El meu heroi, Heribert Barrera

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aquesta setmana fa cent anys que va néixer Heribert Barrera i Costa, una de les figures més destacades del segle XX del nostre país. Un sol home que connecta les aspiracions de Francesc Macià amb les grans manifestacions independentistes dels darrers anys, així com amb l'esperit de Junts pel Sí, el front patriòtic del nostre temps.

Ja des de ben petit, n'Heribert va viure des de primera línia els grans esdeveniments del darrer segle, com la República i els fets d'Octubre, ja que era fill de Martí Barrera, conseller de Macià i Companys. L'any 1935, amb la majoria d'edat, va entrar a militar a ERC. Va anar al front durant la Guerra Civil espanyola i va estar internat al camp de concentració d'Argelers, a la França de Vichy. Quan torna de l'exili i durant la foscor del franquisme reorganitzà Esquerra i va liderar el partit en la Transició.

Ser el primer president del Parlament autonòmic, esdevé la seva gran fita política. El suport a Jordi Pujol en la primera legislatura, clau en la configuració de la Catalunya actual. Nacionalista d'esquerres, sempre va prioritzar l'eix nacional en la política catalana. Tot i que mai va deixar de militar a ERC, en els darrers anys va ser crític amb els pactes amb els socialistes i durant la presidència de José Montilla va donar suport a l'escissió de Reagrupament. En la seva darrera etapa vital va continuar fent activisme i escrivint, en una de les grans manifestacions post-Estatut va fer fortuna la seva màxima del "tenim pressa", coneixedor per experiència pròpia de la situació de debilitat que vivia el país.

Vaig descobrir la figura del President Barrera a través del primer llibre de l'Enric Vila, Què pensa Heribert Barrera. Només tenia 15 anys i poc coneixia el personatge. Vaig córrer a comprar-me'l després de veure per les notícies com grup d'immigrants envoltaven de males maneres tot un ex-president a la Rambla de Barcelona. Fins i tot, la policia espanyola va haver d'intervenir. També recordo el linxament de la classe política de l'època; ara simplement l'ignoren. Tot plegat va ser un drama però va comportar una descoberta personal que avui em permet trencar aquest silenci.

El llibre és una llarga entrevista sobre vivències personals i polítiques, història, reflexions i visió de futur. Un testimoni que desprèn molta veritat i valentia. Rellegint les respostes i amb la perspectiva que donen els anys – el llibre es va publicar el 2001- cal dir que Heribert Barrera tenia raó. La idea que la independència i la unitat dels partits catalans era l´únic camí possible era minoritària en aquell moment, i ell era dels pocs que ho defensava públicament.

Com a polític cal destacar que era incorruptible, la causa era massa important per justificar prebendes i pactes, en el llibre explica la distància mental amb l'Estat espanyol i l'entremat de corrupció que el fonamenta, que xoca amb la seva honradesa de científic liberal.

De totes maneres, una de les actituds que el fa un personatge únic és la seva ètica política. El compromís d'exposar els plantejaments sense complexos. Considerava que el pensament políticament correcte és l'antítesi de la política. Argumenta tots els seus postulats amb dades, reflexions i sense fer afirmacions gratuïtes. Quan la cantarella en l'època de bonança era demanar papers per a tothom, ell era partidari de regular la immigració. Sobretot per preservar la cultura i la llengua, així com el territori o l'Estat del benestar. En altres idees personals, en canvi, cal emmarcar-les en un context completament diferent a l'actual, ell era fill d'una Catalunya impossible, que ja mai tornarà. 

Pel seu pensament crític i lliure, per la seva valentia i per tota una vida dedicada a la pàtria, personatges claus en la història recent com n’Heribert cal reivindicar-los. Per això celebro que aquesta setmana es reti homenatge al President Barrera, just el dia que es compleixen 100 anys del seu naixement. Un acte, organitzat per l’associació cultural Vibrant, en el qual es repassarà la trajectòria política, històrica, professional i personal del President. Un reconeixement que se celebrarà aquest dijous 6 de juliol a les 7 de la tarda al Fossar de les Moreres de Barcelona.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Marc Cros
Marc Cros

Periodista d'EL TEMPS i creador de la guia Mapilife.