-En quin moment va pensar que calia un nou partit?
-Catalunya es troba en un moment fundacional. Més enllà del repte de la relació amb Espanya, la situació del país en aspectes econòmics i socials comença a empitjorar. En paral·lel, m'adono que el diàleg que estan tenint els polítics és només sobre quotes, cadires i negociacions que no van sobre els problemes reals de la gent. Per tant, neix des d'una colla de gent que fa tot un procés de reflexió amb contingut, El País de Demà, que ha durat un any. Després d'una reflexió personal meva, que la faig en un llibre i no en un tweet, i de veure que hi havia una sèrie de gent que no se sentia representada i veia que els polítics només parlaven dels càrrecs, ens va portar a fer aquest pas endavant. El vam fer amb la perspectiva de crear una cosa nova.
-Un partit per a què?
-Un partit que té un doble objectiu. Però,en té principalment un, que és que les persones puguin viure en una Catalunya d'oportunitats i de futur. Això reclama aixecar el país des de la perspectiva econòmica i social. També resoldre la situació política entre Catalunya i Espanya.
-Al llibre parla de la idea d'un "gran partit nacional" que pugui sumar majories. Això és possible en la política actual?
-A part de possible, és molt necessari. Tinc la sensació que la ciutadania està molt desorientada. La política ha estat sempre de capelletes i petits grupuscles, i en canvi ha renunciat a fer aquests projectes més amplis, de matisos i que incorporin una mirada de centralitat. La centralitat vol dir que no estàs etiquetat en una sola cosa, sinó que pots tenir pluralitat dins teu. Això requereix molta generositat. Compartir organització amb gent que no pensa exactament igual que tu reclama molta maduresa des del punt de vista polític. Això és possible i el PNC neix per això. Quan em demanen referents, poso dos exemples. Un, el Partit Nacionalista Basc, un gran partit de referència, de plaça major. Però també en puc posar el del Scottish National Party, aquest gran partit de referència a Escòcia que es preocupa de les relacions entre Escòcia i el Regne Unit, però sobretot de la vida dels escocesos. Són projectes que tenen aquesta amplitud i, sobretot aquesta centralitat que crec que és el que fa falta ara.
-Això pot semblar complicat en un moment de fragmentació política. Vostès, de fet, són part d'aquesta fragmentació.
Nosaltres no fundem aquest nou partit per fer quotes, ni per mantenir determinades cadires o per fer de crossa de ningú. Jo vaig deixar el meu escó al Senat per voluntat pròpia, no em va obligar ningú. Ho vaig decidir perquè considerava que la força política on estava en aquell moment no anava en la línia del que estava demanant el gran gruix de la ciutadania. El projecte del PNC ve amb un treball previ de programa on ens posem a parlar de recerca, de tecnologia, de biomedicina, d'infraestructures. És a dir, no només ens posem a parlar de la relació entre Catalunya i Espanya. Després de tot aquest procés de reflexió intel·lectual, posem en marxa un partit que no vol ser crossa de res, sinó de vocació nova. Ho fem en un moment en què la societat catalana està en un punt molt fundacional. En uns mesos encetarem una nova dècada on hi haurà reptes molt importants des de la perspectiva política, social i econòmica. Calen partits polítics que donin resposta als problemes reals de la gent. Posaré un exemple: quan més del 50% dels joves menors de trenta anys cobren menys de mil euros, aquest país té un problema. Aquesta és una generació molt formada, però si no els donem les eines i l'administració no ajuda, aquesta generació pateix molt. Puc dir això o que un 30% dels infants de Catalunya estan en risc de pobresa. Tot això és urgent i no podem esperar més. La vocació del partit és respondre als grans reptes i buscar l'amplitud de la ciutadania.
-On la cercaran aquesta amplitud?
