L’edició balear d’El Mundo tanca. Segons ha comunicat l’empresa editora –Unidad Editorial–, l’aturada de la rotativa només és fins el setembre, però entre els treballadors sovinteja la idea que es tracta de quelcom més, i es temen que sigui un tancament definitiu. Ho expressava talment la periodista del diari Lola Sampedro en la seva darrera columna: «Se suposa que tornarem d’aquí quatre mesos, veig les bones intencions i les agraeixo molt, així que això hauria de ser un ‘fins després’. Però el dolent de ser atea és que al final creus en poques coses, encara menys en miracles. Si bé, tant de bo. I com que no sé què passarà, m’estim més dir adéu i no un ‘fins després’, per si de cas».
Tres dècades i mitja. L'edició balear d'El Mundo sempre ha estat una capçalera de tendència dretana i anticatalanista. I no se n’ha amagat mai. Va ser creada el 1985 amb el suport econòmic del Grup Barceló, un dels tres gegants de l’hoteleria mallorquina –juntament amb Melià i Iberostar -, propietat de la família Barceló. El patriarca i fundador de l’empresa, Gabriel Barceló, fou un públic activista contra l’esquerra política balear des del seu càrrec de president de la gran patronal CAEB (Confederació d’Associacions Empresarials de Balears) i el seu fill, Simón Pedro Barceló, que avui és el cap de tot l’imperi empresarial, fou fins i tot senador del PP entre 1989 i 1993.
Quan el diari sortí al carrer per primer cop, el 1985, el Parlament balear vivia la primera legislatura autonòmica (1983-1987) i governava Gabriel Cañellas des de dos anys abans (1983). La nova capçalera sempre s’arrenglerà amb el president i el seu partit i sempre, també, tingué el suport del Govern quan les presidències foren conservadores: Cañellas (1983-1995) , Jaume Matas (1996-1999 i 2003-2007) i José Ramón Bauzá (2011-1015). A més, l'edició illenca d'El Mundo féu de l’anticatalanisme una dels seus més preuats segells d’identitat. No debades tingué com a editorialista i cap d’opinió durant molts d’anys al periodista Antonio Alemany -qui, per cert, va morir a Palma aquest diumenge dia 3 de maig-, sempre força actiu en aquest sentit ideològic. Alemany va ser qui dissenyà el diari i qui obtingué el suport tant de Barceló com, també, d’Abel Matutes per iniciar l’aventura mediàtica conservadora. Alemany trià la capçalera, El Día de Baleares, per evocar així la d’El Día, diari editat entre 1921 i 1939 i que fou propietat del magnat mallorquí Joan March Ordinas.
Després d’un inici dubitatiu, amb problemes econòmics, l’empresa arribà a un acord amb la que editava el Diario 16 de Madrid. La capçalera balear canvià, per ser a partir d’aleshores Día 16 de Baleares, però Barceló seguí mantenint la majoria de les accions. A principis dels anys 1990 va ser nomenat director Basilio Baltasar, quan la propietat ja havia pactat amb Unidad Editorial i novament mudà la capçalera: El Día del Mundo n'era la nova. Amb aquest nom entrà a la següent dècada.
En aquella època, de bonança econòmica, el diari tingué una activa delegació a Eivissa que es convertí en edició pròpia el 2001, amb una empresa creada a posta a partir de la forta injecció de doblers d’Antonio Matutes, germà d’Abel , entre d’altres importants empresaris locals. L’objectiu era combatre mediàticament tant el Govern balear progressista del primer Pacte de Progrés (1999-2003) com, en especial, la majoria progressista del Consell d’Eivissa i Formentera, amb la presidència de Pilar Costa. Per convertir el diari en un ariet contra l’esquerra es nomenà el periodista ultra Eduardo Inda –que treballava a El Mundo, a Madrid - com a director. L’èxit en l’agitació dretana que protagonitzà a Eivissa va fer que tant Unidad Editorial com el Grup Barceló posessin Inda al front de l’edició general balear, que passà a ser El Mundo–El Día de Baleares des del moment en què l’empresa madrilenya adquirí la majoria d’accions i la mallorquina passà ser part minoritària de la propietat.
Durant el 2003-2007 El Mundo-El Día de Baleares, sota el ferri comandament d’Inda, es convertí en la referència mediàtica de Jaume Matas. A pesar del seu extremat activisme dretà i del suport del Govern de Matas, el diari no millorà en vendes, cosa que el féu entrar en una crisi econòmica de la que mai ja se’n recuperaria.
El 2010, l’edició amb empresa pròpia a Eivissa tancà. Abans Inda havia abandonat la direcció, que passà a ser ocupada pel també periodista d’El Mundo Agustín Pery, el qual el 2013 tornà a Madrid i va ser substituït per Tomàs Bordoy, que treballava a la redacció des de l’inici. Cap dels canvis serviren per millorar la situació econòmica. El diari anà de rota batuda sense trobar solució. Les pèrdues el feren aprimar el nombre de pàgines i la plantilla de redactors en diverses ocasions. El 2016 el Grup Barceló va vendre el paquet d’accions que tenia a Unidad Editorial, que es quedà com una única propietària. Des d’aleshores la redacció a Palma fou una simple delegació d’El Mundo, cada cop amb menys personal, lectors i compradors. El 2019 Bordoy deixà la direcció i fou substituït per Eduardo Colom.
Aquest diari va ser el que identificà el 2006 Iñaki Urdangarin, el gendre del rei espanyol Joan Carles I, com el protagonista de l'escàndol que havia denunciar el diputat del PSIB-PSOE del Parlament balear Antonio Diéguez, en el sentit que el Govern balear havia subvencionat unes jornades sobre turisme i esport amb més de 2 milions d'euros sense que, al seu parer, es justifiqués tants de diners a canvi de tan poca cosa. D'aquesta manera esclatà el que posteriorment fou conegut com el cas Nóos de possible malversació, frau, blanqueig i prevaricació. Posteriorment, Urdangarin seria condemnat.
Dimecres de la setmana passada es va fer públic que el diari tancava en teoria fins el setembre. Però a Palma hi ha qui no creu que el diari torni obrir.