I arriba el dia, 1 d'Octubre, data fundacional de la República catalana. L'és sense cap mena de dubte, sense pal·liatius ni matisos, ni peròs i pols que l'embruti, tot i fer ja cinc anys d'aquella jornada històrica. És la data de tots i per a tots els qui lluitem per assolir la llibertat del poble de Catalunya, madur com és per decidir què vol ser quan sigui gran; madur i pacient, com pocs, en veure com massa vegades malmetem amb decisions de curt termini i erràtiques el grandíssim capital acumulat a favor de la causa catalana durant l'estiu i principis de la tardor de 2017. I tot això és així, l'1 d'Octubre és no només troncal sinó fundacional, perquè és una data que el poble ha guanyat i ha defensat no només l'1 sinó també el 3 d'Octubre, com a pedres sobre les quals construir el futur del país.
Tot això que us comparteixo i que encara manté certa èpica en el relat, és així i res ni ningú podrà deconstruir-ho. I una primera mostra que la gent hi és i es manté ferma va ser la passada celebració de la Diada Nacional de l'11 de Setembre: ja hi vam arribar debilitats, dividits, discordants. Però la gent torna a donar-nos una lliçó de perseverança i de mirada àmplia, d'horitzó compartit malgrat haver de gestionar sentiments que van des de la decepció o la ràbia fins la inquietud il·lusionant de qui sap on vol anar i no acaba d'arribar-hi mai... Aquell camí, sempre tan llarg, massa llarg, fins arribar a port.
Dic que la gent torna i ens tornarà a donar una lliçó aquest 1 d'Octubre, perquè les manifestacions i concentracions tornaran a ser molt presents a les places i carrers de tota Catalunya, i més enllà. En aquest sentit, des del Consell per la República hem detallat ja com serà la manifestació del dia 1 a Barcelona que vol, sobretot, celebrar, commemorar, recuperar la pinya que va permetre'ns celebrar ara fa 5 anys aquell referèndum que M. Rajoy assegurava que no s'havia produït.
Amb tot, les accions no començaran aquest dissabte, sinó a la vigília, aquest 30 de setembre, amb una mobilització nocturna en els centres d'educació on es van produir càrregues policials durant la jornada de votació. Una manera de posar en valor la feina organitzativa de la societat civil i la intel·ligència emocional compartida i viscuda en comunitat, també durant les hores prèvies a l'inici de la votació.
Tenen raó els companys de la CUP quan ens recorden que la sobirania només es guanya exercint-la i que el carrer continua essent l'únic espai on podem desplegar la nostra acció amb força i visibilitat màximes –malgrat que pugui comportar conseqüències... Això de la desjudicialització no és que vagi per a llarg, és que senzillament no va. Ja ho recorda el 130 president Carles Puigdemont quan crida a la mobilització per a aquest cap de setmana: "Siguem-hi. Per petit que sigui el gest, tot és útil", diu. No puc estar-hi més d'acord, sobretot en aquests moments de desconcert, d'espectacle decebedor, d'estómac remogut.
En aquest sentit, penso que l'acte unitari convocat a Barcelona a les 17 hores d'aquest dissabte, 1 d'Octubre, on el Consell per la República, l’ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, la Intersindical i la Cambra de Comerç de Barcelona seran a l’Arc de Triomf de la capital catalana, reivindicant la vigència del “sí” que va guanyar el referèndum, és una trobada ineludible per als qui continuem defensant allò que ja vam defensar posant-hi el cos i l'ànima, ara fa cinc anys. Em refereixo a un acte transversal que torni a sumar, que ens torni a recordar la força de la gent, que reenfoqui l'objectiu i, sí, també, que signifiqui un toc d'atenció sense pal·liatius a l'espectacle que tots plegats, govern/s i partit/s, estem donant els últims dies.
Per la gent, per l'objectiu a guanyar, per una Catalunya lliure i independent. Per la República catalana: siguem-hi, un cop més. Bona diada fundacional a tothom!
