Els resultats de les eleccions europees confirmaren el que havia avançat una enquesta de l’Instituto Balear de Estudios Sociales publicada al diari de Palma Última Hora: que el PP s’ha enfortit d’ençà el maig de 2023 i que, ara per ara, l’esquerra no té opcions de recuperar el Govern. No obstant, és el retrat actual, no la previsió del que passarà el 2027.
Malgrat que Marga Prohens s’hagi reforçat, tant els resultats al Parlament europeu a les Illes com el sondatge d’intenció de vot referit també incorporaren altres elements que cal tenir presents per a qualsevol prospectiva. Primer, Vox. Segon, el centre regionalista. Tercer, Formentera
Com era previsible, durant els últims mesos l’esquerra, l’ecologisme i el nacionalisme han protestat al carrer contra el PP per qualsevol motiu. I més que ho faran fins a l’any 2027. Sempre passa igual, quan governa la dreta. I com sempre també, a desgrat de les fantasies d’alguns dirigents opositors, no és aquesta la clau que determina els resultats electorals illencs, sinó la clau espanyola, sobretot.
Aquesta variable somriu ara a Prohens. Ja veurem d’aquí tres anys, però per ara és indubtable que va al seu favor. I també dibuixa dos altres elements importants: la caiguda de Podemos ja s’ha convertit en esvaïment, cosa que dona més força al PP perquè afebleix el conjunt de l’esquerra; i, segon, Vox cau però no desapareix i ja és prou clar que el 2027 tornarà tenir un grapat d’escons al Parlament. Cosa que condueix a una primera conclusió important: Prohens seguirà necessitant els neofeixistes per governar.
Els necessitarà a no ser que els regionalistes del PI puguin renéixer i tornar gaudir dels tres escons que varen sumar el 2015 i el 2019. Si tal i com augura l’enquesta ja citada el PP fes 28 escons, si el PI renaixés amb 3 seria mel per a Prohens perquè podria pactar amb els regionalistes i desfer-se’n -si volgués- dels ultres. El problema és que el sondatge no dona cap opció de renaixement als regionalistes. De fet, resta al PI la meitat dels suports que va tenir el 2023. Així, impossible. De moment, aquest sector ideològic que genèricament es coneix com a regionalista segueix en la disputa interna entre el PI, els que l’abandonaren i els que ara intenten refer Unió Mallorquina, aquell partit sepultat el 2011 sota tones de corrupció. Qui sap què passarà en el futur, però si els dirigents de cada un dels grupuscles d’aquest àmbit actuassin amb lògica s’unirien perquè és l’única manera d’aconseguir representació el 2027. I si surassin, aleshores tot podria canviar.
Si el PP tengués necessitàs només els ultres per governar, hi pactaria sense cap dubte. Però si requerís del vot a favor tant del neofeixistes com dels regionalistes -són formacions incompatibles-, seria gairebé impossible que s’entenguessin. No és fàcil i ni l’enquesta ni els resultats europeus han mostrat tal escenari, però en realitat no depèn de molts milers de vots.
Per molt poc l’escenari podria canviar i llavors l’únic diputat que tria Formentera adquiriria una enorme importància, de fet podria ser el que inclinàs la balança. La crisi de la dreta local hi ha capgirat la intenció de vot. L’escó que l’any passat va ser per als conservadors ara seria -segons el sondatge- per a Gent, la formació autòctona esquerrana.
No tot està escrit.
