Dimecres al matí James To, de 57 anys, es fica al cotxe i es dirigeix al parlament. Des de fa gairebé trenta anys, aquest advocat és diputat del Consell Legislatiu de Hong Kong. Normalment el trajecte dura, si fa no fa, mitja hora. Aquest matí la situació és diferent, amb prou feines hi ha trànsit a l’autopista de la ciutat, habitualment amb trànsit dens, i pràcticament no hi ha vianants entre els gratacels. A cada cruïlla important només hi ha cotxes de policia. Com més s’acosta al centre, més policies veu. Li indiquen que passi. Vuit minuts després de sortir de casa, To aparca al garatge subterrani del parlament.
“La ciutat té un aspecte molt estrany des d’avui al matí”, informa To unes quantes hores més tard per telèfon. “Gairebé com al començament de la crisi del coronavirus, quan ningú sortia al carrer. Gairebé com si estiguéssim en estat d’excepció”.
Això podria ser una visió del futur de Hong Kong: calma i ordre, policia i càmeres de vigilància a cada racó. Hong Kong, la vibrant metròpoli del delta del riu Perla, el centre financer, comercial i d’oci de l’Àsia, durant dècades model a seguir per a la Xina en ascens, ara convertida en una ciutat xinesa de milions d’habitants com tantes altres. I sobretot: sota el control del Partit Comunista.
Fa una setmana l’Assemblea Popular Nacional de Pequín havia decidit que l’antiga colònia britànica, des de 1997 una regió administrativa especial de la República Popular de la Xina, adoptaria una “llei de seguretat”, que en realitat és una llei de control. Amb aquesta llei, les forces de seguretat xineses, a diferència de com ha estat fins ara, podrien tenir oficines a Hong Kong i operar obertament. Segons l’esborrany, a partir d’ara la llei prohibiria el “separatisme”, el “soscavament del poder de l’Estat”, les “activitats terroristes” i la “intromissió de potències estrangeres”. Aquestes disposicions són vigents en la majoria d’Estats, però a la Xina aquests termes tenen un abast molt més ampli que als Estats de dret occidentals.
Amb la decisió de l’Assemblea Popular, comença un procés que podria culminar amb “la fi de Hong Kong”, com temen James To i altres polítics de l’oposició. El final d’un experiment històric que va començar fa 35 anys amb el lema “Un país, dos sistemes”: d’una banda, la Xina, un Estat unipartidista, on imperen la censura i els controls de capital; i de l’altra, Hong Kong, on hi ha llibertat d’opinió i una justícia independent.
Amb la llei, però, també es reactiva el moviment de protesta que fa un any es va alçar contra el govern de Hong Kong i que ara s’oposa a Pequín. Gairebé desapareguts dels carrers durant la crisi del coronavirus, ara els manifestants han tornat. Si bé només són uns quants milers, molts menys que l’any passat, aquest moviment no deixarà pas de presentar batalla.
Més enllà de Hong Kong, la prevista “llei de seguretat” també aguditza el conflicte entre la Xina i els EUA, la lluita entre les dues superpotències per la influència política i econòmica al Pacífic. La decisió de l’Assemblea Popular és “la sentència de mort per a l’ampli grau d’autonomia” que Pequín va prometre anys enrere a Hong Kong, va alertar el secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo. Hong Kong no gaudirà gaire més temps del tracte de favor de Washington.
El govern nord-americà amenaça obertament, doncs, amb limitar les relacions comercials i econòmiques amb Hong Kong en cas que Pequín no transigeixi. Seria un grau més en l’escalada d’un conflicte que ja és delicat. La “confrontació estratègica” entre la Xina i els EUA entra en un “període d’alt risc”, va admetre el ministre de Defensa xinès, Wei Fenghe. “Hem d’enfortir el nostre esperit de lluita i hem d’aprofitar la batalla per fomentar l’estabilitat”.
El Consell Legislatiu de Hong Kong, al qual pertany James To, va deliberar dimecres sobre una llei contra la denigració de l’himne nacional xinès, un indici del nou control per part de Pequín. Les protestes contra l’himne seran castigades amb fins a tres anys de presó i amb multes econòmiques. “No tinc cap dubte que la llei s’aprovarà”, diu To. El sector pro-Pequín té majoria al Consell Legislatiu, ja que només la meitat dels escons s’escullen en eleccions lliures.
