La nit de Van Gogh

Al MoMA, a la sala on la turba s’amuntega davant La nit estrellada, de Van Gogh, vaig haver d’esperar que hi haguera un buit per acostar-m’hi i contemplar-la. Tothom es feia fotos; del quadre, però sobretot d’ells, d’ells somrient al costat del quadre. Mentrestant vaig observar la pintura que hi ha just al costat, també de Van Gogh, i que poca gent mirava i menys encara fotografiava. En trobar un lloc, em vaig centrar detingudament en La nit: un cel ple de pinzellades curtes i gruixudes que s’arremolinen i fan l’efecte que es mou, amb el contrast entre blaus i ...