Nosaltres ens definim, des de la perspectiva de la relació entre Catalunya i Espanya, com un espai entre sobiranistes -persones que votarien sí en un referèndum- i aquelles persones que vulguin enfortir les institucions catalanes. Tenim un gran acord, que és el referèndum acordat. La nostra solució passa per un referèndum a l'escocesa. A partir d'aquí, hi ha independentistes i d'altres que potser tenen dubtes. Però nosaltres fem descansar el nostre consens en el referèndum acordat. En la perspectiva ideològica, fem un projecte que sobrepassa les dretes i les esquerres i se situa en la centralitat i els problemes reals de la gent. Som favorables a l'economia de mercat i a la iniciativa privada. Per tant, a l'escola pública, però també a la concertada; en la gestió de l'aigua que hi hagi aquesta col·laboració amb la iniciativa privada; hem de veure quin model sanitari volem i com ho fem amb les infraestructures. Però, a la vegada, que les taxes universitàries siguin massa altes, que no hi hagi prou beques, que hi hagi problemes per pagar l'habitatge, que els salaris en sectors com el turisme encara estiguin entre els 1.000 i els 1.200 euros, molt per sota del que serien mitjanes en altres àmbits, ens preocupa. Creiem que és hora de posar-nos-hi.
-Buscaran aliances amb altres formacions com Lliures, Units per avançar, Convergents...?
-Nosaltres naixem amb la vocació de suma i de presentar-nos a les eleccions. Tenim ganes de parlar amb tothom. Parlarem amb totes les forces polítiques que comparteixin el nostre manifest fundacional i que no facin cap plantejament polític que vagi a la contra de. Creiem que és un moment nou, per tant, aquesta política de trinxeres i blocs l’hem de deixar de banda. Anem amb vocació de suma, però una suma que reflecteixi el nostre ideari i el nostre manifest. Com que som un producte nou, les coses s'han de defensar tal com un les pensa.
-Hi ha cap negociació en marxa?
-No. Ara mateix no. Nosaltres hem estat parlant amb molta gent. Amb sobiranistes i independentistes. Deixant clar que nosaltres fèiem un procés de treball des de la perspectiva del programa i que després, si es feia una força política, ja es faria un procés de treball des d'aquest punt de vista. Ara estem concentrats a desplegar el partit territorialment. Després, si hi ha un escenari electoral, les converses que hagin de venir ja es produiran. Però, ara mateix, estem per fer créixer el Partit Nacionalista.
-Tenen un candidat per les eleccions al Parlament?
-Hem començat pel que creiem que havíem de començar, la part programàtica. Hem constituït una executiva on cap dels que hi som tenim un sou públic. El nostre temps lliure el dediquem a fer créixer el projecte. A partir d'aquí, vindrà el moment de desplegar totes les estructures del partit i escollir els lideratges que toqui. Ho farem ben fet i amb vocació de ser plurals. Però, en aquest moment en què poca gent creu en els partits, nosaltres hem volgut organitzar un partit com a tal, no hem fet ni plataformes ni coses així. Nosaltres creiem en la política, creiem que hi ha moltes iniciatives al món professional i privat que poden ajudar a fer-la més eficient. Però, també creiem que la gent amb experiència en la política poden aportar moltíssim. D'aquesta barreja en farem sortir els millors lideratges.
-Vostè s'hi veu de candidata?
-Jo tinc, ara mateix, una feina encomanada que no és poca. He de desplegar el partit. No vull caure en altres debats. Ara mateix tinc prou feina.
-Es defineixen com a partit independentista?
-Nosaltres ens definim com un partit que, si li has de posar una etiqueta, és la del referèndum acordat. Tenim al nostre si persones que són independentistes i sobiranistes i altres persones que són catalanistes i nacionalistes que volen que enfortim les nostres institucions, les tornem a prestigiar i que guanyem més espai i capacitat per transformar Catalunya. Superem la dinàmica de ser independentista o no. Per això el partit es diu Partit Nacionalista de Catalunya i no ha tingut cap por a explicar-ho.
-És possible acordar un referèndum amb l'Estat?
-Crec que sí. Hem fet una renúncia molt explícita que és la unilateralitat. Això ens defineix. Als fets em remeto. Creiem que s'ha d'obrir el procés de negociació entre les parts. Les dues parts han de confiar l’una en l’altra i ser lleials. Ho dic per aclarir el que alguns ens han fet dir. Nosaltres plantegem un projecte d'obediència estrictament catalana. Un projecte que creu en la possibilitat de poder celebrar aquest referèndum. Som conscients que ara mateix el govern de l'Estat espanyol està donant signes i missatges que sembla que vagin en sentit contrari. Però nosaltres creiem que les decisions polítiques de gruix passen per les urnes. Això ho podem veure a Suïssa, al Quebec o a França, on el president Macron, després de les eleccions,s plantejava fer un o dos referèndums sobre el model econòmic i ecològic del país. Tenim la convicció que les urnes, per determinades decisions, s'han de posar. Mentrestant, cal transformar el país i aixecar-lo.
