El consell de ministres va donar ahir llum verda a un dels textos legislatius que estava cridat a ser -almenys abans de la pandèmia- una de les lleis estrela d'aquesta legislatura. Es tracta de la Llei de memòria democràtica, un text amb el qual el govern de socialistes i Unides Podem pretén superar les mancances de l'anterior llei de memòria històrica, aprovada quan era president José Luis Rodríguez Zapatero. El nou text, que ara haurà de passar tot el procediment parlamentari -i que, per tant, pot ser objecte de moltes modificacions-, ha estat aplaudit per les entitats memorialístiques, per bé que encara presenta algunes mancances. El text és compost de 66 punts i significa, a parer d'Aràdia Ruiz, advocada de la cooperativa el Rogle, que a València s'ha especialitzat en dur els casos de tortures franquistes, l'ocasió per "liquidar l'anòmala normalitat" en la qual ha viscut Espanya des del final de la dictadura. "És important que l'opinió pública se n'adone que la reivindicació de justícia i reparació per a les víctimes no era cosa de quatre bojos. No en absolut. La reclamació d'una llei més ambiciosa en matèria de memòria històrica ve des del dret internacional i d'organismes com la ONU o Amnistia Internacional", destaca aquesta advocada. En destaquem ací les principals novetats:
PLA ESTATAL D'EXHUMACIONS. Al contrari que la llei de Zapatero, aquesta iniciativa fa a l'Estat responsable de buscar i exhumar les restes de les persones assassinades durant el franquisme. D'aquesta manera "reconeixem els qui encara estan sense identificar en fosses comunes i el patiment que ha provocat durant la dictadura i la democràcia aquesta situació injusta i impròpia de la democràcia", va indicar ahir la vice-presidenta Carmen Calvo.
JUDICIS SUMARÍSSIMS NULS DE PLE DRET. L'avantprojecte de llei declara "nuls de ple dret" tots els judicis sumaríssims que van tenir lloc durant el franquisme. Fins ara això mai no s'havia contemplat, a pesar de ser una reivindicació de les entitats memorialístiques. "Fins ara la llei establia que aquells tribunals van ser il·legítims però això no servia des del punt de vista jurídic per declarar nul·les les sentències", explica Matias Alonso, membre de Grup per a la Recuperació Històrica de València. "Aquesta és una qüestió que s'hauria d'haver resolt fa temps perquè eren sentències que eren fruit d'uns tribunals il·legítims, el resultat d'un colp d'Estat", afegeix Lucila Aragó, qui ha estat participant activament en la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina.
EFECTE SANCIONADOR. El text aprovat ahir pel govern espanyol contempla sancions per a les administracions que obstaculitzen l'aplicació de la llei i també per a les persones o entitats que enaltisquen el franquisme. "Això suposa un avanç respecte de l'anterior llei, ja que aquella pecava de confiar excessivament en la bona fe de les administracions i els particulars", exposa Matías Alonso, qui ha participat en el període de consultes. Així doncs, el govern tindrà potestat per aplicar multes als ajuntaments que es neguen a retirar vestigis franquista del carrer o bé a entitats o particulars que duguen a terme actes a favor del franquisme. "A partir d'ara és impensable que, com va fer Rita Barberà amb Teófilo Alcorisa, un ajuntament obstaculitze durant sis anys la recuperació del cos d'un represaliat", explica. Fins a 150.000 euros podria ser la multa pels incompliments molts grans de la norma.
CREACIÓ D'UNA FISCALIA DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA. La norma contempla la creació d'una Fiscalia de memòria democràtica en el Tribunal Suprem que tindrà com a objectiu coordinar el treball de justícia i reparació de les víctimes. Es tracta d'una qüestió "novedosa i molt important", en opinió de l'advocada Aràdia Ruiz. "Fins ara sempre s'ha impedit judicialitzar els crims de lesa humanitat provocats pel franquisme. El fet que es cree una fiscalia és una molt bona notícia perquè significa una intenció a nivell jurídic per investigar", valora aquesta membre de la cooperativa el Rogle.
Amb tot i amb això, resta per veure si la creació d'aquesta fiscalia permet perseguir els crims del franquisme. Fins ara la justícia espanyola, tot emparant-se en la llei d'amnistia aprovada el 1977 o bé en la prescripció dels delictes, ha arxivat totes les querelles contra l'aparell franquisa. Els tribunals espanyols, en definitiva, han actuat com un frontó infranquejable pels qui perseguien justícia. "Ara caldrà veure com s'articula la fiscalia, perquè si la llei d'amnistia i la prescripció s'interpreta com s'ha interpretat fins ara, el marge de maniobra serà reduït", exposa Ruiz, qui recorda que els crims comesos pel franquisme haurien de considerar-se de lesa humanitat i, per tant, no haurien de prescriure.
