La soflama fa temps que se sent a les tertúlies, a les reflexions dels experts i, especialment, al femer d'odi racista en el qual s'han convertit algunes xarxes socials, com ara X, l'antiga Twitter propietat del magnat d'ideologia trumpista Elon Musk. Hi ha un quasiconsens, absolutament irracional, extremadament inquietant, en rebutjar el terme «bonista» quan es parla dels fenòmens migratoris, quan es debat — siga públicament o en àmbits socials com ara el bar— sobre quines han de ser les polítiques envers els nouvinguts.
El terme «bonista» s'empra com a un defecte, com a un insult, com a un tret pejoratiu i del qual t'hauries de penedir en els altars d'una moral que sembla exaltar el ressentiment, els recels i la burla deshumanitzadora contra aquells que provenen d'altres indrets i atresoren altres cultures. És al·lucinant que l'adjectiu «bonista», és a dir, ser «bondadós» o «ser bona persona», s'haja transformat en un posicionament del qual tothom vol defugir. «No hem de ser bonistes», expressen, fins i tot, especialistes del camp progressista.
No importa la secessió fiscal i social dels rics que ens afecta diàriament. Ens oblidem de la bomba de rellotgeria social de la falta d'habitatge digne per a capes i capes de la població. Aparquem l'impacte ineludible de l'emergència climàtica en les nostres vides, en la nostra salut, en el nostre quefer quotidià. La diana, a les xarxes socials, a les converses entre amics, està contra aquelles persones que es juguen la vida per guanyar-se un futur millor. Com van fer molts dels nostres avantpassats quan l'Estat espanyol va ser empobrit i retornat als temps de «visca la ignorància i les cadenes» durant la dictadura franquista.
Ni arguments utilitaristes —els quals xoquen sempre amb les mentides propagades contra les persones migrants i els serveis públics—, ni tampoc aquesta retòrica de considerar els fenòmens migratoris com a un assumpte administratiu, com fan determinades formacions progressistes amb una motxilla de polítiques com ara la perpetuació de les presons racistes dels CIE. El debat sobre els nouvinguts hauria de pivotar sobre un eix bàsic, una línia roja que mai s'hauria de diluir: es tracta de persones, com va recordar en una discussió radiofònica el periodista Diego S. Garrocho, cap d'opinió del rotatiu ABC i una de les veus més interessants del panorama mediàtic dretà.
Ser «bonista» enfront de la immigració hauria de ser una obligació moral, una condició ètica exigible per a tot individu que vulga participar-ne de la discussió. Siguem seriosos i capgirem la mirada: què és el contrari de ser «bonista»? Què és l'antònim d'un adjectiu que remet al fet de ser «bondadós», «caritatiu», «empàtic», «solidari», és a dir, «bona persona»? El contrari és ser mala persona, atresorar tots aquells pecats que qualsevol codi de bona conducta rebutjaria —és increïble i ridícul, per cert, com aquells que diuen ser els defensors del catolicisme, com ara Vox, s'obliden de la visió cristina de la vida en abordar el fenomen migratori.
Diguem-ho clar: si no ets «bonista», és que ets una mala persona. És la contestació que s'ha de repetir quan empren aquesta paraula com un insult. Per què ningú vol ser una persona menyspreable, almenys de cara al públic. Sí, jo soc «bonista» amb el fenomen migratori. Vostè no ho és? O potser és una mala persona i no vol reconèixer-ho?