-És difícil pensar que l'Estat espanyol pugui oferir mai aquest referèndum. Quines eines de coerció té Catalunya per forçar l'Estat espanyol?
-Les eines són fer política i ser útils als ciutadans. Per tant, plantejar qualsevol escenari de negociació o la nostra eventual força parlamentària per tal que passi pels interessos dels catalans. Els interessos dels catalans són molts i entre ells hi ha la celebració del referèndum. Nosaltres condicionaríem la nostra acció política al compliment del nostre programa.
-Però quines eines de pressió hi ha?
-Crec que les eines que tenim és votar forces polítiques que facin política útil i que no s'amaguin. Que en els llocs on s'han de fer les votacions, que són els parlaments, es defensin els interessos de la gent. Si no, ens passa que la política es posa a parlar de coses que la ciutadania... Acaba essent retòrica, però hi ha coses concretes que s'han de resoldre. Si he d'agafar un tren i segueix trigant el mateix que fa seixanta anys, vol dir que alguna cosa no s'està fent. Això vol dir que resolent el problema del tren resoldrem el problema d'encaix entre Catalunya i Espanya? No. L'encaix s'ha de resoldre amb un referèndum acordat. El que no pot ser és que mentre tu no pots acordar el referèndum, diguis que et desentens dels problemes reals de la gent.
-Com s'aconsegueix el referèndum?
-El referèndum s'aconsegueix en un procés de negociació amb l'Estat espanyol per fer-li veure que en democràcia les decisions es prenen a les urnes i que, en paral·lel, s'ha d'estar al costat dels ciutadans.
-És una qüestió de convicció intel·lectual?
-És una qüestió que en democràcia les coses es resolen essent determinant des del punt de vista polític per influir en la presa de decisions. La política espanyola ha mostrat que la inestabilitat política és evident quan els temes no estan resolts a Catalunya. Ara mateix tenim un govern entre Unides Podem i el PSOE que ha de triar entre Ciutadans -que va anar de la maneta amb Vox- o aquelles forces polítiques que li van donar suport a la investidura. Penso que assumir que la celebració d'un referèndum requereix temps no és cap traïció a cap ideal. Serà senzill? No. Farem cap renuncia? No. Posarem els nostres vots al servei de millorar el país? Sí.
-Al llibre parla molt de la seva trajectòria pel PDeCAT i Junts per Catalunya. En el moment que decideix deixar la formació, què hi fallava?
-Jo portava un temps amb una discrepància doble. Primer, política. El tema de la unilateralitat queda clar que per mi era una dificultat afegida. No és la manera ni el mètode. Predicar la unilateralitat és descuidar un gruix important de la societat catalana. Catalunya té set milions i mig d'habitants, no els més de dos milions que van votar l'1 d'octubre. Si només planteges l'escenari unilateral, només t'estàs adreçant a una part de la societat catalana que és molta gent, però no és tota. Els polítics, més enllà de les nostres idees, el que hem de fer és vetllar per tota la ciutadania. Per això, quan l'altre dia el president Torra feia aquell tweet, li deia que el president de la Generalitat ha de donar la benvinguda a qualsevol força política que vulgui enfortir les institucions catalanes i pensar en els set milions i mig de catalans. Tenia una primera discrepància en la manera com s'havien plantejat les coses des del punt de vista la unilateralitat. En paral·lel, també tenia una discrepància amb el model de país. Junts per Catalunya, i per extensió el PDeCAT, s'anaven aproximant a un model més d'esquerres que deixava enrere alguns plantejaments que per mi són importants, com ara l'impost de successions o l'escola concertada. També, en alguns moments, una mica estigmatitzats per certes etiquetes del passat i amb incapacitat de parlar de coses com l'economia verda i circular, el tema de la tecnologia i la inversió. Tot això, jo ho trobava a faltar. Després de fer la reflexió profunda, amb un agraïment profund al que m'ha donat el partit i els amics que hi deixo, em vaig acabar convencent de fer el pas de deixar la militància.