RESIGNIFICAR EL VALLE DE LOS CAÍDOS. El passat octubre el govern espanyol va fer el pas per retirar les despulles de Francisco Franco del Valle de los Caídos. Fou un acte de repercussió internacional que, en tot cas, va evidenciar les dificultats d'Espanya per abordar el seu passat amb valentia. Ara, l'avantprojecte de llei aposta per una resignificació d'aquest espai, on en l'actualitat hi ha les restes de 33.800 persones, entre les quals molt republicans, les despulles dels quals foren dutes allí sense el consentiment de les seues famílies. "El text diu que en aquest cementiri civil no pot haver-hi tombes en situació preeminent. No podem descartar que s'exhume pròximament les restes de Primo de Rivera", exposa Matías Alonso.
IL·LEGALITZAR ENTITATS QUE EXALTEN EL FRANQUISME. L'avantprojecte de llei aprovat explicita que serà causa d'extinció de fundacions i entitats el fet de fer apologia del franquisme o la incitació directa o indirecta a l'odi o violència contra les víctimes del colp d'Estat de 1936. D'aquest punt se'n derivarà, previsiblement, la il·legalització de la Fundació Francisco Franco.
CREACIÓ D'UN BANC D'ADN. Es tracta d'un requisit fonamental per completar els treballs d'identificació de les víctimes, ja que si bé en els últims anys s'han incrementat de forma molt notable les exhumacions, encara a hores d'ara resulta complicat fer la identificació. Algunes poques autonomies disposen dels seus propis bancs (Catalunya, Euskadi, Navarra i Andalusia) i altres estan en procés (País Valencià i Balears) però aquests tenen una utilitat limitada quan es pretén identificar soldats que es van moure amb les tropes per tota la península. Disposar d'un banc d'ADN per a tot l'Estat permetria optimitzar l'encreuament de dades, sobretot si es té en compte que els descendents directes dels represaliats són persones d'una edat molt avançada.
"El banc d'ADN a nivell estatal suposa un pas fonamental per a millorar el procés d'identificació dels cossos, alhora que també hauria de servir per coordinar els diferents bancs autonòmics", assegura Miguel Mezquida, d'ArqueoAntro, una des les associacions que al País Valencià més intensament s'ha dedicat a les tasques d'exhumació. En tot cas Mezquida considera que a aquest trencaclosques li manca una peça fonamental: la creació d'un cens de soldats republicans desapareguts. "A hores d'ara continua sense existir un número exacte de soldats republicans perduts per tot arreu", lamenta Mezquida. Només ArqueoAntro acumula fins a cinquante peticions de búsqueda d'aquestes característiques.
LA MEMÒRIA HISTÒRICA A LES AULES. "A hores d'ara hi ha una part del jovent que no sap què va significar el franquisme i desconeix el mal que va causar", lamenta Matías Alonso. Amb l'objectiu de millorar els coneixements que la xicalla i els adolescents tenen d'aquest període, l'avantprojecte contempla impulsar l'aprenentatge de la memòria democràtica en els centres educatius. En concret s'actualitzarà els continguts curriculars d'ensenyament obligatori i batxillerat. "La democràcia espanyola no es podia permetre un dia més sense una llei com aquesta. Els nostres joves necessiten saber d'on venim", va assegurar ahir la vice-presidenta Carmen Calvo, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres. "Aquest treball memorialístic s'hauria d'haver fet molt abans -lamenta Aràdia Ruiz-. A Berlín, a tot arreu, pots trobar plaques i museus que recorden allò que va succeir durant el nazisme. Ací ens ha costat massa temps fer aquest pas".
RETIRADA DE LES MEDALLES A POLÍCIES. La nova llei contempla retirar les medalles i condecoracions als policies i membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat que foren concedides en reconeixement a les tasques de tortura i repressió contra persones que militaven en l'antifranquisme. De la mateixa manera, es retiren els títols nobiliaris concedits pel franquisme. El llistat de les persones a les quals se les retirarà medalles, condecoracions i títols encara no ha estat elaborat. "És un acte de justícia i rescabalament envers les víctimes. Que aquestes persones puguen fer vida normal és un insult cap a les víctimes; que a més a més tinguen condecoracions encara ho agreuja més", explica Lucila Aragó. La retirada d'aquest tipus de reconeixements durà aparellat, previsiblement, la retirada dels beneficis econòmics en les pensions que s'hi deriven.