El turisme mata

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Comencen a aparèixer a Palma cartells aferrats a faroles amb l'eslògan “el turisme mata les ciutats”. No són producte de generació espontània. Des de fa un any s'ha anat articulant un moviment contra el turisme a l'escalfor de la polèmica de la saturació que es pateix a Eivissa i a certes bandes de Mallorca, en especial a la capital, Palma, i més específicament en el casc històric.

No es pot negar que la saturació és un fet durant alguns moments d'alguns dies d'alguns mesos, els de la temporada alta. Però no exagerem la nota. No s'ha d'anar apartant guiris amb els colzes cada dia de cada setmana de cada mes durant tot l'any. És vera que l'allau de turistes col·lapsa determinats carrers i zones i, sobretot, provoca un increment del preu dels habitatges de lloguer, tal és la quantitat d'estrangers que lloguen pisos per dies. No ens enganyem, però, pensant que només el nou fenomen dels pisos de lloguer turístic és el que fa augmentar els preus. Les illes són territoris petits amb lleis molt protectores del territori que fan que la simple oferta i demanda provoqui l'increment del preu del metre quadrat de sòl, construït o no. En efecte, totes les Illes, i en especialment Mallorca, s'han convertit en objecte del desig residencial de -talment- centenars de milers d'alemanys, britànics, suïssos... I no tots, ni prop fer-hi, són rics. Allò de l'empresari multimilionari germànic que compra una possessió per passar-hi temporades i, a més, fer-hi oli i vi, invertint-hi 8, 10, 12... milions d'euros existeix, però és la minoria dels casos. La majoria intenta comprar una casa o un pis diguem-ne 'normal'. Per això els preus augmenten, també. I no només per mor del lloguer turístic.

Això, entre d'altres d'altres conseqüències, és la part més negativa del turisme. Morir d'èxit? Hi ha gent que troba que exactament és el que està passant. Altre pic: no exagerem. Les Illes en general i Mallorca en particular estan molt lluny de morir d'èxit. És cert que el turisme ha canviat la societat com mai havia passat i en molt poc temps. Ho ha fet tant per si mateix com, en especial, per la inherent immigració massiva - que ha duplicat la població en els últims quaranta anys- de mà d'obra. No hi ha cap dubte que els canvis han suposat alguna conseqüència negativa. Però si anam al bessó, ningú amb dos dits de front pot negar els beneficis del turisme.

Pensem que encara ara hi ha milers d'illencs que varen néixer a l'emigració. Per citar-ne un de força conegut: Francec Antich, expresident del Govern dels dos Pactes de Progrés i actual senador del PSOE va néixer a Caracas el 1958. Fa 59 anys. Només. No estam parlant d'èpoques pretèrites el record de les quals s'ha perdut entre els coetanis. No. Antich va venir al món allà, com tants d'altres illencs, perquè son pare i sa mare hi anaren buscant feina. Justament allò que permeté acabar amb aquella emigració massiva d'illencs buscant-se la vida a l'altre cap de món -i a França, a Alemanya...- fou, per suposat, el turisme.

S'han de rectificar algunes coses, del turisme. Sí. Però no caiguem en la trampa que ens paren els activistes i polítics funcionaris ultra ideologitzats que es pensen que els doblers els fa una màquina. El turisme ha donat riquesa a les Illes i acabà amb l'emigració dels seus naturals. Quasi res, diu el diari.

El turisme no mata, no assassina. Anem amb bones que tots, directament o indirectament, vivim d'això mateix. No fos cosa que missatges així arribin a quallar i en un futur no molt llunyà ens vegem plorant, per la caiguda del turisme, amb els mateixos ulls que ara fan com si no vessin aquests perillosos eslògans.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Miquel Payeras
Miquel Payeras

Periodista d'EL TEMPS.