EL TEMPS arriba aquesta setmana al seu número 2.000. Són 2.000 setmanes en què aquest setmanari ha arribat als quioscos de forma puntual. Han passat 14.013 dies des que el 28 de maig de 1984 el número zero arribà als quioscos com un “Setmanari independent d’informació general”. Ho feia, com asseguràvem en l’editorial d’aquell primer número, amb la voluntat de “fer tot el possible perquè la llengua i la cultural del país isquen de la situació d’anormalitat forçada”. “La seua continuïtat —escrivia qui aleshores oficiava com a director, Francesc Pérez i Moragón— serà un dels termòmetres que permetran mesurar si la recuperació del malalt és possible o si el país està realment en aquell procés d’agonia que alguns han augurat”.
Trenta-vuit anys després d’aquelles paraules, ací estem, amb la voluntat impertorbable de teixir informativament aquesta comunitat lingüística. Aquell mandat continua avui tan vigent com aleshores, convençuts com estem que disposar d’un espai comunicatiu propi és essencial com a país que es vol projectar al futur. Al llarg de tots aquests anys, ni les tossudes fronteres administratives ni el centralisme informatiu ens han desviat del nostre objectiu de fer un setmanari en català per a la comunitat catalanoparlant. No és exagerat afirmar que EL TEMPS ha estat un factor de normalització de la llengua i del país. Perquè hem apostat per la nostra cultura, però sobretot hem apostat per construir-nos una agenda pròpia, no supeditada a la inèrcia centralitzadora. Ho dèiem el maig de 2014, quan tot just bufàvem 30 espelmes, i paga la pena repetir-ho: “Trenta anys després d’haver eixit als quioscos, EL TEMPS encara és una anomalia. Una anomalia necessària perquè respon a una realitat social que voldria un país més lliure i més digne”.
Res de tot això no hauria estat possible sense una aposta clara i decidida pel bon periodisme. Per les redaccions que aquest setmanari té repartides a València, Barcelona i Palma han passat grans personalitats del periodisme, així com intel·lectuals que han deixat la seua empremta. L’aposta pels continguts de qualitat ha quedat afermada, en el plànol internacional també, pels acords de col·laboració amb capçaleres de prestigi, com ara el Der Spiegel o The Economist.
Els reptes als quals hem hagut de fer front han estat múltiples. En primer lloc, és clar, per aquella anormalitat de la qual parlàvem, perquè EL TEMPS s’escriu des d’un marc mental que va a la contra de la inèrcia desvertebradora. En segon lloc, per la persecució ideològica a què alguns, des de les institucions públiques, de forma sistemàtica, ens han volgut sotmetre pel senzill fet d’existir. En tercer lloc, perquè la indústria de la comunicació i de la informació ha travessat un període de canvis intensos que ha provocat la desaparició de múltiples capçaleres i una transformació total de l’ofici. Avui la informació flueix a una velocitat com no s’havia vist mai, i ho fa, a més, des de múltiples fronts i amb formats diversos. No hem estat aliens a cap d’aquestes transformacions.
A EL TEMPS ens hem adaptat a aquestes noves realitats, tot tenint present que la nostra és una aposta pel periodisme reposat, aquell que ens ajuda a entendre millor els esdeveniments del dia a dia. Ho hem fet així durant aquests 2.000 números i volem continuar fent-ho durant moltes més setmanes. Arribar fins ací no hauria estat possible sense els subscriptors i subscriptores que ens han fet costat durant aquests més de 38 anys. A ells i elles, l’agraïment és infinit.
Tampoc no hauríem arribat fins ací sense els milers de persones que fan país. Persones que, des de l’anonimat, han treballat per estretir els llaços entre territoris. És a ells a qui hem volgut dedicar aquest número especial: a totes aquelles persones que, des de camps tan diversos com la defensa del territori, el món de l’empresa, l’esfera cultural o la lluita antifeixista, han treballat o treballen per vertebrar un país que, com EL TEMPS, s’entossudeixen a existir i perseverar, a pesar de tot.
