La Xileya agermana els partits illencs

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

És una mena de miracle. Els partits polítics illencs no fan motiu de guerra entre ells per la Xileya Fastidiosa. El famós bacteri que està matant diversos tipus d'arbres, en especial oliveres, i que prové d'Itàlia. En una regió del sud d'aquest país la Unió Europea hi ha imposat el protocol d'eradicació dels arbres malalts, o sigui arrabassar-ho tot a cent metres a la rodona de cada infectat. Aquesta és la por, la gran por que ha imposat la pau política balear.

En efecte, inicialment el PP va tenir la temptació de convertir l'aparició del bacteri a les Illes, des del passat desembre, en motiu de disputa política, per fer mal al Govern. De fet, el que serà amb tota probabilitat el seu líder, Biel Company, va ser rebut en el ministeri d'Agricultura, a Madrid, a espatlles de l'Executiu balear, quelcom que va estar a punt de desfer les hostilitats entre les dues parts. Però la ràpida reacció del món científic -sobretot dels especialistes de la Universitat de les Illes Balears- alertant sobre les enormes i dramàtiques conseqüències d'una extensió descontrolada de la Xileya, va fer reaccionar els polítics i si més no durant les últimes setmanes s'han comportant com cal: l'oposició dóna suport al Govern i aquest coordina un nombrós grups de científics i tècnics de la conselleria d'Agricultura en una guerra contra l'enemic real: aquest bacteri que està amenaçant fort ferm el paisatge i la riquesa agrícola de les illes.

Els positius de Xileya s'estan estenent per totes les Illes. El desembre es detectà a Mallorca. Dos mesos més tard ja n'hi ha a Menorca i a Eivissa. I de moment no es coneix cap remei ni cap manera de contenir-la. Fins ara el Govern actua amb el protocol de resposta de baixa intensitat, es podria dir. O sigui, arrabassar l'arbre infectat però no els veïnats. Tanmateix la Unió Europa està a l'expectativa. Ja ha advertit que si se segueix estenent l'epidèmia, igual que va passar a la regió italiana de Lecce -on s'hagueren d'arrabassar més d'un milió d'oliveres-, s'hauran de prendre les mateixes mesures radicals. I això posa dels nervis de les autoritats illenques.

Els creixents negocis de l'oli i del vi illencs -podria afectar a la vinya- estan amenaçats. Però no són els únics. Els ametllers també pateixen el bacteri assassí, de tal manera que -ara que creixen els preus d'aquest fruit sec- els grans ametllerars mallorquins podrien ben bé deixar de donar rendiments als seus propietaris, intensificant-se l'abandonament d'aquest tipus d'explotació i afavorint així la penetració de bessó foraster, en especial californià, quelcom que sumat al fet de la potencial mort de molts milers i milers d'arbres podria acabar amb la tòpica i típica imatge, però per una altra banda tan estimada per nadius i turistes, dels ametllers en flor que aquests dies dibuixen una imatge que certifica la bellesa del paisatge illenc.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Miquel Payeras
Miquel Payeras

Periodista d'EL TEMPS.