Espanya, campiona de la desobediència a la UE

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

"No crec que Espanya sigui un Estat de dret europeu”, va escriure Araceli Mangas, catedràtica de dret internacional públic a la Universitat Complutense de Madrid, el 8/6/2015 al diari El Mundo de Madrid. Aquesta frase tan contundent sobta trobar-la, referida a Espanya i no a Catalunya, en un dels diaris més importants del centralisme espanyol.

“Hay que cumplir la ley, no se puede vivir fuera de la ley”, repeteixen dia si dia també els líders del PP de manera insistent quan s’adrecen als catalans que volen votar en un referèndum d’independència. El mateix rei Felip VI, en el discurs al Congrés dels 40 anys de les primeres eleccions després del franquisme, va afirmar que “fora de la llei només hi ha arbitrarietat, imposició i inseguretat”... podríem trobar en les darreres setmanes moltes declaracions semblants, de les quals sembla desprendre’s que a Madrid són els campions en el compliment de les lleis, però resulta que és tot el contrari.

La Comissió Europea acaba de publicar el seu informe anual de la llei europea referit a l’any 2016 i, precisament, l’Estat espanyol hi figura com el país més incomplidor de la UE, amb 91 expedients d’infracció oberts! 

L’any 2015 Espanya figurava en tercera posició després d’Itàlia i Grècia al rànquing de l’incompliment de la llei de la CE. Al 2016 sembla que el govern en funcions del PP va aprofitar que estava en funcions per fer una deixadesa de funcions rècord. Ara a Madrid ja no poden ni tan sols dissimular que Espanya ha perdut pes i influència dins de la UE: molts països nòrdics són líders tot i ser petits perquè el lideratge es basa en les bones pràctiques i no sols en les dimensions (el famós “para pintar algo en el mundo hay que ser un país grande” de Rajoy no cotitza a la UE).

Fa molts anys que els Estats membres incompleixen la llei europea. En la crisi de l’euro, per exemple, l’incompliment dels criteris de Maastricht i l’aplicació indulgent del Pacte d’Estabilitat i Creixement (PEC) eren la norma abans de 2010. Aquesta debilitat en la lluita contra l’incompliment persistent de països com Grècia, que va manipular descaradament durant anys la magnitud dels seus dèficits públics, van contribuir en gran mesura a l’aparició de la crisi del deute europeu. 

Entre 2010 i 2014, la Comissió Europea va obrir 3.550 casos d’infracció a causa del retard en la transposició pels Estats membres de les 439 directives aprovades o revisades, amb una mitjana de 8 (!) Estats membres que infringeixen directives aprovades durant aquest període.

Aquests incompliments poden no semblar greus a primera vista, però ho són. Prenguem, per exemple, l’impacte del fet que la directiva contra la morositat encara no s’aplica adequadament en 11 Estats membres, entre els quals Espanya. Quantes pimes i llocs de treball podrien haver-se salvat si la directiva hagués estat ben aplicada des de l’inici de la crisi? Segons la Plataforma contra la Morositat fins a un milió de llocs de treball es van perdre a Espanya a causa de la morositat. 

A Espanya les grans multinacionals de la construcció retarden considerablement els seus pagaments a les pimes subcontractades (fins a dos anys), cosa que crea seriosos problemes de liquiditat en un moment en què el crèdit bancari a l’economia real encara no s’ha recuperat.

Alemanya és actualment l’únic país de la UE que compleix tota la legislació financera i econòmica. I després diran que la culpa dels mals europeus és d’Angela Merkel! La líder alemanya, per cert, ha donat exemple i ha mostrat la millor cara dels valors europeus acollint un milió de refugiats en poques setmanes. Espanya, en canvi, va signar a la UE acollir-ne 18.000 i Rajoy només n’ha deixat entrar un 5%.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.