Fa anys que ho arrossego i no és gros. És sang. Sang de dona, que es genera, que es desprèn. I que ho fa al seu ritme. La volta hauria de durar vint-i-vuit dies, però la meva gira com vol. Sovint, no em sap greu, però a vegades, es passa. Una setmana, dues, tres. Un mes. Tres mesos de retard. Clearblue diu que no, que no estic embarassada. Ja m’ho crec. Penso —potser m’equivoco— que ho notaria. I llavors torna. Per fi, torna. Però quan torna, torna amb ganes, per quedar-se. Una setmana, dues, tres. Un mes. Un parell de dies de treva. I altre cop, el riu vermell.
Seixanta dies sagnant. Allunyar-se tant de l'statu quo de la menstruació espanta. Què li passa al meu cos? Potser ha arribat l’hora.
— Hospital, porto dos mesos sagnant.
— Seu aquí, que et cridaran.
— Ginecòloga, fa dos mesos seguits que sagno.
— Tensió correcta. Canvia’t.
Copa fora, sang al vàter, calcetes guardades, amagades entre els plecs del pantaló —Per què?—. Davantal verd posat.
— Cul avall, cames obertes.
— Més avall. Perfecte.
La Ginecòloga s’aparta, el Becari entra en acció —Becari, encantada!—. Unes pinces grosses de plàstic em penetren sense permís.
— Molt bé. — Al Becari.
— Veus? — Al Becari.
— Tus. — A mi.
— Sagnat abundant.— A l’informe.
Segona ronda.
— Això potser molesta una mica. Vigilaré. — A mi. A mi!
El condó li queda gros al penis estret de la Ginecòloga. Dedueixo que té una càmera a la punta. Pornografia obstètrica, si guarden el vídeo. 20-something-girl-from-the-indisde.
— Mira. Té uns ovaris molt grossos. — Al Becari.
Gràcies.
— Aquí es veuen tots els quists. — Al Becari.
— +12 quists per ovari. — A l’informe.
L’estómac se’m regira quan el penis de la Ginecòloga repassa els racons del meu interior. Estic tranquil·la, sé que és precoç. Ja el treu.
— Per què passa? — Pregunto, amb els ulls humits.
— Ovari poliquístic. — Això ho sé, t’ho he dit en arribar.
— Què s’hi pot fer? No vull tornar a prendre pastilles. Em deixaven apagada.
Vaig deixar de ser jo. Em van robar l’ànima. No vaig plorar durant dos anys. Per sort, torno a ser meva. Tinc llàgrimes, el cor se m’accelera, ric, pateixo, m’enamoro, m’entristeixo, visc. No m’ho tornareu a prendre.
— Pastilles.
No ho diu així, però diu això.
— I esperar. A vegades passa sol, amb els anys.
Somric de mentida. Nus a la gola. La pastilla s’hi quedaria atrapada, ara. Ja l’hi estaria bé. Puta arma del patriarcat. Puta ginecologia. Freda, empastillada, deshumanitzadora. Falta d’orelles, de cures, de respostes. Plena de dubtes i de pors. Explica’m com funciona el meu cos. Explica’m què puc fer per ajudar-lo. Medicina per a elles pensada, com tota, per i per a ells.
— Gràcies. •
