La cancellera vol que la cimera se celebre passe el que passe. Dimecres passat, Angela Merkel va mantenir una conferència amb els líders dels grups polítics del Parlament Europeu per discutir la pròxima presidència del Consell de la Unió Europea a Alemanya, que començarà al juliol. Durant sis mesos, Berlín marcarà l’agenda de la Unió Europea, i durant molt de temps ha quedat clar que Merkel considera la Xina com la principal prioritat de la política exterior. De fet, ella ha planejat una gran cimera a Leipzig del 13 al 15 de setembre, a la qual assistiran els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea amb el president xinès, Xi Jinping.
A la videoconferència del dimecres passat, la líder del grup parlamentari Verd, Ska Keller, volia saber si la idea de Merkel, tal vegada, s’havia de reconsiderar, ateses les violacions del dret internacional per part de la Xina, que ha reforçat el seu control sobre Hong Kong. Però Merkel no vol involucrar-se en aquest debat i va evitar la pregunta. La seua estratègia està ben clara: la mirada de la Unió Europea cap a la Xina serà l’element central de la política exterior durant l’etapa de la presidència d’Alemanya del Consell de la Unió Europea.
En la història de la Unió Europea, els 27 líders no s’han reunit mai en grup amb un cap d’Estat estranger. I ara, la primera cimera d’aquest tipus no serà amb el president dels Estats Units, soci de l’OTAN i garant de la seguretat europea, sinó amb el president de l’autoritària República Popular de la Xina.
Per tant, la cimera seria un símbol de com la influència internacional i les aliances estan canviant darrerament en un ordre mundial cada vegada més condicionat per la competència entre la Xina i els Estats Units. La reunió del setembre definirà el paper d’Europa i Alemanya en aquesta rivalitat. Ni perquè hi haja preferència per la Xina, sinó pel diàleg intens amb Pequín i per la distància significativa amb els nord-americans, aliats tradicionals d’Alemanya.
La pandèmia del coronavirus ha accelerat els esdeveniments previsibles durant molt de temps: la retirada dels Estats Units de l’escena internacional, l’acumulació de poder per part de la Xina, la confrontació progressiva entre les dues potències i la seua gran dependència de la propaganda per influir en la resta del món. “La COVID-19 ha fet pujar la temperatura entre els Estats Units i la Xina i la vulnerabilitat d’Occident també ha augmentat”, diu un alt funcionari alemany.
Des de la perspectiva alemanya, el domini dels Estats Units continua present. D’altra banda, en canvi, la Xina es torna cada vegada més i més segura de si mateixa a mesura que busca expandir la seua influència. I amb el conflicte amb Hong Kong, Pequín desafia directament Occident. Els europeus han de reconèixer “la determinació de la Xina a jugar un paper protagonista”, deia la cancellera en un discurs en vídeo a la Fundació Konrad Adenauer, think tank vinculat al partit de Merkel, la Unió Demòcrata Cristiana (CDU).
Quin paper?
Alemanya i Europa tracten d’aclarir el seu paper entre l’aliança formal amb un país que es comporta cada vegada menys com un soci i la relació amb un poder hegemònic autoritari d’un país que no pot ser considerat, en cap cas, un soci. I mentrestant, la pressió augmenta per aproximar-se a un costat o a l’altre. A Berlín creix la preocupació que Washington podria fer un ultimàtum a Alemanya i a la Unió Europea: o amb nosaltres o contra nosaltres. “Els Estats Units exigeixen lleialtat envers la política cap a la Xina, però nosaltres no podem acceptar-ho”, diu Niels Annen, membre del partit socialdemòcrata (SPD) i alt càrrec en el Ministeri de Relacions Exteriors d’Alemanya.
