Qui és groller amb la memòria de Rita Barberà?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El 14 de novembre Las Provincias i Levante-EMV, els dos principals diaris valencians, fusionaven, com sol passar sovint, línia editorial, indignació i conjugació verbal. El titular secretat era quasi calcat: “Un concert denigra Rita Barberà”. La notícia citava l’enuig del portaveu municipal del PP, Eusebio Monzó, per un concert del grup Los Mocetones en una discoteca de Madrid el 23 de novembre, segon aniversari de la mort de Barberà, a qui volien retre “un tribut” que incloïa un fotomuntatge de l’exalcaldessa fent malabars amb botelles de JB i envoltada de truites de creïlla com a platerets volants. La broma al·ludia a l’últim sopar de Barberà: un tub de JB i un pinxo de truita. L’endemà, una errada multiorgànica a causa d’una greu cirrosi posava fi a la seua vida.

“Cal condemnar aquesta conducta deplorable”, va exigir Monzó i, tot seguit, la portaveu parlamentària del PP, Isabel Bonig, va eixir en tromba en la mateixa direcció: la memòria de Barberà havia estat profanada i volia de les Corts una proclamació solemne de desgreuge reprovant la discoteca madrilenya. L’efecte de les notícies era immediat: el grup de rock suspenia el concert, demanava disculpes i lamentava el cartell que, en veritat, no s’havia difós públicament, sinó entre els seguidors més propers a través de xarxes socials.

Unes excuses insuficients per al PP, que l’endemà forçava el ple de l’Ajuntament a censurar solemnement el concert amb una proclama institucional contra la imatge “irrespectuosa i grollera de Barberà” i les iniciatives amb intenció “d’extraure rèdit propagandístic o econòmic amb l’insult a personalitats públiques difuntes que mereixen respecte i no poden defensar-se dels atacs que han rebut”. A les Corts una declaració idèntica es firmava un dia després per disparitats en la redacció entre Isabel Bonig i representants de Compromís i Podem. “Les Corts condemna a la fi els atacs a Rita Barberà”, titulava dissabte 17 Las Provincias suposem que després d’un energètic debat intern sobre la conveniència o no d’incloure signes d’exclamació al titular.

Tot plegat es tracta d’un fet sense importància que posa en relleu qüestions no tan minses. Hi ha allò dels límits a l’humor, profusament tractat als mitjans. El cartell de Los Mocetones pot agradar més o menys, ja que el terreny dels gustos i la moral són d’una privacitat escrupolosa. Però és una tasca de les institucions que paguem entre tots definir què és insult, què és irrespectuós i què és groller. Amb quina sotana s’ha de vestir l’alcalde de València per dir-nos com i què hem de pensar? La suspensió del concert ha estat un acte claríssim de censura preventiva. Amb l’esquerra fins i tot a favor, qui s’aventura a suportar possibles denúncies en mans de jutges proclius a confondre l’acudit amb material penal de delicte d’oci? A més, la declaració municipal no és assumible ni en el cas de gent difunta, per molta personalitat pública que haja estat Barberà, qui va ser objecte de bromes, algunes de molt àcides, en vida i ja morta. Hi ha els esquetxos de Xavi Castillo o El Intermedio; i les portades de la revista satírica El Jueves. L’exalcaldessa mai no va protestar per res de tot això perquè sabia que la xanxa i la caricatura van amb el càrrec. 

D’altra banda, si la declaració formal a les Corts no es va aprovar abans és perquè la portaveu del PP, Isabel Bonig, es va entestar a incloure una versió fraudulenta amb la figura de Barberà. “Una demòcrata convençuda, que acceptà d’igual manera les victòries i les derrotes electorals”. Fals. L’exalcaldessa no li va lliurar la vara a Joan Ribó per despit i preferí anar a comprar peix al mercat de Borriana. “Mai va permetre l’atropellament, la injustícia, la parcialitat o la indiferència per arribar a un objectiu”. Fals. D’això poden parlar ben llarg les veïnes de la Punta o del Cabanyal, algunes de les quals també van morir lluny de sa casa, arrabassada per motivacions urbanístiques molt personals de Barberà i que després van tombar el tribunals. O Teófilo Alcorisa, el maqui a qui l’exalcaldessa li negà repetidament l’exhumació de les restes de son pare al cementeri municipal.

Parcialitat? Injustícia? Molt s’hauran de pronunciar els jutjats que instrueixen el cas Taula sobre finançament il·legal del PP a València, cosa que va suposar a Barberà la imputació al Suprem i l’expulsió velada del PP, quan molts dels seus, per conveniència política, li giraren l’esquena. En especial Isabel Bonig, a qui els familiars de la finada fins i tot li ho van retreure en la missa de difunts.

És evident que Bonig ha volgut redimir el sentiment de culpa amb un exercici insuperable de doble moral, on ha comptat amb el suport cínic de la resta del partits polítics. Qui o qui són, realment, grollers amb la memòria de Rita Barberà? 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Sergi Tarín
Sergi Tarín

Cronista i periodista valencià.