Grossa i que es coneix com l’estret de les Aigïues. Milions d’anys d’erosió que han dibuixat en el paisatge bells meandres i un entorn ric en fauna i flora. Un paratge privilegiat, durant generacions el lloc predilecte d’esplai dels xativins, que, a poc a poc, des de la declaració com a Paratge Natural Municipal, l’any 2006, és cada vegada més conegut i visitat. Pels seus valors naturals i per les moltes possibilitats que ofereix als amants de la pràctica esportiva. El millor, en qualsevol cas, és que anem a pams.
La platja de Xàtiva
Més endavant proposarem una estupenda alternativa senderista des de Xàtiva, però aquells que només vulguen visitar el paratge o hagen planejat rutes des d’aquell punt, l’accés en automòbil es fa des de la carretera de la capital de la Costera fins al Genovés. Abans d’arribar a aquesta població, trobarem el desviament a la Cova Negra, que travessa primer la pedania xativina d’Alboi. Allí, passarem per sobre de l’històric traçat ferroviari Xàtiva-Alcoi, una línia de via única, per a la qual fa dècades que es reclamen millors inversions, que travessa una part del paratge. En el baixador d’Alboi, primera parada en direcció a Alcoi o penúltima en la contrària, no és difícil veure baixar ciclistes que comencen des d’allí les seues rutes.
Uns pocs quilòmetres més endavant, abans d’arribar al Paratge, ens trobem amb un indret de gran valor sentimental per als xativins, la Xopà d’Alboi, una zona espaiosa al costat de l’Albaida, amb un berenador i un frondós bosc de xops que protegeix dels rigors solars. La zona, a més, està habilitada per al bany. Per a molts xativins, ha estat durant generacions -quan les comunicacions amb la costa no eren fàcils ni ràpides- “la platja de Xàtiva”, com es deia amb certa sornegueria.
En passar aquesta xopada, ja estarem molt a prop del Paratge. En algun moment, la carretera desemboca en una enorme pineda que serveix de zona de pícnic, acampada i aparcament. Un espai no reglat entre el sol i l’ombra, de dimensions considerables, amb capacitat fins i tot per a autocaravanes. Podem deixar ací l’automòbil. Si el que volem és pescar, no cal que avancem molt més: connectats a la pineda hi ha uns senders que ens duen a zones del riu, entre elles una petita represa, aptes per a aquesta pràctica esportiva. De pas, ens trobarem amb la vista frontal de la Cova Negra, a l’altra vorera de l’Albaida. Un dels primers impactes paisatgístics importants.
Seguint el curs del riu, prompte trobarem una altra de les zones preferides pels banyistes, en un meandre ample i no tan abundós de vegetació, tot just en el pont que ens servirà per passar a l’altre costat. Allí trobarem la casa de la Llum, una antiga central hidroelèctrica que, en uns altres temps, va ser utilitzada com aula de la natura, alberg i cafeteria. Aquests serveis es van abandonar. I la intenció de l’Ajuntament era recuperar-los, però la irrupció de la pandèmia ha deixat el projecte en suspens. La intenció, en tot cas, és reprendre les gestions per enriquir de serveis el paratge.
Molt a prop de la casa de la Llum hi ha un altre dels llocs naturals preferits dels xativins, una gran esplanada entre oliveres que és la principal zona de pícnic del paratge. Tot i que hi ha alguns bancs de fusta, la gran demanda els dies festius fa recomanable, si volem passar allí el dia, portar taules i cadires de càmping. Es tracta, en tot cas, d’un indret fantàstic per a l’esplai dels més menuts. Amb vistes fantàstiques a l’Aventador, una enorme paret rocosa dotada de via ferrata [itinerari d’escalada habilitada amb elements de seguretat] sovintejat pels escaladors experts.
Amb uns bons prismàtics, tindrem l’al·licient de veure progressar els esportistes en la roca. Però també és molt possible que, amb paciència, podem observar algunes de les aus de la zona, com ara l’àguila de panxa blanca, l’agró blau, l’agró roig, el blauet o el sempre espectacular falcó pelegrí.
Camí de Bellús
Si volem fer una mica de senderisme des d’aquest punt, les alternatives són diverses. Podem seguir el sender que hi ha en la banda de la Cova Negra i seguir les indicacions en funció del temps i les forces disponibles. Es pot anar fins a Xàtiva, en el sentit contrari d’una ruta que proposarem després, tornar a Alboi o, si es vol fer un camí més llarg, buscar el camí que condueix a la font de la Quintana i la finca coneguda com la Caturla.
