Finalment el Parlament Europeu, amb tres seients injustament buits, ha donat el vistiplau a la nova Comissió Europea amb una dona al capdavant per primera vegada a la història. L’alemanya Ursula Von der Leyen liderarà un equip de tres vicepresidents executius, cinc vicepresidents i 18 comissaris, proposats per cadascun del Estats membres de la Unió Europea; excepte del Regne Unit que ha declinat proposar comissari enmig dels debats pel Brexit i les properes eleccions. Ara, els 27 membres de la Comissió tenen per davant el repte, no insignificant, de recuperar la confiança de bona part de la ciutadania en el projecte europeu i, sobretot, en les institucions europees. En el seu programa de treball per als propers cinc anys s’apunten les línies de treball i polítiques que han de fer front als grans reptes de la nostra societat: la crisi climàtica, la desigualtat social, la globalització i l’auge de partits i moviments populistes i neofeixistes.
La nova presidenta Von der Leyen ha proposat en el seu discurs d’investidura impulsar l’anomenat Pacte Verd Europeu (Green Deal) per accelerar la transició energètica i econòmica que imposa la crisi climàtica, promoure la competitivitat de l’economia productiva i el mercat interior, avançar molt més en la digitalització i el desenvolupament de la intel·ligència artificial en tots els àmbits socioeconòmics, desenvolupar el Pilar Social per lluitar contra la pobresa i aprovar un marc general europeu per un salari mínim just, promoure la igualtat de gènere, reforçar la política de veïnatge i el paper de la UE al món, a més d’impulsar una estratègia rural “del camp al plat” i novetats en polítiques de salut, cultura i educació. No queda clar com serà la política sobre migracions i asil, una de les més polèmiques i n’és simptomàtic que Von der Leyen no esmentés en el seu discurs el fracàs europeu amb els centenars de morts al Mediterrani. Els propers mesos veurem com els 27 comissaris concretaran les propostes polítiques i, segurament, el primer gran repte serà l’aprovació del Marc Financer Pluriennal (2021-2027) i la gestió del Brexit de manera gairebé simultània.
Però aquesta comissió té per davant una altra missió important amb la Conferència sobre el Futur d’Europa, que ha d’impulsar junt amb el Consell i el Parlament europeus i que pot implicar la reforma de tractats. Aquesta conferència ha de suposar un debat a fons sobre com la Unió Europea es prepara per afrontar i desenvolupar les polítiques necessàries abans esmentades, de manera que alhora es reforci la unitat i la sobirania europees. Necessàriament es parlarà de reformes en el sistema de presa de decisions i en els marcs legals i administratius, posant especial atenció a com afavorir la participació ciutadana i la proximitat de les polítiques i institucions europees als territoris. També serà el context on afrontar la promoció de la democràcia i dels valors fonamentals de la UE, avui amenaçats en Estats de la mateixa UE.
Per a la societat catalana és fonamental participar des de bon principi d’aquests debats i propostes polítiques, per incidir-hi d’acord amb les nostres necessitats i anhels, per tal d’adaptar-hi al màxim les polítiques públiques i per anticipar i aprofitar al màxim les oportunitats de desenvolupament. En aquest sentit, la Generalitat acabem de publicar el Llibre Blanc del pla Europa, amb propostes i visions de la societat catalana sobre el futur de la Unió Europa. Ara toca presentar-lo com una contribució als debats de fons que el conjunt de ciutadania europea haurem de fer, per tal que el projecte de construcció europea continuï responent als seus principis i valors fonamentals, promovent el progrés esborrant fronteres, afavorint la igualtat de les persones des de la diversitat i, també, integrant l’exercici del dret d’autodeterminació.