Mentre To parla, es van emplenant a poc a poc els carrers dels voltants de l’edifici del parlament. Els empleats que es dirigeixen a les seves oficines troben una aclaparadora presència policial. Agents amb uniforme verd, molts amb armilla antibales i porra, els fan afanyar: “No es quedin parats! Avancin!”, crida un policia. No sols l’edifici del parlament està convertit en una fortalesa, la meitat del centre de la ciutat també sembla que estigui en setge.
A certa distància del parlament es formen petites protestes. Avui els manifestants no s’han vestit de negre com solien fer, probablement amb l’esperança de no tenir problemes amb la policia. Però avui això també és diferent: desenes d’homes i dones són detinguts, 360 al llarg de la jornada.
“La nostra estratègia ha estat molt efectiva”, escriuen mitjans de Hong Kong citant el cap de policia. “Els agitadors es pensaven que podrien causar problemes, però en tot moment hem anat un pas per davant d’ells”. Ara la policia de Hong Kong intervé més aviat i amb major nombre que temps enrere per no permetre que es formi una massa crítica de manifestants.
De moment encara són policies de Hong Kong que detenen ciutadans de Hong Kong. Però alguns temen que això no durarà gaire temps. “Una llei de seguretat nacional ens prendrà el darrer element de protecció”, diu un home anomenat Cheng, de 26 anys. Aviat, quan els agents de seguretat xinesos, anomenats guo’an detinguin ciutadans hongkonguesos i els interroguin –es pregunta Cheng–, qui estarà autoritzat a controlar-los a ells? “Qui s’atrevirà a oposar-se a un guo’an?”.
El moviment de protesta havia començat fa un any amb el crit de guerra “gayau!” (‘som-hi!’). D’allò en va sorgir “Hong Kong, resisteix!”; i més endavant, en vista de l’actuació cada cop més dura de la policia, el crit “Hongkonguesos, vengeu-vos!”. Finalment, els manifestants van resumir les seves exigències fonamentals, entre elles la celebració d’eleccions lliures i una investigació independent de la violència policial, en l’eslògan “Cinc demandes, ni una menys!”.
Mentrestant, alguns manifestants criden una demanda encara molt més radical: “Independència per a Hong Kong!”.
“Hong Kong no pot ser lliure mentre estigui dominat pel Partit Comunista xinès, tant se val el que ens prometin”, declara un manifestant que es diu Jonathan. El noi és en un centre comercial a Causeway Bay i ha ensenyat una pancarta blava on diu “Independència per a Hong Kong”. La plega i se la guarda a la motxilla abans de sortir al carrer. Com més gran és la pressió de la Xina continental, més obstinats es mostren molts membres del moviment. I més fàcil ho té Pequín per convèncer milions de xinesos que a Hong Kong hi operen separatistes violents.
Per què, però, Pequín ha posat en marxa la llei precisament ara? “Xi Jinping i els seus assessors fa temps que volien resoldre aquest assumpte”, diu l’expert hongkonguès en la Xina Willy Lam. El 2021 el Partit Comunista celebra el seu centenari, i l’any següent Xi iniciarà el seu tercer mandat. “Xi ha començat a reflexionar sobre el seu llegat. Vol passar a la història com el següent Mao Tse-tung. Vincular definitivament Hong Kong i Taiwan a la Xina continental té una gran importància en aquestes reflexions”.
Si tot va com espera Pequín, i d’això Lam no en té cap dubte, la llei podria entrar en vigor a final d’agost. Al setembre se celebraran les pròximes eleccions al Consell Legislatiu de Hong Kong. Tots els analistes creuen que hi haurà una victòria aclaparadora dels demòcrates, per la qual cosa seria pràcticament impossible aprovar la llei.
