El resultat electoral del 10 de novembre va deixar un escenari tan complicat per al PSOE com set mesos abans. Per això sorprèn que allò que Pedro Sánchez i el seu equip no van voler fer durant l’estiu, condicionats per una estratègia irresponsable, ara ho hagen fet en escasses hores, signant un preacord de Govern amb Unides Podem. Amb la mateixa coalició amb què Sánchez assegurava que no podria dormir si entrava al Consell de Ministres. I amb el mateix polític, Pablo Iglesias, que va vetar el juliol passat sense cap altra raó que la de tindre una excusa per trencar negociacions.
És normal, per tant, que els partits cridats a desbloquejar la investidura es mostren indignats. Per exemple Esquerra Republicana, de qui depèn que Pedro Sánchez puga formar un Govern d’esquerres. Sense els republicans, el bloqueig està garantit, i això ho saben tant els socialistes com els membres d’Unides Podem. És lògic que un partit que té els seus dos principals líders, Oriol Junqueras i Marta Rovira, a la presó i a l’exili respectivament —com també es troben en aquesta situació altres membres d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP— exigesca que es facen gestos que, almenys, deixen oberta la porta a possibles solucions a un conflicte polític al qual el PSOE ha contribuït, per moments, amb totes les seues forces. La seua campanya electoral, la promesa d’obtenir l’entrega de Carles Puigdemont, les declaracions en què Sánchez s’autoproclamava director de la Fiscalia General de l’Estat, els atacs contra l’escola catalana i els mitjans públics o el reial decret llei per limitar l’accés i l’ús d’internet, pensat especialment contra Catalunya, no inspiren gaire confiança.
Darrerament, Sánchez ha reconegut que el de Catalunya és un conflicte polític, però és fàcil pensar que, si cal, tornarà a referir-se als independentistes en termes despectius. Per això, si la investidura depèn, almenys, d’un partit independentista català que està predisposat a facilitar la formació d’un Executiu espanyol progressista, el PSOE i Unides Podem saben perfectament què és el que han de fer, si és que vol governar i no repetir unes eleccions que faran créixer, encara més, l’extrema dreta de Vox. L’acord d’investidura, si s’escau, servirà per demostrar si Pablo Iglesias és capaç d’influir en la seua visió sobre el conflicte català i si és capaç de complir amb allò que ha anat defensant. I hauria de servir també per desencallar uns pressupostos prorrogats des de fa anys tant a Catalunya com a l’Estat espanyol. Un bloqueig, el dels pressupostos, que afecta directament les partides dirigides a garantir l’estat de benestar. De moment, ERC ha facilitat la tramitació dels pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona, a falta de la decisió final el pròxim 20 de desembre, que tant de bo puga ser una solució per a la resta de comptes.
Ara és el moment que tant el PSOE com UP demostren que de veritat volen resoldre el conflicte polític i que volen governar per millorar la realitat de l’Estat espanyol. L’electorat els ha donat una nova oportunitat, en bona part immerescuda, atès que la repetició d’eleccions no tenia cap justificació possible. Si l’esquerra espanyola vol canviar l’estat de coses i també arraconar l’extrema dreta de la millor manera possible, és a dir, governant bé i amb responsabilitat, ells mateixos tenen la solució a l’abast. És l’hora que la política torne a ser política i abandone els episodis de gesticulació i sobreactuació que han agafat un trist protagonisme els darrers anys. La política no sol regalar una oportunitat, i el PSOE i Unides Podem la tornen a tenir.
