Nit del 7 de novembre: aldarulls a Madrid en concentracions contra l’amnistia. Un ciutadà mostra una bala de goma i es pregunta davant la televisió: “Però no estaven prohibides?” Doncs, no.
El Parlament de Catalunya va decidir que des del 2014 els mossos d’esquadra no fessin servir bales de goma. No és cert, però, que aquí estiguin prohibides, tal com es va comprovar l’octubre del 2019. El Parlament no pot privar la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia d’utilitzar-les. Només el Congrés o el Govern central podrien fer-ho i no ho han fet. Ho demanaran PP i Vox ara que poden afectar els seus manifestants? El PP, que avui no parla d’accions “tumultuàries”, va denunciar que es tractés els concentrats “com si fossin CDR”. És a dir: en cas d’alteració de l’ordre, els mètodes utilitzats contra independentistes no s’haurien d’aplicar a manifestants de dretes i neonazis que porten banderes franquistes. Encara més: algun jutge imputaria Santiago Abascal per terrorisme si un ciutadà indirectament afectat per les protestes hagués mort accidentalment d’un infart, tal com ha fet un jutge amb el president Puigdemont i Marta Rovira? Més enllà d’ironies, és intolerable que Abascal cridi impunement la policia a la desobediència.
Existeix una doble vara de mesurar segons quin col·lectiu protagonitza uns mateixos fets, una reflexió que ha de funcionar en totes direccions: cal acceptar amb normalitat les protestes contra l’amnistia a Madrid o a Barcelona. La llibertat d’expressió pot incomodar, però s’ha de respectar sempre. Només hi ha dos límits, allà i aquí: l’ús de la violència i l’exaltació d’una dictadura. Els milers de manifestants catalans que mai han utilitzat la força tenen més legitimitat que els de plaça d’Urquinaona per denunciar la violència de l’extrema dreta a Madrid. I aquells que esperonaven l’“A por ellos!” contra persones pacífiques que no cometien cap delicte per participar en una votació no tenen dret a queixar-se si la policia carrega contra grups feixistes que voldrien assaltar la seu del PSOE o el Congrés dels Diputats. El fracàs a Catalunya i Euskadi de les concentracions trumpistes convocades pel PP el dia 12 va tenir la virtut de recordar a Feijóo per què no té majoria per formar govern.
Alguns han descobert ara les actuacions contundents de la policia fora de Catalunya. Però cal recordar el que va succeir en protestes socials o sindicals o en l’episodi d’El Tarajal amb quinze persones mortes. El Govern central hauria hagut de prohibir ja fa temps, tal com reclama Amnistia Internacional, les bales de goma per les lesions que poden provocar. Aquesta prohibició no seria ben rebuda pels policies de l’Estat, però s’haurien d’acostumar a dissenyar operatius adaptats a la nova situació.
Hi ha similituds entre els aldarulls de Barcelona del 2019 i els d’ara a Madrid, fins i tot pel que fa a algunes consignes; tanmateix, també hi ha diferències substancials. Alguns mitjans de comunicació madrilenys s’han esforçat a destacar que els manifestants eren majoritàriament pacífics, obviant que no s’han desmarcat de les pancartes racistes, de les que reclamen presó per a Pedro Sánchez i de les que demanen el retorn al 1936. Afirmar que avui vivim sota una dictadura o reivindicar el franquisme són dues cares de la mateixa moneda de l’odi. Això també és violència. Les bales de goma fan més mal si afecten els teus.
