És molt probable que no la veiem mai més, i per això mateix, una fotografia seua tindria un valor incalculable. Comprovar on es troba (si és que es troba en algun lloc perquè ningú no li ha botat foc) i en quines circumstàncies.
Al llarg de molts anys, malauradament, ha format part del paisatge urbà del centre de València. En concret, de la plaça de Sant Llorenç. Ara, més malauradament encara, forma part del passat. Perquè la seua raó de ser no ha desaparegut, però ella, sí. I sense deixar-ne rastre.
No, no tornarem a veure la pancarta “Les Corts contra la violència masclista” rere la qual es concentraven, després de cada assassinat dʼuna dona (i/o dels seus fills) a mans de la seua parella, els diputats i diputades del Parlament valencià.
O, més ben dit, els diputats i diputades de tots els partits a excepció de Vox, ja que els seus membres optaven per guardar els cinc minuts de silenci al marge, separats de la resta. Aquells 300 segons evidenciaven el deliri ideològic en què viu immersa lʼextrema dreta, plasmat en el seu acord de govern amb el PPCV, que es refereix a la “violència intrafamiliar”, tot obviant el component masclista de la pràctica totalitat de morts produïdes a lʼàmbit familiar.
Des dʼara, el lema en serà un altre: “No a la violència contra les dones”. La seua reformulació permetrà que els ultres —incloent-hi la presidenta, Llanos Massó— compartisquen pancarta amb els integrants de les altres tres formacions representades a lʼhemicicle valencià. El retoc semàntic en qüestió evitarà la imatge horripilant de la segona màxima autoritat valenciana —Llanos Massó— i els seus correligionaris concentrats separadament, als peus dʼun comerç anomenat Sabor a España. Una instantància colpidora, esbombada per la majoria de mitjans estatals.
Ara bé, no ens trobem davant un retoc qualsevol. Esborrar premeditadament la paraula “masclista” de la pancarta per encabir Vox a la foto grupal no fa sinó disfressar la causa que provoca tantíssims assassinats i deixa orfes tantíssims infants.
Lʼassumpció del masclisme —amb totes les lletres— com un mal endèmic ha possibilitat que moltes dones —i homes!— se nʼadonen de la seua presència quotidiana. Un atavisme que a poc a poc anem extirpant com a societat gràcies, precisament, a pronunciaments nítids com el de la “violència masclista” i el “terrorisme masclista”.
Que Vox haja acceptat lʼexistència de la violència contra les dones —i no al si de les famílies, en general— constitueix un avanç significatiu, però la urgència dʼaquesta batalla no en té prou, amb avanços a petita escala. Ens cal un compromís conjunt, contundent, de part dels càrrecs públics; tal i com passava, dʼaltra banda, abans de la desagradable irrupció de Vox.
El PPCV ha esquivat els retrets al canvi de lema recordant que Les Corts faran servir exactament les mateixes paraules que la Delegació del Govern, en mans de lʼesquerra, utilitza en les seues concentracions de repulsa pels crims masclistes esdevinguts al País Valencià. Aquest és el seu escut. I és ben real. No obstant, si els populars no tenien inconvenient a posar rere la pancarta de la “violència masclista” i ara han decidit modificar-la és per les hipoteques que comporta el seu pacte amb Vox.
Durant les pròximes setmanes llegirem i escoltarem declaracions molt sorolloses de tots els principals dirigents del PP —lʼexpresident José María Aznar i la madrilenya Isabel Díaz Ayuso hi han marcat el camí— en contra dʼuna llei dʼamnistia que beneficie els encausats i condemnats pel procés sobiranista català. Hi haurà concentracions més o menys nombroses, mocions fotocopiades a cada ajuntament de lʼEstat on hi haja un sol regidor del PP i qui sap si —emulant els millors temps de la reforma estatutària— fins i tot una recollida de signatures a places i carrers.
Lʼèmfasi que hi esmerçaran els populars i els mitjans afins hauria estat molt més útil socialment si haguera servit per plantar cara a les exigències de Vox. Mantenir-se ferms en lloc dʼaigualir les referències al masclisme en els acords de govern rubricats amb lʼextrema dreta i negar-se a modificar pancartes com la de Les Corts mereixia una posició més dura que no la seua oposició frontal a una hipotètica amnistia.
Sʼaproximen jornades de pancartes, clams i xiulits. De manera molt legítima, el PP mostrarà la seua oposició a la possible aprovació dʼuna mesura de gràcia per part del Govern de Pedro Sánchez. Ho farà amb totes les seues forces. Les mateixes que li han fallat, desgraciadament, en la defensa infrangible de lʼexpressió “violència masclista”, sobre la que pivota la conscienciació ciutadana a la recerca dʼuna societat millor.
La pancarta amb aquestes dues paraules potser jau en algun racó de Les Corts. O potser ja no. Estiga on estiga, això sí, hauria de ser la foto més buscada.
