Des del passat 15 de juny que es pot circular per la Unió Europea sense haver de patir pel cost afegit de les trucades i l’ús de dades del telèfon mòbil. Ja no cal estar pendent de tenir les dades mòbils desconnectades quan es baixa de l’avió, ni és necessari haver d’anar a la recerca de bars que ofereixin wifi als seus clients, ni ens hem d’esperar a arribar a l’hotel per poder enviar whatsapps a la família sense que t’arribi una factura astronòmica.
Curiosament, la primera experiència que he tingut sense la llosa del famós roaming ha estat en un viatge organitzat a Brussel·les per tal de conèixer de prop les institucions europees i tot allò que les envolta. L’autobús que vam prendre a l’aeroport ens va deixar a la rotonda de Robert Schuman. Allà, de l’edifici de la Comissió Europea en penjava una gran lona anunciant i celebrant la fi del roaming. Per tant, no podia ser més percebut i notori el meu primer contacte amb aquesta nova mesura per afavorir la unitat europea i la llibertat de moviments entre els ciutadans dels diversos estats.
Fins aleshores, sempre que viatjava havia tingut molta cura d’evitar una factura d’infart. La meva única mala experiència en aquest sentit s’havia produït a Perpinyà un dia que vam anar a veure un partit de rugbi de l’USAP. Sortíem del centre de la ciutat a la recerca de l’estadi Aimé Giral. Després de fer diverses voltes infructuoses amb el cotxe decidírem, en un gest de desesperació que potser es podria haver evitat aturant-nos per preguntar a algun vianant, obrir les dades del mòbil per consultar Google Maps. Gràcies a això vam poder arribar a temps al partit, on els amics de la penya Bronca ens van tractar com si fóssim a casa. La factura de telèfon que va arribar un temps després em va fer notar tot el contrari: no érem a casa perquè hi havia una frontera pel mig.
Andorra ha quedat al marge de les excepcions fetes pels operadors telefònics espanyols
Afortunadament, el Tractat dels Pirineus ha quedat abolit en matèria telefònica -permeteu-me la broma- i, fins i tot, podem anar a l’Alguer sense problemes de comunicació. Tot i així, dins del marc dels Països Catalans encara hi queda un espai que no es veurà beneficiat per aquestes mesures. Si bé Telefónica amplia el roaming gratuït a països com Noruega, Islàndia i Liechtenstein i Vodafone fa el mateix amb els que acabem d’anomenar i hi afegeix els Estats Units, Suïssa, Albània i Turquia; Andorra ha quedat al marge de les excepcions fetes pels operadors telefònics espanyols. No és el cas dels operadors francesos, que sí que permeten comunicar-se des del petit principat sense problemes, tal com també ho fan algunes companyies alemanyes i holandeses. Andorra, essent un estat de dimensions reduïdes, es veu fortament afectada per aquesta situació. D’una banda perquè els seus ciutadans sovint han de sortir més enllà de les seves fronteres i, de l’altra, perquè la seva economia es nodreix en molt bona part de la despesa que hi fan els visitants provinents majoritàriament de Catalunya.
Que la comunicació sigui fluïda entre els diversos territoris de parla catalana sempre ha estat una preocupació per aquells que creiem que formem part d’una realitat compartida. Aquest setmanari n’és un exemple, com també ho han estat els acords de reciprocitat televisiva entre el País Valencià, les Illes Balears i Catalunya dels que hem sentit parlar aquests darrers temps. En canvi, sembla que la persistència de la penalització d’Andorra en matèria telefònica ha passat sense pena ni glòria. Si això no varia, seguirem capant els mòbils abans de creuar la duana de la Farga de Moles i, quan passegem per l’avinguda Meritxell d’Andorra la Vella, haurem de seguir fent parada davant dels magatzems Pyrénées a xuclar wifi.
