Les enquestes del CIS fan servir una mostra de 3.000 persones i són les més representatives de les que es publiquen. Al setembre de 2015 el CIS va aproximar prou bé els resultats, per bé que va infravalorar l’independentisme (60 diputats JxSí i 8 CUP, enfront dels 62 i 10 obtinguts), especialment a Girona i Tarragona: 57% vot estimat enfront de 65% vot real i 43% vot estimat enfront de vot 49% real, respectivament (a Barcelona i a Lleida va subestimar-lo de 3 punts).
L’enquesta del CIS de la setmana passada es va fer molt pocs dies després que s’anunciés la candidatura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Això explica en part per què encara hi surt una preferència de partits polítics semblant a la que s’anava observant en els mesos anteriors: ERC primera força i Ciutadans (Cs) disputant ara la 1a posició, segons els CIS, en un context en què el PDeCAT sense Puigdemont apareixia en 4a posició.
El titular, doncs, que volia donar la premsa de Madrid dimarts passat, els el va cuinar el CIS el dilluns, presentant Cs com el partit més votat amb un 22% dels vots, tot i que només és el 3r partit en vot directe a l’enquesta del CIS amb un 13%, per darrere d’Esquerra (17%) i JuntsxCat (14%). En l’estimació de vot final, però, el CIS atorga un 9% més de vot a Cs i només un 3% més a ERC (20%) i JuntsxCat (17%), atorgant a Cs tants diputats com a Esquerra (32) i assignant-ne només 25 a la llista del president Puigdemont. En les dues darreres eleccions generals el CIS també va sobrerepresentar Cs, amb diferències notables de diputats entre els resultats estimats i els reals.
Carles Puigdemont apareix també a l’enquesta del CIS com el candidat preferit per a president de la Generalitat (28%), enfront de Junqueras i Iceta (15%) i Arrimadas (14%). Puigdemont també és preferit com a president en altres enquestes publicades, duplicant també els seus rivals. Havent-hi un percentatge molt alt de vot indecís, aquesta dada serà determinant, si la personalitat dels candidats protagonitza la cursa final de la campanya. La 3a onada de l’enquesta del CEO (octubre 2017) atorgava a Puigdemont un 57% d’aprovació i un suspens del 38%; Arrimadas és aprovada només pel 16% i suspesa per un 58% dels enquestats.
Les enquestes mostren tendències i la del CIS confirma el que han publicat altres enquestes fins ara: a l’alça va la llista de Puigdemont i a la baixa el PP i els Comuns, per sota dels 10 diputats (potser la CUP els supera); el PSC guanyaria alguns diputats (al 2015 només va obtenir 16 escons). El CIS situa els independentistes a un escó de la majoria absoluta i això permetria dir a Rajoy que “el procés s’ha acabat”. L’enquesta d’El Espanol, en canvi, els dóna majoria absoluta. El Govern espanyol és qui ha de comunicar els resultats electorals la nit del 21D i potser aquest serà el titular de la nit després de llargues hores d’espera... Per això és molt important que hi hagi interventors i apoderats pertot arreu: cal vetllar més que mai pel joc net de l’escrutini.
Quin impacte electoral poden tenir l’exili i la presó dels candidats de JuntsxCat i Esquerra? Pot desmoralitzar i desmobilitzar l’electorat propi, o bé pot captar vot d’altres partits que troben desproporcionat l’empresonament (segons GESOP, 98% votants dels Comuns i 55% del PSC)? L’impacte emocional de l’exili i la presó és molt gran en l’electorat, però no és clar si mourà molts vots entre els dos grans blocs electorals. El 21D, segona volta de l’1-O, la campanya electoral sembla més decisiva que mai.
Tot canvia tan de pressa... mentre escric aquest article el Tribunal Suprem espanyol retira l’euroordre d’extradició de Puigdemont i els quatre consellers. Potser per evitar-ne una denegació? La via belga (no escapant de la justícia, sinó de la presó provisional espanyola sense judici com a venjança) està resultant tot un encert.