L’oposició contra el procediment jurídic que Pequín ha iniciat és massiva. La llei fonamental de Hong Kong –l’anomenada Basic Law, del 1990– obliga la ciutat a promulgar lleis “per iniciativa pròpia” que prohibeixin el separatisme, els disturbis i la subversió contra el govern central. Fins ara el govern de Hong Kong s’ha abstingut de fer-ho. “Però això no vol dir que Pequín ho pugui passar per alt”, diu l’advocat hongkonguès Martin Lee, de 81 anys, que va participar en la redacció de la Basic Law. El poderós Col·legi d’Advocats de Hong Kong dona suport a Lee en aquesta posició.
Al capdavall, però, la decisió de la Xina no és jurídica, sinó política; i políticament el moment és manifestament favorable des del punt de vista de Pequín: amb la crisi del coronavirus gairebé tots els governs estan ocupats en tasques internes. I Rússia, un país econòmicament molt més feble, no ha superat també les sancions que se li van imposar després de l’annexió de Crimea el 2014? Aquestes podrien ser, més o menys, les reflexions de Pequín, encara que no se’n parli ni tan sols a porta tancada.
Tanmateix, l’acció de la Xina és altament arriscada com a mínim per tres motius. En primer lloc, amaga una enorme força social explosiva a Hong Kong. En les eleccions de districte del novembre passat, el sector crític amb Pequín va obtenir una victòria aclaparadora. Segons les enquestes, aquesta majoria fins i tot ha augmentat en els últims mesos. Gairebé el 60% dels enquestats ja donen suport a les protestes. Per més que les forces de seguretat xineses poguessin donar un cop de mà massiu a la policia local, en una metròpoli com Hong Kong difícilment es podrà establir un règim de repressió tan brutal com en zones remotes com el Tibet o Xinjiang.
En segon lloc, econòmicament hi ha molt en joc. Si bé el percentatge de Hong Kong en la producció econòmica xinesa s’ha reduït notablement en els últims anys –de ben bé un 18% el 1997 fins a un escàs 3% el 2019–, la ciutat borsària de Hong Kong és decisiva per a les empreses xineses; i és una plaça financera irrenunciable per al comerç exterior de la Xina. Aproximadament un 60% de les inversions estrangeres arriben a la Xina a través de Hong Kong. Pequín necessita la ciutat, sobretot per finançar els seus ambiciosos projectes econòmics al llarg de la Nova Ruta de la Seda.
A això s’hi suma, en tercer lloc, el risc geopolític. Fins ara les protestes internacionals contra l’avenç de Pequín han estat contingudes, encara que el govern britànic es plantegi relaxar els requisits de visat per als ciutadans de Hong Kong que vulguin anar al Regne Unit. Però els dirigents xinesos estan posant sobretot els EUA en una situació en què cal actuar.
Washington ha alertat Pequín reiteradament d’una intervenció a Hong Kong. Al novembre el president Donald Trump va signar una llei que vinculava les avantatjoses relacions comercials de Hong Kong amb els EUA a la situació dels drets humans i la democràcia a la ciutat. Ara, però, cap persona assenyada pot continuar afirmant, segons el secretari d’Estat, Mike Pompeo, que Hong Kong “gaudeix d’un alt grau d’autonomia”.
Encara no és clar com el govern nord-americà reaccionarà a l’acció de Pequín, però ho ha de fer; o bé posant Hong Kong al mateix nivell aranzelari que la Xina, imposant-li les mateixes limitacions d’exportació o castigant polítics xinesos amb denegacions de visat.
La Xina sembla que ja compta amb aquesta reacció. Això és el que indiquen les expressions marcials del ministre de Defensa, Wei Fenghe, o un altre detall que ha cridat l’atenció als experts en la Xina: com cada any, en el seu discurs davant l’Assemblea Popular, el primer ministre, Li Keqiang, va conjurar la “reunificació” de la Xina continental amb Taiwan. Però aquesta vegada no va esmentar un terme decisiu: la paraula “pacífica” abans de “reunificació”. Això també posa sota pressió Washington, ja que, a diferència del que passa amb Hong Kong, als EUA els uneix amb la república insular de Taiwan un tractat de seguretat.
“No som tan ximples per suposar que Pequín no és conscient de tot això”, diu el diputat hongkonguès James To. Els dirigents xinesos segur que tenen un “pla d’acció global”. Hong Kong, diu el diputat, ara es troba entre els fronts de dues superpotències. “I jo crec que l’altre bàndol també té un pla”.