-Hi ha també una part personal, de sentir-se arraconada o maltractada?
-No. Fixa't, a mi em van escollir els militants del PDeCAT. Quan el 2018 vaig copsar que no tenia la confiança del president Puigdemont en aquell moment, em va semblar que no havia de tornar a demanar la confiança dels associats. És difícil estar en una formació política liderant-la des de la perspectiva de partit quan no tens el suport del lideratge electoral. Era evident que no el teníem. Fa poc llegia que el president Puigdemont deia que calia anar a la confrontació política amb l'Estat, i jo penso que la solució passa pel referèndum acordat. A mi les paraules de confrontació em sembla que no són les idònies en la situació actual. Vaig prendre la decisió jo. El que he intentat és mantenir la línia de coherència personal. Estic agraïda per tot el que he pogut fer.
-Com valora la decisió de l'entorn de Puigdemont de crear un partit desmarcant-se del PDeCAT?
-Era una decisió previsible, basant-se en l'estratègia que sempre han tingut Puigdemont i el seu entorn d'estructurar un partit amb un lideratge personalista molt fort. No m'ha sorprès. Considero que aquesta és la dinàmica que portaven els darrers temps. És una aposta clara del president Puigdemont i el seu entorn, no sé pas per quin nom es diran, de seguir apostant per la confrontació i la unilateralitat i, per tant, d'excloure una part de la societat catalana del seu projecte.
-Sabent que ha passat això, se'n penedeix ara d'haver marxat del PDeCAT?
-El que intentat és ser coherent sempre. Vaig plantejar unes propostes de futur i el més coherent és seguir el que un pensa. M'il·lusiona un projecte com el PNC, que té vocació d'integrar molta gent i no d'empetitir.
-Li ho preguntava per què potser ara els seus postulats sí que tindrien millor acollida al si del PDeCAT...
-El PDeCAT ha de decidir sobre el seu futur. Jo això m'ho miro amb un respecte extraordinari. És una força política a la qual respecto molt, però ha de ser la direcció i la militància del partit la que decideixi sobre el seu futur. A mi m'il·lusiona fer créixer el PNC.
-Si es consolida el trencament per part del sector entorn Puigdemont, vostès es posaran en contacte amb el PDeCAT per tal de sumar?
-Una de les decisions que vam prendre en la darrera executiva va ser obrir una ronda de converses amb les formacions que tenen representació a l'arc parlamentari i totes aquelles formacions polítiques amb les quals es pugui parlar. Conversarem amb tothom. Nosaltres diem que estem en un nou moment polític i el sistema de partits ha de canviar. En aquest sentit, el PNC té aquesta vocació de projecte nou. Ni de quota, ni de coalició ni de negociar cadires. A partir d'aquí, totes les persones amb una sensibilitat que va des del catalanisme i la defensa de les institucions a l'independentisme tenen cabuda en un projecte com el nostre i els obrim les portes i els convidem a formar-ne part.
-En tot cas, creu que ara el PDeCAT està més a prop seu que abans de l'anunci del nou partit de Puigdemont?
-Això ho ha de dir el PDeCAT. Jo no estic en disposició de dir què pensa i que no. Això ho ha de dir el seu president.
-N'han parlat amb el president Artur Mas del PNC?
-Amb el president Mas hi tinc una bona relació. Vaig parlar amb ell quan vaig deixar el PDeCAT. Hi tinc una relació fluida. Però, són converses privades.
-Li han ofert sumar-se al partit?
-No és un tema que nosaltres oferim. Nosaltres estem fent una proposta política àmplia i obrim les portes a tothom. Cadascú ha de decidir com es defineix políticament. Quan vam fer el pas de dir que som aquí, ho vam fer pensant que una part de la ciutadania trobava a faltar un projecte polític que parlés a la gent i es deixés de debats estèrils. Aquest projecte ha de tenir un programa electoral de quin model de país defensa.
-Quina militància té ara mateix el PNC?
-No fem públiques les dades per una cosa de protecció de dades. Sí que et puc dir que tenim persones de referència a totes les comarques del país i que estem en un moment de creixement. Sí que notem que s'està parlant de nosaltres. Estem realment esperançats perquè veiem que s'ha creat una expectativa.