Per a un primer contacte, en qualsevol cas, la nostra proposta és remuntar el riu Albaida en direcció a la presa de Bellús. Aquesta ruta proporciona unes vistes magnífiques de la via fluvial i travessa zones de xops que a la tardor i l’hivern, amb la caiguda de les fulles, esdevenen tot un espectacle cromàtic, amb una gama extraordinària de grocs i ocres. Un festí per als amants de la fotografia, com es pot apreciar en aquestes mateixes pàgines. Superada aquesta bellíssima zona, el camí s’obri i tenim accés a les vistes abans esmentades. En algun moment, a més, ens trobarem amb una popular paret d’escalada no tan exigent, ideal per iniciar-se en aquesta pràctica.
El gran al·licient de la ruta, amb tot, és resseguir l’estret de les Aigües, trobar-nos de tant en tant algunes revoltes que ens descobreixen nous perfils paisatgístics. Des d’ací, podem enganxar camins que ens duran a la presa de Bellús, destinació de l’excursió que paga la pena. La recomanació, a més de veure la pressa, és tractar d’enganxar el camí que ens permet veure des de baix el sobreeixidor de la instal·lació alliberant l’aigua a gran pressió, un altre element fotografiable. No cal dir que es tracta d’una ruta, combinada amb unes altres per augmentar l’extensió de l’itinerari, també molt preada pels amants de la bicicleta de muntanya.
Per als caminants, a més, hi ha l’al·licient de buscar les moltes fonts i nombrosos brolladors d’aigua de la zona, o buscar algunes de les coves del paratge, com ara la cova Gran de la Petxina o la cova del Barranc de l’Àguila.
A peu des de Xàtiva
L’altra ruta que suggerim és potser la millor alternativa per als turistes que han decidit passar uns dies a Xàtiva o als seus voltants i decideixen alternar l’afartament d’història i patrimoni amb una mica d’exercici per un indret natural de gran bellesa. Partint d’uns dels monuments més populars de la ciutat, la font dels Vint-i-cinc Dolls, arribarem a la cova Negra. Aquest itinerari, d’entre una hora i mitja i dues hores [veure fitxa en aquesta mateixa pàgina], ens permet trobar-nos amb els millors trams de les arcadetes d’Alboi, aqüeducte que forma part de l’antiquíssima canalització d’aigua entre Bellús i Xàtiva. Una construcció d’època medieval, d’uns 200 metres, amb arcs ogivals d’estil gòtic. No està clara la seua datació. També formen part del canal els respiralls, uns elements verticals que connectaven la canalització amb l’exterior, molts dels quals es conserven en un estat més que acceptable.
Especialment en el tram final, quan el camí s’estreta perquè anem vorejant el riu, l’itinerari també ens proporciona moments de gran bellesa. Molt escaient també per a la contemplació de la flora i la fauna del paratge. Altrament, es tracta d’una ruta també hàbil per a fer amb bicicleta de muntanya, tot i que la dificultat d’alguns dels trams que voregen el riu, els més estrets i irregulars, recomana reservar-la als ciclistes amb més equipament i experiència. I, en tot cas, no fem aquest camí en solitari. Com s’ha dit adés, una vegada arribats en bicicleta a la cova Negra s’obri la possibilitat de continuar en diferents rutes fins a la vall d’Albaida.
Els caminants poden optar per refer el camí. O fer una ruta circular, més exigent, que per l’esmentada adés font de la Quintana ens retorne a Xàtiva a través del Portet, una senda de muntanya que ressegueix l’antiga calçada romana de la qual es conserven encara alguns fragments. Aquest itinerari, d’uns catorze quilòmetres, acabaria de nou en la font dels Vint-i-cinc Dolls.
Siga quina siga la ruta que escollim, us suggerim un altre tipus d’exercici sensorial. Ubicar-se en algun punt de la cova Negra, tancar els ulls i imaginar com seria aquell paratge, fa més de 50.000 anys, quan l’aigua ja havia fet l’exercici de foradar la roca i els nostres predecessors sobrevivien buscant refugi en les coves. Un esforç d’imaginació que ens servirà per apreciar un espai que, malgrat les transformacions de la mà de l’ésser humà, manté l’encant natural.
El complement ideal per a una ciutat que no sols és capaç d’impressionar els visitants a través de la potència de la seua història i el seu patrimoni, sinó que també és un tresor ocult entre les muntanyes, fet de natura, paisatge i oci de qualitat.