El de la presència de la llengua als mitjans de comunicació ha estat, al País Valencià, un camp d’estudi per a investigadors de les facultats de periodisme o sociologia. En els darrers anys, ha estat el professor de la Universitat de València, Francesc Martínez Sanchis, autor d’El valencià en els mitjans de comunicació (València, 2010) qui més energies ha esmerçat en el tema. La Generalitat Valenciana mai no s’havia preocupat a analitzar l’estat de la qüestió.
Fins ara, perquè Presidència de la Generlitat tot just acaba de fer públic l’Ús de les llengües en els mitjans de comunicació de la Comunitat Valenciana, un informe que, per primera volta, radiografia la presència de la llengua en el panorama mediàtic valencià. I el que evidencien les dades és que el català continua tenint un paper residual en comparació als continguts en castellà.
En els mitjans tradicionals, el valencià només s'utilitza en el 22,9% de les notícies.
El predomini del castellà als mitjans de comunicació tradicionals és, segons l’informe encarregat a Investratègia, “inqüestionable". Així, el català només s’utilitza en el 22,9% de les notícies, el 26,8% dels programes, el 13,5% de la publicitat que contracten els clients i en el 14,7% de la publicitat promocional generada pel mateix mitjà.
Per demarcacions, Castelló és el territori on la llengua pròpia té major grau de penetració, amb un 43%. Per darrere queda València (30,9%) i amb un minso 11,1% les comarques d’Alacant.
Quan es sintonitza la ràdio en FM, la probabilitat d'escolar continguts en valencià és del 6,1%.
La recerca d’Investrategia també evidencia que són els mitjans de comunicació públics els qui mantenen un compromís més ferm amb l’idioma propi. Així, les notícies procedents dels mitjans públics són en valencià en el 56,1% dels casos, mentre que el percentatge es situa en el 15,4% en el cas dels mitjans de titularitat privada.
L’estudi també evidencia fins quin punt l’oferta radiofònica en llengua pròpia és residual a les ones. La probabilitat de posar en marxa l’FM i sintonitzar continguts en valencià és d’un 6,1%, mentre que la probabilitat de trobar-nos en programació en castellà és del 71,9%. Fins i tot altres llengües no oficials (22%), gràcies a la música, sobrepassen la penetració dels continguts en la llengua vernacla.
Pel que fa a les edicions i suports digitals, la presència de la llengua millora lleument en les notícies (26%) i la publicitat pròpia (20,3%), respecte a les versions tradicionals, però decau encara més en els programes, reportatges o entrevistat (21,1%) i la publicitat dels clients (13,1%)
Novament, Castelló és la demarcació on la producció de continguts en català és més alta (46,9%), mentre València es situa en una posició intermèdia (36,2%) i Alacant resta a la cua (13,7%).
Aquesta investigació ha estat realitzada per encàrrec de la Direcció General de Relacions Informatives de la Presidència de la Generalitat i en col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i en ella s’han analitzat un total de 519 mitjans de comunicació. Els investigadors han considerat com a tals els mitjans informatius d’àmbit local, comarcal, provincial o comunitari, però també aquells mitjans d’àmbit estatal que generen continguts específics per al territori valencià, com per exemple ocorren en les desconnexions radiofòniques de les grans cadenes; les radioformula que disposen de publicitat específica del País Valencià; la premsa escrita estatal que té una part específica amb contingut valencià; o la desconnexió del migdia de TVE.
El 30% dels i les responsables dels mitjans opinen que la llengua s'hauria d'utilitzar més que ara.
La recerca d’Investratègia també ha enquestat els directors i directores dels principals mitjans de comunicació a propòsit de la seua percepció sobre els usos lingüístics. Preguntats sobre la salut de l’idioma en el panorama mediàtic, tant els directius dels mitjans tradicionals, com els dels mitjans o les versions digitals, opinen que en els darrers cinc anys la situació de la llengua o ha millorat (32,7% i 27,2%), o ha romàs estable (44,3% i 55%). Al voltant del 30%, a més, sostenen que la llengua s’hauria d’utilitzar més que ara.
Quan els enquestadors els han preguntat per què creuen que la llengua no s’utilitza més, els i les responsables dels mitjans esgrimeixen com a raó principal que l’audiència no és majoritàriament valencianoparlant. Així ho afirmen el 41,3% dels responsables de mitjans tradicionals i el 39% dels d’àmbit digital. Igualment, una majoria de responsables de mitjans (un 68,7%) estan d’acord amb la idea que elaborar continguts en valencià provoca un sentiment d’empatia entre els parlant d’aquesta llengua i el mitjà que l’empra.
La limitada penetració de la llengua evidencia fins quin punt l'ús de l'idioma propi als mitjans valencians és encara una anomalia, la qual cosa, en última instància, indica la manca de normalització de la llengua i la dificultat d'aquesta per ser percebuda com un idioma apte per a un registre formal com és el periodístic. El fet que aquesta siga la primera investigació duta a terme per la Generalitat Valenciana i, per tant, siga una foto fixa de l'estat actual, no permet comparar la situació d'ara amb la de fa una dècada, amb la qual cosa no es pot saber fins quin punt la línia de subvencions posada en marxa pel Botànic per fomentar l'ús de la llengua ha tingut efecte.
Amb anterioritat a aquesta recerca, el professor de la Universitat de València, Francesc Martínez Sanchis ha realitzat diverses investigacions de les quals s'extreïa que dels 851 mitjans existents al País Valencià l'any 2017 (s'ha de tenir en compte que la consideració de què és un mitjà de comunicació i que no pot ser diferent), sols 91 utilitzen íntegrament el valencià. Això representa el 10,7% de les empreses periodístiques, enre premsa, ràdio, televisió, agència d'informació i mitjans digitals. Per contra, el 71% són monolingües en castellà, mentre que un 11,04% són majoritàriament en castellà però amb seccions concretes en valencià.