A Berlín no són massa partidaris dels esforços de Trump per aïllar la Xina. El president dels Estats Units, fins i tot, va amenaçar recentment amb trencar totes les relacions amb el gegant asiàtic. I Alemanya no està preparada per unir-se a una política de separació. “En un món globalitzat i en xarxa, l’aïllament no és l’instrument més adequat”, diu el ministre alemany d’Economia, Peter Altmaier, de la CDU. En aquest diagnòstic coincideix Norbert Röttgen, també de la CDU, president de la Comissió d’Afers Exteriors al Bundestag. “Una política adreçada a aïllar la Xina no coincideix amb els interessos d’Alemanya o Europa”, assegura.
El desig de Merkel de definir la posició d’Europa entre la Xina i els Estats Units s’ha tornat més difícil amb la irrupció del coronavirus, però també s’ha fet més urgent. “Europa, finalment, haurà de desenvolupar una política conjunta amb la Xina”, exigeix Röttgen.
Aquest era, precisament, el pla de Merkel: en un procés de coordinació que va durar mesos, els països europeus havien de comparar i coordinar les seues posicions sobre la Xina en un esforç per desenvolupar un enfocament conjunt. L’acord d’inversió amb la Xina, que s’ha estat negociant durant anys, finalment es va tancar. Però va arribar el coronavirus.
Llavors es va cancel·lar una visita de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, a la Xina. La reunió es realitzarà a través de videoconferència a finals de juny. Però l’establiment previst d’una política europea conjunta envers la Xina potser no es recuperarà.
En canvi, és molt necessària. Cada país europeu mira amb els seus propis ulls cap a la Xina. I cada país té una perspectiva molt diferent. El març de 2019 els líders europeus van acordar que la Unió Europea consideraria la Xina com un “soci estratègic” i com “un rival sistèmic”. D’una banda, per a molts estats membres de la Unió Europea, particularment per als de l’est i els del sud, la Xina és clarament un soci comercial. Les inversions del gegant asiàtic en països com ara Grècia o Itàlia són més que benvingudes. Mentrestant, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, no només troba atractiu el model econòmic xinès: també valora positivament el model polític autoritari del país.
Jugant amb les sensibilitats de l’Europa de l’Est
Per contra, França i Alemanya estan interessades a protegir les empreses europees de les empreses xineses. També augmenten les preocupacions a Brussel·les sobre la influència política que està adquirint Pequín a còpia d’influència econòmica.
Des de 2012, per exemple, el primer ministre xinès s’ha reunit cada any amb un grup de líders polítics de l’Europa oriental i central. Un grup que suma fins a líders de 17 països, entre els que hi ha Polònia, Hongria i Grècia. La cooperació apunta, principalment, a expandir el comerç a través de l’anomenada “nova ruta de la seda”.
Però tot això també serveix per jugar amb les sensibilitats d’Europa de l’Est, un territori que sovint se sent marginat per una Unió Europea excessivament dominada per França i Alemanya. La Xina també va poder utilitzar amb habilitat la pandèmia del coronavirus per afavorir els seus interessos en política exterior. Quan va enviar roba protectora urgentment necessària a Itàlia i altres països, la Xina va guanyar molts punts en relacions públiques internacionals tot just en un moment en què Alemanya havia emès una prohibició temporal d’exportar aquests materials als seus socis de la Unió Europea.
La Xina està en condicions de traduir el seu compromís diplomàtic i econòmic a Europa en influència política. Al juny de 2017, per exemple, una iniciativa sobre la protecció de la inversió en una declaració en la cimera de la Unió Europea es va afeblir davant la insistència de la República Txeca i de Grècia, dos estats membres amb vincles estrets amb la Xina.
El colideratge de la Unió Europea amb la presidenta de la Comissió, Von der Leyen, i el del consell, Charles Michel, fins ara no ha aconseguit fixar un rumb clar envers la Xina. Recentment, Brussel·les ha sucumbit a la pressió del gegant asiàtic en diverses ocasions. L’ambaixador de la Unió Europea a Pequín, per exemple, va acordar fer un article crític amb la Xina signat pels 27 ambaixadors dels estats membres de la UE al país asiàtic per publicar-lo al diari d’àmbit estatal China Daily. I en un informe del Servei d’Acció Exterior de la Unió Europea sobre la desinformació del coronavirus procedent de la Xina, es van redactar algunes de les crítiques més directes.
