Els fets de València, Barcelona i Palma

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La violència de la transició "modèlica" ha tornat a assetjar els carrers de València. Amb la mateixa fórmula que fa 40 anys: policia esvaïda, el silenci dels jutges i la col·laboració d'alguns mitjans, anomenant "enfrontament" al que van ser agressions. I amb el pretext català, nou i vell alhora. Vell perquè és el de sempre. I nou perquè la situació és inèdita.

La resposta dels violents no era inesperada. Són els de tota la vida. Els que aprofitaven cada 9 d'Octubre per eixir als carrers amb l'objectiu d'intimidar. La intimidació, però, sempre ha anat molt més enllà d'aquests grupuscles i el Partit Popular sempre ha sabut traure rèdit d'una criminalització sistemàtica que tan bé li ha funcionat electoralment.

Els fets que es van produir ahir a València reflecteixen dues realitats dramàtiques. La primera, que l'Estat sempre es defensarà, calga com calga, de qualsevol canvi -per democràtic que siga- que puga afectar la seua estructura. L'1 d'octubre va ser la policia la que va haver d'imposar l'ordre: el seu ordre contra centenars de milers de persones que defensaven urnes arreu del Principat. Quan el nombre de manifestants -o de simples vianants- ha estat menor, la policia ha optat per la via de la inhibició. L'extrema dreta s'ha tornat a sentir impune. Només això explica les agressions patides els darrers dies 7, 8 i 9 d'Octubre a Palma, Barcelona i València respectivament. Agressions sorgides de manifestacions que defensaven la unitat d'Espanya i que no han tingut cap altra intenció que la de marcar territori.

N'hi ha, també, una altra realitat. Amb un objectiu conciliador, la Comissió 9 d'Octubre -integrada per gairebé totes les entitats de l'esquerra i del nacionalisme valencià, des del PSPV fins a la Plataforma pel Dret a Decidir- va decidir apostar pel lema "sí al valencià" en la manifestació celebrada. Els insults i les agressions no els van evitar. El que demostra que les rebaixes de to no serveixen absolutament per res si l'Estat decideix actuar mitjançant l'acció policial o parapolicial. D'altra banda, el desmarcatge intencionat d'alguns partits pel que fa a la qüestió catalana tampoc els ha alliberat d'estar en el punt de mira.

L'Estat sap el que vol. Els agredits d'ahir formaven part d'un mateix context ideològic -almenys segons els violents- que els atacats l'1 d'octubre a Catalunya. Perquè l'Estat no en fa distincions. Tot allò que afecte la seua essència unitària i autoritària serà envestit des de tots els fronts. I avui alguna cosa es mou als Països Catalans. Per això faran el que calga perquè tot s'ature. Perquè tot forma part d'un mateix problema. I ahir van demostrar que no els valen les rebaixes ni les moderacions.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Manuel Lillo
Manuel Lillo

Director d'EL TEMPS.