España Global: la propaganda del règim

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’any 2002 amb un reial decret es va crear l’Alt Comissionat del Govern per a la Marca España per a, segons diu el BOE, “la millora de la imatge exterior d’Espanya, així com la planificació, i l’impuls, coordinació i seguiment de l’acció exterior espanyola, pública i privada, en els àmbits econòmic, cultural, social, científic i tecnològic”. Totes aquestes funcions del nou organisme anaven precedides per una explicació sobre el potencial i la projecció que té la llengua espanyola “com a llengua global” i  per unes llargues dissertacions sobre “l’expansió i el prestigi de la cultura en espanyol”. Queda clar que Espanya pels seus governants és una cosa ben concreta, però els que no casem amb aquest criteri castellanocèntric no quedàvem pas exempts de contribuir econòmicament a l’invent. 

Al capdavant d’aquest organisme, com no pot ser d’una altra manera, hi ha hagut personatges amb la mateixa visió d’Espanya que la que destil·lava la publicació al diari oficial que ara citàvem. L’any 2013, el seu director adjunt Juan Carlos Gafo Acevedo va haver de ser destituït per una piulada escrita després d’una xiulada a l’himne espanyol durant l’obertura del campionat del món de natació. Deia així, amb elegància i savoir-faire: “Catalans de merda. No es mereixen res”. El darrer Alt Comissionat del Govern per a la Marca Espanya va ser un senyor de nom quilomètric, anomenat Carlos Espinosa de los Monteros y Bernaldo de Quirós, marquès de Valtierra, de corbata amb l’estanquera estampada i cabell clenxinat. És pare del dirigent de VOX Iván Espinosa de los Monteros. Aquesta mena de gent.

Després de la moció de censura,  amb l’arribada del PSOE al govern, s’ha reconvertit aquest Alt Comissionat en una Secretaria d’Estat anomenada España Global. Al capdavant de la nova versió -no us relaxeu pas- hi han posat Irene Lozano, que va ser diputada per UPYD i va flirtejar amb Ciutadans abans d’anar a raure entre socialistes. En la seva presentació ja va especificar que un dels seus principals objectius seria incidir en la publicitat de la qualitat democràtica, segons diu ella, de les institucions espanyoles: “Estem entre el 10% dels països més democràtics del món [...]. Hem de treballar aquest missatge, que es conegui la realitat democràtica de l’Espanya d’avui”. 

Que un estat que tothom sap que és tan democràtic necessiti crear una Secretaria d’Estat per explicar tal obvietat ha de marcar per força tota una fita en la història de la diplomàcia, però tinguem present que això penja d’un ministeri el titular del qual és algú que creu que es poden confondre les imatges del Xile de Pinochet amb les del referèndum català de l’octubre de 2017.

Ara que s’acosten els judicis contra els presos polítics catalans s’ha anunciat que la nova Secretaria d’Estat s’encarregarà de fer una campanya específica per “contrarestar la desinformació independentista”, reconeixent a cara descoberta que es volen dedicar els recursos públics a criminalitzar una opció política legítima. Ja no ve d’aquí. Consideren que la seva reputació “pateix atacs” i que des de l’independentisme es vol “desprestigiar la democràcia i l’estat espanyol”. Tal com va evidenciar en el seu dia l’exministre Dastis davant de la BBC, sembla que la diplomàcia espanyola tendeix oblidar que els altres països tenen corresponsals amb ulls a la cara i capacitat de raonar i que hi ha coses que es desprestigien per si soles.

Però hi ha una bona notícia, que és que la Secretaria d’Estat España Global neix amb un punt feble. No estava contemplada en els pressupostos anteriors i, per tant, mentre no se n’aprovin uns de nous no disposarà d’un finançament propi. Haurà d’anar tirant amb el que se li transfereixi des del Ministeri d’Afers Exteriors. “Cal que hi hagi diners i n’hi haurà per part del govern espanyol”, ha dit Irene Lozano, i segur que no es quedaran amb els braços creuats. Almenys obliguem-los a furgar ridículament en els calaixos per pagar la propaganda del règim.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Andreu Pujol
Andreu Pujol

Historiador, historiador de l'art i autor del Ministeri d'Incultura: Catalunya a la recerca d'un Kitsch nacional (A Contra Vent Editors, 2013).