El risc que la Unió Europea es mostre tan dividida com sempre en la cimera del setembre a Leipzig també ha augmentat. Perquè Merkel, possiblement, no haurà aconseguit cap èxit que l’avale. Simplement no ha tingut l’oportunitat de preparar-se adequadament. L’objectiu més important d’Alemanya, el de signar un acord d’inversió d’abast europeu amb la Xina, no sembla que puga arribar abans de setembre, malgrat els set anys de negociacions que han passat. L’acord, a hores d’ara, és ajornar els compromisos bilaterals sobre la protecció mútua de les inversions.
Des de Berlín, fins i tot, s’ha començat a amenaçar amb la cancel·lació de la cimera si Pequín no evidencia el seu compromís. L’alt càrrec d’Afers Exteriors, Annen, diu que el fet que la cimera avance no dependrà únicament del coronavirus, sinó també del lideratge a Pequín. Xina ha de mostrar voluntat per signar un acord d’inversió, diu. Una alternativa que hi ha sobre la taula és ajornar la cimera.
Phil Hogan, comissionat de comerç a Europa, també adverteix que la Xina ha de demostrar més voluntat per superar les diferències actuals. “La Unió Europea vol un acord que pague la pena”, diu. Les prioritats de la Unió Europea són ben conegudes, assegura. Es refereix a un major equilibri pel que fa a la igualtat de condicions de inversió i a la sostenibilitat mediambiental.
Voluntat de compromís?
Actualment, en canvi, no hi ha indicis que un acord sobre el tractat siga imminent. “En el millors dels casos es produirà a finals d’any”, diu un funcionari que participa de les negociacions. Bernd Lange, membre del partit socialdemòcrata SPD, president del Comitè de Comerç Internacional al Parlament Europeu, pensa que el propòsit que el tractat estiga llest per ser signat a Leipzig és “una il·lusió”. Ell creu que en el millor dels casos “hi haurà un acord polític que afectarà certs sectors econòmics, com ara la fabricació d’automòbils”.
Altre tema en el qual Merkel voldria avançar amb la Xina és la protecció climàtica. A Davos, Suïssa, a mitjan gener, Merkel es va entusiasmar amb la idea de vincular el sistema europeu d’emissions amb el de la Xina. Fer-ho implicaria comprometre amb la sostenibilitat “una gran part del món”. Però degut al coronavirus, la cimera climàtica de l’ONU que havia estat programada per al novembre a Glasgow ha estat ajornada. Arreu del món, salvar l’economia ha estat més important que salvar el clima. Mentrestant, el compromís de la Xina amb la sostenibilitat s’ha esvaït. El país encara manté grans inversions en el sector del carbó.
Tant a Berlín com a Brussel·les pensen que l’única persona que pot salvar la cimera entre la Xina i la Unió Europea és qui més desitja celebrar-la: Angela Merkel. Ella és l’única política europea que creu tindre un mínim d’influència sobre Pequín, principalment gràcies als seus vincles directes amb el president Xi Jinping. En canvi, no està clar si Merkel farà la seua tretzena visita a la Xina aquest estiu, tal com estava previst.
El respecte per Merkel al si del Govern de Pequín també es basa en el fet que la cancellera alemanya ha mantingut moderació a l’hora de criticar les violacions dels drets humans al país asiàtic. Ella creu que els retrets tindran algun efecte si es fan a porta tancada. Però aquest tipus de diplomàcia també és ara més complicada d’exercir enmig de la crisi del coronavirus.
