Any de rècord al Pirineu de Lleida

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Enguany el bon temps a l’estiu ha animat el turisme a les comarques de muntanya de Lleida. Els hotels han vorejat el 100% d’ocupació, les cases rurals gairebé han fet el ple i els càmpings tornaran a tancar una temporada excel·lent al Pirineu de Lleida

L’any passat la marca turística de les terres de Lleida va ser la que més va créixer a Catalunya (un 12% segons la Diputació de Lleida) i aquest any podria tornar a passar el mateix: nous rècords al Pirineu lleidatà contrasten amb les dades que arriben de la costa catalana, en què alguns indicadors turístics cauen entre un 5% i un 10%.

El 2018 és considerat com el millor any turístic de la història a Lleida, quan 1.238.900 visitants van generar 2.970.414 pernoctacions. Gran notícia per al Pirineu lleidatà i per al reequilibri territorial de Catalunya

“A Sort hem fet l’agost al juliol”, em diu un empresari de ràfting del Pallars Sobirà. El Mundial d’estil lliure de caiac, celebrat a Sort al juliol, va duplicar l’ocupació hotelera en un mes en què tot just arrenquen les vacances a casa nostra. 

Un nou estadi de piragüisme va ser construït just a temps a Sort, tot i les al·legacions dels ecologistes a l’hivern passat, que van arribar a suspendre les obres (cal agrair els esforços del Departament de Territori en aquest sentit). Si aquest nou estadi, on s’ha invertit un milió d’euros, serveix per portar a Sort palistes durant els vuit mesos que dura la temporada de ràfting i caiac al riu Noguera Pallaresa, la comarca pot fer un salt endavant com va fer la Seu d’Urgell quan es va inaugurar el canal olímpic del Segre.

Els alliberaments d’aigua d’Endesa a la capçalera del riu Noguera Pallaresa en els mesos d’estiu (uns 20 metres cúbics per segon de mitjana durant quatre hores al dia), i que permeten garantir la pràctica esportiva cada dia de la temporada, haurien d’ampliar-se per seguir desenvolupant el sector al Pallars Sobirà

Si fossin 30 metres cúbics per segon el riu podria competir globalment, sobretot ara que s’acaben les obres per salvar el desnivell de la presa de l’Hostalet de Sort, i que farà navegable el riu Noguera Pallaresa des de Llavorsí fins a la Pobla de Segur (50 quilòmetres seguits). Els futurs convenis entre el Consell Comarcal amb Endesa haurien d’avançar en aquest sentit.

Al congost de Mont-rebei, en canvi, segueix la topada entre les empreses de caiac i les empreses de navegació amb llanxa de motor. Els governs de Catalunya i Aragó es van reunir a finals de juliol per definir l’ús públic i les activitats turístiques que es poden fer al riu Noguera Ribagorçana, que fa de frontera provincial en aquest tram, i on es va batre el rècord del món de salt amb corda (425 metres de caiguda lliure). 

Mont-rebei, paratge natural de la Xarxa Natura 2000 (tot i això, Endesa volia construir una presa a l’entrada del congost que la pressió popular va aturar), s’ha popularitzat fins al punt de rebre uns 75.000 visitants anuals, concentrats en alguns moments de l’any. Aquestes aglomeracions puntuals afecten els valors naturals de la zona (la llúdriga, ocells i fauna salvatge) i poden suposar un risc per als visitants.

Així que alguns tècnics de la Generalitat han començat a demanar papers a les embarcacions de motor que van pel congost, algunes empreses catalanes han canviat els pantalans de Catalunya a Aragó i han posat una bandera espanyola a les seves barques (senyal als Mossos: des d’Aragó és la Guàrdia Civil qui ho controla). El Govern aragonès no té gaires manies amb el medi ambient al congost de Mont-rebei. 

La declaració de Parc Natural de la Serra del Montsec eliminaria els motors del congost, però no sembla que interessi a Aragó. Malauradament, tampoc Catalunya ara no té diners per tirar-ho endavant. La temporada turística al Pirineu de Lleida enguany és excel·lent i pot superar els rècords del 2018. Ordenar-ne el creixement i fer-lo sostenible és el pròxim gran repte.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.