La Pilar és una dona baixeta, rabassuda, amb els cabells rinxolats i un gran somriure, emblema del seu optimisme. A la CUP molta gent la coneix de trobar-se-la en reunions i mobilitzacions. Pocs saben que és una veterana militant comunista, concretament del Partit Comunista d’Espanya (internacional). I encara menys coneixen que durant 8 anys la Pilar va viure a Algèria, enviada pel partit per tenir cura d’Antonio Cubillo. De fet, també poca gent sap qui va ser Cubillo, i per què la Pilar va haver de cuidar-lo. Us explicaré aquesta breu història.
El PCE(i) havia nascut com una escissió del PSUC el 1967. En els anys de la Transició va destacar-se per la combativitat de les seves mobilitzacions. Va ser el cas, per exemple, d’una manifestació contra els Pactes de La Moncloa el desembre de 1977, en la qual el militant Jordi Martínez de Foix va ser ferit per dues bales de la policia a l’estómac. El partit també es va bolcar en els moviments d’alliberament nacional. Per això, la Pilar, abans de ser a Alger, havia passat 20 mesos als campaments de refugiats sahrauís.
A Algèria havia triomfat el 1962 la revolució independentista sostinguda pel Front d’Alliberament Nacional (FLN) contra l’ocupació francesa. Aquella revolució va ser, juntament amb la cubana i la vietnamita, una sacsejada en les consciències de la joventut d’esquerres i antiimperialista d’arreu, també als Països Catalans que vivien la dictadura franquista. La degradació posterior de la política algeriana ha fet oblidar com de determinant va ser aquell país per a la política internacional, i això que el tenim ben a prop: Alger és a tan sols 300 km de Mallorca, i poc més respecte a Alacant. Això explica que a Orà hi havia anat exiliats republicans del 39, alguns dels quals van col·laborar amb l’FLN.
En l’Algèria independent, hi confluirien molts altres refugiats polítics, des dels xilens que fugien de Pinochet fins als sahrauís del Polisario, passant per uruguaians, argentins, bascos d’ETA, palestins de l’FPLP, namibians de la SWAPO i sud-africans del Congrés Nacional.
I també el coprotagonista de la nostra història: Antonio Cubillo, advocat canari fundador del Moviment per l’Autodeterminació i la Independència de l’Arxipèlag Canari (MPAIAC). Cubillo es va establir el 1963 a Alger, des d’on va treballar tenaçment en dos fronts. D’una banda, el diplomàtic, reunint-se amb governs i moviments revolucionaris dels anomenats Països No Alineats, principalment africans, aconseguint el 1968 una primera i important victòria: l’Organització de la Unitat Africana reconeixia les Canàries com a part d’Àfrica i les situava en l’agenda descolonitzadora. De l’altra banda, Cubillo va concrear l’agitació política a través del programa de ràdio La Voz de CanariasLibre, que emetia per a l’arxipèlag des d’Alger, gràcies a la complicitat del Govern de Boumédiène.
La nostra Pilar també va treballar a la ràdio, a la cadena internacional de Radio Alger. No era l’única militant del PCE(i) que va refugiar-se a Algèria. De fet, alguns dels seus companys van obtenir la condició d’exiliats polítics. Però ja hem dit que la seva arribada a Alger va ser per cuidar Cubillo, i això és perquè el líder canari va ser apunyalat el 5 d’abril de 1978 a la porta de casa seva.
Cubillo va ser víctima del terrorisme d’Estat, que volia escapçar l’MPAIAC i impedir el seu segon gran èxit diplomàtic: havia estat convidat a l’Assemblea General de l’ONU, on no va poder assistir. Aquelles dues ganivetades a l’abdomen podrien haver estat mortals, i van provocar que a partir d’aquell moment Cubillo hagués de servir-se de crosses per caminar.
El 1990 l’Audiència Nacional va condemnar José Luis Espinosa Pardo com a organitzador de l’atemptat. Actuava sota les ordres del tristament famós comissari Conesa. Tots els elements, començant pel testimoni d’Espinosa (mort en l’ostracisme no fa ni dos anys, havent-ne complert set de presó), apunten a la implicació directa de Martín Villa i el govern de la UCD, així com la col·laboració del superagent alemany Werner Mauss. Una trama que explica a la perfecció l’interessant documental Cubillo, historia de un crimen de estado, on apareixen molts dels protagonistes i que fins i tot posa cara a cara la víctima i el botxí.
L’atemptat, les detencions de molts membres de l’MPAIAC (que havia engegat la propaganda armada a través de les Forces Armades Guanches) i la contradiplomàcia espanyola (Algèria acabaria cancel·lant La Voz de Canarias Libre) van esmorteir aquella empenta independentista de les Canàries.
La Pilar tornaria a Catalunya el 1986, havent viscut de prop aquest crim d’Estat i encara un altre, sense investigar, del qual parlarem un altre dia: la mort del militant del PCE (i) Gustau Muñoz, tirotejat per la policia, en la manifestació de l’11 de Setembre de 1978 a Barcelona.