El Govern alemany ha rebutjat, sistemàticament, les demandes de Washington perquè mostre una actitud de més confrontació davant Pequín. Simplement, aquest no és l’interès d’Alemanya. Al capdavall, Alemanya no només depèn de la Xina com a màxim soci comercial. Des de Berlín també es veu el gegant asiàtic com un soci elemental a l’hora de resoldre crisis internacionals i problemes globals. Una negativa a establir el diàleg entre potències des de Berlín no ajudaria, ni de bon tros, a la situació en què es troba el respecte als drets humans a la Xina.
Tensió
A més a més, Pequín és necessària en la lluita contra la COVID-19, malgrat els grans fracassos de la Xina durant els primers dies de la pandèmia. Fins mitjan gener, l’epidèmia del coronavirus ni tan sols es mencionava en les discussions de diplomàtics alemanys i xinesos celebrades a Pequín. Una vegada els líders xinesos van admetre que la malaltia es podia transmetre amb facilitat, la cooperació per combatre la pandèmia es va enfortir, segons els diplomàtics. A principis d’abril, Merkel va prometre l’entrega de subministrament humanitari a la Xina, i el president Xi Jinping va assegurar, a canvi, que Alemanya tindria relació prioritària amb una empresa estatal xinesa que fabrica roba protectora.
Els alemanys veuen els atacs de Trump contra la Xina per la gestió de la pandèmia en clau preelectoral. El Govern alemany creu que l’escalada de tensions entre Pequín i Washington procedeix del president dels Estats Units i de la seua administració, no de la Xina.
Tot i així, la cancellera alemanya no confia en cap de les superpotències. Una font propera a Merkel diu que la cancellera explica la situació de la següent manera: “poc es pot fer per influir en les dues superpotències. Alemanya només pot triar qual de les dues és menys preocupant”.
En canvi, la diferència en el to que utilitza Merkel en les declaracions públiques és sorprenent. Mentre la cancellera evidencia, reiteradament, el poc respecte que sent pel president dels Estats Units, es mostra al mateix temps molt més reservada a l’hora de criticar la Xina. I tot i que sembla evitar Trump, passa hores conversant amb Xi Jinping en les seues visites a Pequín.
Aprofitar la situació
De fet, Merkel s’ha centrat, en gran mesura, en la Xina durant el seu mandat. Ha visitat el país una dotzena de vegades des que va assumir el càrrec. El 2010 va celebrar el seu aniversari amb el seu marit, Joachim Sauer, a Xian, al sud-oest de Pequín.
El passat mes de setembre, Merkel es va dirigir a la Xina amb una gran delegació tot just en el moment més tens de les manifestacions a Hong Kong. La cancellera va instar Pequín a actuar amb moderació a l’hora de sufocar les manifestacions, però el viatge va servir per evidenciar que Alemanya no establiria vincles amb la Xina que depengueren del tracte que es fa a Pequín dels drets humans.
Merkel té un gran respecte pel creixement econòmic que ha experimentat la Xina durant els darrers 15 anys, des que ella ostenta el seu càrrec. La participació del gegant asiàtic en el comerç mundial s’ha duplicat en aquest període, la seua economia s’ha convertit en la segona més gran del món, el PIB ha fet que 200 milions de persones abandonen la pobresa extrema... Alemanya s’ha beneficiat, generosament, de l’ascens econòmic de la Xina.
Per quart any consecutiu, la Xina ha estat el màxim soci comercial d’Alemanya el 2019, amb un volum de comerç bilateral de 206.000 milions d’euros. Les empreses alemanyes van exportar bens per valor de 96.000 milions d’euros a la Xina, una situació que crea un cert grau de dependència i que preocupa als polítics de Berlín. “No és bona idea fer marxa enrere en la globalització”, diu el ministre d’Economia Altmaier. “La crisi del coronavirus ha demostrat que hem de minimitzar les dependències unilaterals i defensar la sobirania nacional en les àrees més sensibles”.
