«America, great again»

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els coordinadors dels grans grups parlamentaris de la Comissió d’Economia del Parlament Europeu hem estat una setmana de viatge oficial als Estats Units fent 21 reunions de treball, tal com vam fer el juliol passat. A Washington vam reunir-nos amb el president de la Reserva Federal (banc centrals dels EUA), Jerome Powell, i el vicepresident per a la supervisió financera, Randal Quarles.  Vam reunir-nos amb el Departament del Tresor i amb algunes de les grans agències federals independents de supervisió: la poderosa CFTC, Commodity Futures Trading Commission —vigila i regula les transaccions als mercats financers i de matèries primeres, petroli, or, plata i derivats— i la també imponent FDIC, Federal Deposit Insurance Corporation —supervisa entitats financeres i companyies d’assegurances. Aquestes agències tenen dècades d’història i experiència en la gestió de tota mena de crisis i contrasten amb les recents i inexpertes agències europees, creades a la Unió Europea tot just fa tres anys. 

Al Capitoli vam veure els representants Blaine Luetkemeyer, Jeb Hensarling, Andy Barr i Bill Huizenga, responsables de regulacions de supervisió financera en procés d’harmonització amb la UE.

A Nova York vam reunir-nos amb la DTCC, Depository Trust & Clearing House (al 2017 va moure 1,7 quadrilions de dòlars: una gran part de les transaccions de securities —valors— del món!) i el totpoderós New York State Department of Financial Services, la superagència supervisora de l’Estat de Nova York, que ens recorda el caràcter profundament federal dels EUA: la Reserva Federal de Nova York, la més gran de les 12 FED territorials que componen la FED (acrònim de Federal Reserve, que és com als EUA anomenen el banc central) té 4.000 treballadors, que superen tot el personal del BCE (3.000). 

Vaig preguntar per possibles topades entre agències federals i estatals quan supervisen una entitat o un mercat financer. Hi vam descobrir l’autèntic federalisme financer: “two teams, one report”. Les agències dels dos nivells de govern hi envien un equip d’inspectors cadascuna, que elaboren plegades un únic informe vinculant consensuat.

A Nova York vam visitar també la borsa i ens vam reunir amb directius de Digital Currency Group (líder mundial en el mercat de monedes digitals), Bloomberg i Goldman Sachs, entre d’altres. En aquest fil de twitter hi ha fotos i explicacions del viatge.

La impressió general del viatge és que l’economia dels EUA va com una moto, resultat entre moltes altres causes de la reforma fiscal de Trump (rebaixa impostos a empreses), de la inèrcia de les polítiques expansives de la FED i de l’extraordinari dinamisme del mercat laboral: els ajuntaments poden fer reformes laborals en molts àmbits. Així, l’atur és gairebé en mínims de fa 50 anys i el creixement del PIB segueix dibuixant una llarguíssima fase expansiva del cicle econòmic. Al novembre hi ha eleccions de mig mandat al Congrés, que renoven parcialment Senat i Cambra de Representants. Si bé a la primera cambra no perilla la majoria republicana, a la segona els demòcrates tenen opcions de recuperar la majoria  per poc marge. 

Trump està centrat a consolidar els vots als swing states que li van donar la victòria el 2016: als estats industrials tradicionalment demòcrates que han estat castigats per la deslocalització d’empreses manufactureres per causa de la globalització. Així, l’agressiva guerra comercial de Trump, que via aranzels a la importació pot forçar moltes multinacionals a reinvertir en aquests estats, vol consolidar el vot prestat als republicans.

L’ambaixador de la UE als EUA, l’experimentat David O’Sullivan, creu que aquesta política tan agressiva de Trump, que sembla gestionar el país com una empresa tensant les negociacions amb amenaces al límit, li pot donar resultats: “Si no hi ha un daltabaix econòmic, i en absència d’un rival demòcrata clar, Trump serà reelegit”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.