Tot i la pujada de temperatura contextual de finals de juliol que deriva no només del canvi climàtic i que està afectant tot el planeta, l'independentisme cors no perd l'esma ni l'enfocament i convoca per a aquest cap de setmana la celebració de la 40 edició de les seves Jornades Internacionals de Corti, a les quals tindré el plaer de participar com a convidat en l'apartat de ponents internacionals.
Després de dues edicions marcades per la pandèmia –la de 2020, anul·lada i la de 2021, mixta entre presencial i virtual–, la celebració d'aquesta trobada que coincideix amb un aniversari rodó –i molt meritori– coincideix amb dos fets que en marcaran, sense dubte, el debat.
Tal i com puntejava fa uns dies Jordi Miró, president d'Estat Català i de l'executiva de la Federació d'Entitats de la Mediterrània-Mare Nostrum, en un article publicat a Racó Català, aquests fets són en primer lloc “el trencament de la unitat del camp nacionalista per part dels autonomistes en pro d'obtenir la interlocució amb l’estat, tot substituint el clanisme en la gestió de les polítiques colonials i en detriment de fer una política unitària en clau nacional, tal com es va fer en el període 2015/2021”; i en segon lloc, “el crim d’estat contra Yvan Colonna, pres independentista cors, condemnat de per vida, assassinat a la presó de màxima seguretat davant la passivitat del govern francès.”
La gravetat i l'impacte que han generat ambues accions expliquen el perquè molt probablement centraran les ponències i les converses durant els dos dies de trobada –6 i 7 d'agost vinents, a la Ciutadella de Corti, vila que va ser capital de la República de Còrsega independent des de 1755 i fins a la derrota de Ponte Novu de 1769.
L'expertesa de Miró que, recordem-ho, és coautor del llibre Còrsega, un altre combat i Catalunya Decideix, a banda de col·laborador habitual de Restónica, una publicació de l'Associació Catalunya – Còrsega, em permet preparar la meva intervenció precisament posant el focus en un d'aquests dos aspectes contextuals que agombolen l'articulació de les Jornades: “El trencament de la unitat del camp nacionalista per part dels autonomistes en pro d'obtenir la interlocució amb l’estat, tot substituint el clanisme en la gestió de les polítiques colonials i en detriment de fer una política unitària en clau nacional”.
Us sona, oi? És realment bèstia, per familiar. Em pregunto si la deriva autonomista que ha agafat una part molt rellevant, tal vegada majoritària si admet –com sembla fer– la suma de sigles, l'autodenominat “independentisme català” i que ha acabat esclatant en un final de curs al Parlament de Catalunya vergonyant per al conjunt del nostre moviment, és o no reversible.
Poc m'hagués pensat que hauria d'escriure, en el meu cinquè estiu d'exili forçat, paraules tan gruixudes per definir aquells als quals jo mateix vaig considerar companys de viatge fidels. Polítics, la majoria, que no acompanyen amb fets les seves proclames. Aquests dies podré conversar amb persones d’arreu del món convocades en unes Jornades que no admeten etiquetes simples –ni simplificadores, perquè en el matís hi ha la riquesa i sovint s'hi apunta la veritat.
Vull posar en valor aquesta “polifonia” atès que, durant quatre dècades, les Jornades han donat veu a partits d’esquerra i progressistes d’Europa, Àfrica i Amèrica Llatina, organitzacions d’alliberament nacional de Galícia, Guaiana, Guadalupe, Nova Caledònia, Polinèsia, Kabília, Azawad, Kurdistan, Martinica, Bretanya, Jura, Sicília, Alsàcia, Tirol del Sud i, d’una manera continuada, també ha sumat el testimoni dels independentistes de Sardenya, l’esquerra abertzale d’Euskal Herria, el Sinn Féin d’Irlanda i, és clar, els independentistes catalans.
Hi vaig amb ganes d'escoltar, potser més que amb ganes d'explicar-me, perquè la meva porositat fa que em resulti impossible no absorvir part de la incomprensió (quan no directament de la ràbia) que em provoca la nostra pèrdua de rumb col·lectiva. En la conversa respectuosa i el diàleg vertader hi ha el creixement, personal i col·lectiu. Espero que la trobada resulti, en aquest sentit, nutritiva per a tothom.