Amb temor a les adquisicions xineses durant la crisi del coronavirus, el ministre Altmaier va modificar la llei alemanya per atorgar al seu Ministeri d’Economia el dret a bloquejar la compra d’accions d’una empresa per damunt de cert nivell econòmic per part d’inversos aliens a la Unió Europea. De fet, el govern alemany pot intervenir fins i tot si el perill de la compra és real.
“Alemanya continua sent un país on invertir, però hem de tenir una idea millor sobre quines empreses ens interessen a nivell estratègic per reaccionar si és necessari”, diu Altmaier. Això s’aplicaria, per exemple, a la producció de vacunes o a equips de protecció mèdica, explica el ministre.
Sancions per a les empreses europees?
Des de l’arribada de la crisi del coronavirus, les empreses alemanyes vist créixer la preocupació perquè puguen quedar atrapades enmig de la competència entre la Xina i els Estats Units. I el perill no només procedeix de la Xina: també contemplen una amenaça a l’altra banda de l’Atlàntic. Els preocupa que Trump puga imposar sancions a les empreses europees si continuen fent negocis amb la Xina.
Al capdavall, en els conflictes amb Rússia i l’Iran, els Estats Units ja fa temps que va començar a aplicar les seues pròpies sancions a empreses estrangeres. Les sucursals d’aquests països als Estats Units afronten sancions significatives, i l’exemple més clar està en les companyies involucrades en la construcció del gasoducte Nord Stream 2.
També es podria convertir en un problema a l’hora de triar proveïdors per construir una infraestructura5G a Alermanya. Els Estats Units van llançar una ofensiva contra el proveïdor xinès Huawei, per des de Berlín pensen que la seguretat de la xarxa no és la principal preocupació que hi ha a Washington. En canvi, els funcionaris del govern opinen que els Estats Units defensen agressivament els seus interessos econòmics per protegir les seues empreses contra la competència xinesa, que millora els seus productes contínuament. Certament, és possible que Deutsche Telekom puga enfrontar sancions dels Estats Units si decideix utilitzar productes Huawei en lloc de tecnologia dels Estats Units.
El Govern alemany està transitat un camí complicat: a Berlín no volen rebutjar Huawei, però es planteja una avaluació de seguretat exhaustiva que podria apartar l’empresa xinesa.
La cimera de Leipzig també promet ser un esdeveniment important si s’arriba a celebrar. Hi ha molts conflictes per resoldre, també la situació de Hong Kong, l’actitud agressiva de la Xina sobre Taiwan, la discrepància entre diplomàtics xinesos a París i Brussel·les i, per si encara no hi ha suficients temes delicats damunt la taula, cal comptar amb les eleccions convocades a Hong Kong una setmana abans de la cimera del setembre.
“El desafiament serà defensar els nostres valors sense perdre la Xina com a soci”, diu Nies Annen, alt càrrec del Ministeri alemany d’Afers Exteriors. A Brussel·les són conscients que la cimera podria proporcionar a la Xina valuoses municions de propaganda per l’impuls que podria proporcionar a la reputació internacional del president Xi Jinping. “No hi ha assumptes en què els xinesos estiguen tan interessats”, diu un diplomàtic de la Unió Europea. “El que més importa és la imatge”.
Com a resultat, hi ha qui a Brussel·les espera que la cimera de Merkel no se celebre. “També podria celebrar una cimera sense esmentar les paraules Hong Kong o uigur, diu amb ironia Reinhard Bütikofer, parlamentari europeu dels Verds. “Però qui es podria posar davant del mirall si fa això?”.
També a Berlín, la frustració creix tant amb Pequín com amb la diplomàcia alemanya. El partit liberal FDP ha demanat que es cancel·le la cimera després dels darrers episodis de Pequín amb Hong Kong. Röttgen, de la CDU, s’ha sumat a les crítiques. “Alemanya i Europa han d’abordar de manera molt més explícita el fet que la Xina està evitant que Hong Kong exercesca el dret a l’autodeterminació i, per tant, violant un tractat internacional”, alerta. El comportament de la Xina, diu, ha experimentat un “canvi dramàtic”.