Juanjo Álvarez: "És una veritable vergonya el que fa el poder judicial"

Qui era Pedro Álvarez?
Pedro Álvarez era un nano que tenia vint anys i feia poc que havia acabat el servei militar. La seva ambició eren les motos. Estava treballant del que sabia i festejava amb una noia. Una nit, quan l'acompanyava a casa, va sorgir el problema que tenim al damunt.

Què va passar aquella nit del 15 de desembre de 1992?
Segons les informacions que nosaltres tenim, anaven passejant i en travessar el carrer un cotxe a tota velocitat va estar a punt d'atropellar la seva parella. La xicota i el conductor del vehicle van creuar insults, fins que el conductor va baixar del cotxe i la va tirar a terra. En Pedro la va anar a defensar, i el conductor el va agafar, el va col·locar sobre un cotxe que hi havia allà i li va disparar un tret al cap. Això és el que nosaltres tenim. Arran d'aquí, cadascú pot pensar el que vulgui.

A partir d'aquell moment, vosaltres vau començar una lluita contra la impunitat perquè pensen que l'assassí és un agent de la Policia Nacional espanyola...
No ho pensem, ho era i el van tenir set dies detingut. Fins que jo vaig nomenar un advocat. Això és una odissea que no desitjo a ningú. Dins de tot el que està passant, ningú t'atén, vas als jutjats per veure si tenen alguna informació del que ha passat i et diuen que no ets ningú per demanar cap informació, que has de buscar un notari que aixequi una acta notarial i nomenin un advocat perquè et pugui representar al jutjat. Tota una sèrie de tràmits burocràtics que, realment, en un moment com aquell, haurien d'escurçar, perquè, en un moment com aquell, això vol dir infligir molt més dolor i molta més pena a la família perjudicada. És una veritable vergonya el que fa el poder judicial.

Dieu que teniu clar que va ser un agent de policia. Per què no va tirar endavant la causa judicial contra ell?
Jo crec que això ho ha de respondre la Fiscalia, que és la part més interessada en què mai s'investigués el cas. Ni quan hi havia el senyor Villarejo, ni quan hi havia el senyor Mena. Sempre han mantingut que això s'havia d'arxivar com abans millor. No volen ni que s'investigui. Nosaltres creiem que les investigacions que han fet han estat deficients en tots els aspectes. A finals de 1996 vaig fer una vaga de fam per insistir que el cas es reobrís, perquè la titular del jutjat número cinc havia tancat el cas. I es va reobrir sota les investigacions de la Guàrdia Civil. Sota la meva consideració, les investigacions es van fer sota unes directives que no tenien relació, de cap manera, amb l'assassinat d'en Pedro. Investigaven coses que no tenien res a veure, quan ja hi havia unes bases fixes: un cotxe, una persona detinguda, una persona identificada, el tipus d'arma feta servir. Tot això eren proves que assenyalaven que havia estat un membre de les forces de seguretat de l'Estat el responsable de l'assassinat d'en Pedro.

Ara han aconseguit aquesta vista d'aquest divendres, amb motiu de la qual criden a concentrar-se davant l'Audiència Provincial a les dotze del migdia, quan falta poc perquè prescrigui el cas...
El cas havia de prescriure al setembre, però amb tot això de la Covid-19 s'ha ajornat a finals d'any. El que hi ha divendres és un acarament entre la Fiscalia i l'advocat Benet Salelles. La Fiscalia exposarà perquè no investiga el cas. Bé, suposo que versarà sobre això. Quin interès té fiscalia en què no s'investigui això? És el que nosaltres en preguntem. Què és el que la fiscalia tem que hi hagi darrere l'assassinat d'en Pedro per no voler que això s'investigui? No sabem si podem creure la versió explícita que tenim del que va passar aquella nit. Ja no volem tant agafar l'assassí, que sí que el volem agafar, però la gran preocupació que tenim és saber què va passar aquella nit i perquè va passar. Jo no sóc una persona que cregui en casualitats. Nosaltres teníem el costum a casa que, perquè treballàvem, l'únic menjar en comú que fèiem a casa era el sopar. Quina casualitat que aquella nit, que no es va presentar a sopar, l'assassinen. Fa molts anys que no crec en casualitats.

Què espera de la vista d'aquest divendres?
L'esperança és gairebé el darrer que ens queda. Diuen que és l'últim que es perd. Jo confio moltíssim en Benet Salelles. Espero que sigui favorable i que es pugui veure el comportament que té la fiscalia.

Remarca el poc interès de Fiscalia en investigar el cas. Per què pensa que hi ha aquest poc interès?
Penso que quelcom més gran s'oculta darrere l'assassinat de Pedro. El què? No sóc endeví. Però, hi ha alguna cosa, segur. Si no, no és vàlida aquesta forma de comportar-se de la Fiscalia, que, teòricament, hauria de defensar els nostres interessos i no els del presumpte culpable.

Durant aquests anys de lluita contra la impunitat, què ha après sobre el sistema judicial?
Sobre el sistema judicial caldria una xerrada molt més llarga, no es pot explicar a la lleugera. Però, és el sistema que està implementat i el que hem de respectar. No amb gaires ganes, veient les sentències que es fan, però bé, és el que està implantat i la immensa majoria tolerem. Caldria entrar en un debat més ampli per exposar la meva forma d'entendre què és la judicatura. Perquè hi ha sentències que no arribo a entendre. Quan faig una xerrada, sempre comparo el Codi Penal amb la Bíblia. Cadascú l'interpreta segons els seus interessos. És tan diàfan tot que, segons qui jutja i a qui es jutja, s'aplica aquest text legal com li rota.

Veu coses comunes del seu cas amb altres casos de violència policial?
Quan cito a Albert Torres, a Toni Cordero, a Juan Andrés Benítez... alguns mitjans de comunicació em diuen que no tenen res a veure amb el cas d'en Pedro. Però, sí que tenen una cosa en comú, tots són per accions de membres de seguretat de l'Estat o membres de seguretat local amb resultat de mort. Sí que tenen alguna cosa en comú, tots han estat assassinats, d'una manera o altra, per la gent que, teòricament, ens ha de defensar.