A banda dels drets, hi ha la legitimitat

La represa del curs polític arriba amb una notícia d’una gran rellevància, si bé alguns volen minimitzar-ne l’impacte pel fet que l’òrgan emissor no dicta resolucions de compliment obligat. Em refereixo, evidentment, al comunicat fet públic aquest mateix dimecres, en el qual el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides assegura que l’Estat espanyol va “violar” els drets polítics dels companys Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva en suspendre’ls dels seus càrrecs com a diputats electes de manera prèvia a la condemna dictada pels jutges espanyols amb motiu de la convocatòria del referèndum de l’1-O.

Posem-hi una mica de context: Junqueras era vicepresident del Govern la tardor de 2017; Govern, al meu entendre, més legítim que mai, liderat pel president Puigdemont i integrat pels també consellers Turull, Rull i Romeva. Tots quatre polítics catalans van concórrer a les eleccions del 21-D, les eleccions convocades pel Govern Rajoy (les tristament recordades com “Eleccions del 155”), a través de les quals van obtenir l'acta de diputats. El juliol de 2018, el jutge instructor de la causa del procés, l'ínclit Pablo Llarena, els va suspendre com a diputats podríem dir que “de manera preventiva” pel fet d'estar processats per rebel·lió, tot i que a l’hora de fer-ho el judici ni tan sols havia començat. El que va venir després ho coneixem bé: la condemna per sedició (rubricada amb dos anys llargs de presó ignominiosa) i, molt més tard, l'estiu de 2021, els indults del Govern Sánchez. Això, per fer-ho curt.

El que resulta autènticament important del dictamen emès aquest dimecres pels experts internacionals i, molt important, independents, és que el fet que la suspensió fos prèvia a la sentència evidencia que respon a un component completament “arbitrari”, atès que no va partir d'una anàlisi de les circumstàncies individuals dels dirigents independentistes ni, igualment greu, va implicar cap tipus de garantia per a ells durant el procediment. És a dir, va ser un procediment totalment parcial que va atemptar contra quelcom tan fonamental com és el principi de la presumpció d'innocència.

El text del dictamen (que es pot llegir per internet, en la seva totalitat i en castellà en aquest enllaç), que compta amb dos vots particulars contraris, resulta prou clar en aquest sentit: “El Comité toma nota de las alegaciones de los autores de que la suspensión previa a la condena de sus funciones y cargos públicos durante la sustanciación del proceso penal en su contra violó sus derechos bajo el artículo 25 del Pacto en la medida en que dicha suspensión previa a la condena: a) no fue establecida por motivos previstos en la legislación que sean razonables y objetivos; b) fue arbitraria porque no realizó un análisis de las circunstancias individuales de los autores; y c) no se llevó cabo bajo las garantías del debido proceso y de imparcialidad”.

Conegut el dictamen, han arribat les reaccions, que no els fets, aquests malauradament ja no els esperem. Bones paraules en boca de la Ministra Raquel Sánchez (amb enèsima crida al diàleg inclosa), satisfacció continguda per part dels afectats en primera persona i algunes extrapolacions interessants amb casos d'actualitat totalment oberts, com el meu propi en relació a la suspensió del meu dret a vot en tant que diputat electe al Parlament de Catalunya o, en una magnitud major, la suspensió de la presidenta Borràs, que continua a l'ordre del dia.

A tot plegat, i en l'apartat de les anàlisis, n'hi sumo una en la línia de recordar que actualment l'article 385bis del Codi Penal espanyol i el reglament del Parlament de Catalunya són clarament il·legals perquè són inconstitucionals. I són inconstitucionals perquè la Constitució, norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol, recull que els drets fonamentals s'interpretaran segons allò establert en la normativa internacional de protecció de drets humans en els tractats ratificats per Espanya. On ha quedat allò d'acatar (totes) les lleis, agradin o no?