Recuperar drets segrestats

Acaba l’any i en el meu cas ho fa amb una bona notícia que alguns poden entendre com a personal, tot i que jo l'entenc com a col·lectiva, i que contrasta amb un context no només convuls sinó principalment desorientat a causa del terreny guanyat per la variant òmicron en un temps rècord. Aquest dimecres, 22 de desembre, vaig poder participar telemàticament i “gràcies a la pandèmia” -ja té nassos, si em permeteu expressar-ho amb aquest grau de col·loquialitat- en la sessió ordinària de la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya que, degut a la situació sanitària, es va realitzar de manera telemàtica, a través de videoconferència. 

La meva participació no és qüestió d’uns o d’uns altres, i molt menys és una qüestió personal. Participar o no del debat parlamentari i de les comissions que m’han estat assignades, significa blindar no únicament els meus drets com a diputat electe sinó sobretot té a veure amb preservar els drets dels votants que van fer confiança a una determinada llista integrada per unes persones també determinades. Ha calgut comptar amb la “complicitat” de la pandèmia perquè allò que és principal, l’exercici dels drets polítics, es concreti en la meva participació activa en una comissió com és la de Cultura.

En la sessió d’aquest dimecres, vam debatre sobre la conservació del jaciment del Roser-Mujal, de Calella; vam escoltar autèntics disbarats per part de la representant del grup de Ciutadans en relació a allò que anomenen “el caràcter esbiaixat de la història de Catalunya que el Museu d'Història de Catalunya ofereix als visitants” -qui no té res a fer, el gat pentina!-, i encara en l’àmbit de museus (al qual em sento especialment vinculat atès que durant el meu breu mandat com a conseller de Cultura vam poder presentar "Museus 2030. Pla de museus de Catalunya”, el pla estratègic que recull el conjunt de les polítiques de la Generalitat per als equipaments museístics catalans en l’horitzó de 2030) vam avançar en relació a la convocatòria de les direccions del Museu d'Història de Catalunya i del Museu d'Arqueologia de Catalunya. 

Un dels blocs rellevants de la Comissió té a veure amb atendre les sol·licituds de compareixença d’institucions, entitats i col·lectius que confien en la capacitat del Parlament de Catalunya no només per recollir les seves peticions sinó principalment per esdevenir altaveu de les seves accions, atès que cal insistir en què els treballadors de la Cultura no venen ni demanen sinó que ofereixen i proposen, a veure quan serem capaços com a societat d’entendre la dimensió 360 graus íntimament lligada a l’exercici dels drets culturals de la ciutadania. Sigui com sigui, en aquesta darrera Comissió de Cultura de l’any 2021, es va tractar sobre la sol·licitud de compareixença de l’associació L’Ateneu Divers (que vol informar sobre l’accessibilitat a la Cultura per part de persones amb capacitats diverses), de Plataforma per la Llengua (que sol·licita presentar les dades i els informes relatius a la situació del català), la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (que parlarà sobre la llei de l’audiovisual espanyola i la futura llei de l’audiovisual catalana) o la Plataforma Salvem Cal Macià - Casa de Vallmanya que reivindica la preservació d'aquest espai patrimonial del Segrià, entre d’altres. 

Aquesta és autènticament la missió dels servidors públics: atendre les peticions de la ciutadania. I aquesta és també la nostra vocació: fer-ho en un context de total normalitat parlamentària. Una normalitat que malauradament a casa nostra sembla impossible d’esdevenir si no és a l’empara d'autèntiques catàstrofes mundials com una pandèmia.