Continuem amb la selecció de sèries per mirar aquest estiu. Aquesta setmana és el torn de Filmin, sempre amb ficcions europees de nivell molt alt. Us proposo una tria de cinc estrenes recents de la plataforma:
1. ‘El col·lapse’. La sèrie que millor parla dels temps que estem vivint avui és aquesta crònica angoixant i clarivident sobre què passaria si el sistema en què reposa la societat actual fallés. Estructurada a través de vuit històries explicades en pla seqüència, aquesta minisèrie francesa planteja situacions massa realistes en temps de pandèmia. Cada història es basa en un espai (el supermercat, la gasolinera, la residència, etc.), on la sèrie troba una manera diferent d’examinar la condició humana en el moment en què tot allò que semblava segur deixa de ser-ho i el que semblava que no passaria, passa. Una de les sèries de l’any.
2. ‘Quan la pols es fa cendra’. Una minisèrie danesa extraordinària que ens parla de la necessitat de reconciliar-nos els uns amb els altres a través de la història d’un atemptat, El guió segueix la vida de diferents personatges a qui l’atac els canviarà la vida, i dedica la meitat de la minisèrie a les seves vides abans de l’atemptat i l’altra meitat a les seves vides després. L’objectiu és crear un fresc de la societat europea actual, que, malgrat voler veure’s a si mateixa com a civilitzada i progressista, continua sent dolorosament imperfecta. Hi trobareu un guió molt ben calculat, personatges complexos i una mirada frontal a temes com el racisme o la pobresa.
3. ‘La ruta dels diners’. Comença, com tantes i tantes sèries d’origen escandinau, amb un cadàver. El d’un treballador d’un parc eòlic. Però La ruta dels diners no és exactament la típica sèrie criminal nòrdica tan de moda en els últims anys. Perquè el que li interessa en realitat a aquesta sèrie és el crim financer: els draps bruts de l’empresa que hi ha al darrere d’aquest parc eòlic. Amb aquest enfocament, els guionistes de Borgen mantenen la idea comú al gènere (mostrar la cara fosca d’una societat aparentment perfecta), però, en examinar crims financers i pràctiques empresarials irregulars, obtenen un misteri molt més complex i més fascinant del que pot semblar d’entrada si li donen una oportunitat.
4. ‘Exit’. Els excessos de quatre empresaris que poden comprar-ho pràcticament tot és el centre d’aquesta sèrie noruega que examina els impulsos més foscos i amorals que es poden comprar amb diners. La sèrie està basada en entrevistes amb empresaris reals, les anècdotes dels quals han servit per bastir uns personatges narcisistes que continuen mantenint una imatge pública de perfecció (i en aquest punt la sèrie comparteix el tema més comú de les sèries escandinaves que mencionàvem abans), mentre, de portes endins, viuen en una espiral de sexe, drogues i violència, sovint barrejades entre elles. L’equivalent nòrdic de Succession, però més crua.
5. ‘Eden’. La crisi dels refugiats i la política migratòria dels diferents estats europeus és el centre d’aquesta interessant minisèrie creada per Dominik Moll, que arrenca amb l’arribada d’un bot ple d’immigrants a una platja de Grècia, on els turistes hi són com si fos un paradís. El contrast entre uns i altres es manté durant tota la minisèrie, que presenta diverses històries que impacten entre elles. Dos germans a un centre d’internament d’estrangers, la gerent del centre, un treballador de seguretat i una família que acull un immigrant són alguns dels personatges que la minisèrie presenta per fer un retrat complex i dur de la realitat de la immigració de la Europa actual.