Els mestres més veterans solen explicar que un dels canvis principals de la seva professió durant la seva trajectòria ha estat el tracte amb els pares. Si abans una mala nota, un reny o una anotació d’advertència a l’agenda comportaven inevitablement una reprimenda exponencialment amplificada a l’alumne en qüestió quan aquest arribava a casa, ara moltes vegades qualsevol d’aquestes accions retorna a l’escola com un bumerang: alguns progenitors, els més desaprensius, van a demanar explicacions al mestre per haver gosat importunar a la santa i gloriosa criatura, un ésser de llum que ha de viure despreocupat fins que sigui un adult insuportable.
Aquests dies hem sabut que a Mallorca i a Menorca hi ha hagut un important brot de la pandèmia que progressivament anem extingint, fruit d’uns viatges de fi de curs organitzats sense gaire senderi. Precisament ara mateix el grup d’edat dels adolescents és el que està patint uns índexs de contagi més alts i potser no és gaire bona idea fomentar-ne la mobilitat i les aglomeracions. Sigui dit sense cap ànim de criminalitzar-los: simplement són la darrera franja que queda per vacunar i, per tant, és lògic que entre aquest jovent hi circuli el virus amb més abundància que entre els adults. I sigui dit, també, amb el respecte per la llibertat de cadascú de prendre decisions errònies, sempre i quan se n’entomin amb serenitat les conseqüències.
El Govern de les Illes Balears, que és l’autoritat competent en matèria de salut, ha pres la decisió de fer passar la quarantena a alguns d’aquests joves en bons hotels. Un establiment de quatre estrelles que fa aquesta funció de llatzeret descriu les seves habitacions estàndard com a “lluminoses amb balcó” amb un “ambient càlid”. Compten amb televisió de pantalla plana, amb tota mena de canals via satèl·lit, moble bar, aire condicionat i wifi. Prou bon lloc per passar-hi la molèstia inherent a tota clausura involuntària.
La mesura del govern de Francina Armengol no és pas estrambòtica. Sabem, per exemple, que al Regne Unit hi ha quarantena pels viatgers provinents de zones considerades de risc, sense ni tan sols acreditar un contagi, i tot just ara l’executiu britànic està debatent una relaxació d’aquestes normes. Fa unes setmanes un industrial m’explicava com uns treballadors de la seva empresa, que havien anat al Brasil per muntar unes màquines en una fàbrica, s’havien hagut de quedar reclosos a l’hotel durant un parell de setmanes per contacte amb un positiu. Incomoditats d’aquest any i mig que ens ha tocat viure, ves què hi farem.
Per tot això sorprèn la reacció d’alguns dels pares d’aquests adolescents, que no han dubtat a qualificar les mesures de “segrest” i que han arribat a conclusions tan imaginatives com ara que “als nostres fills els retenen perquè són espanyols”. Aquest mateix grup de pares ha presentat una denuncia als jutjats de Palma per considerar que es tracta d’una “retenció il·legal” que vulnera l’article 542 del Codi Penal, el que parla dels funcionaris o autoritats que impedeixen deliberadament l’exercici de drets civils reconeguts per la Constitució. Sí, aquell que s’hauria d’haver aplicat als poders espanyols per les seves accions a Catalunya el 2017.
Determinats mitjans de comunicació, podem suposar que per discrepància ideològica amb els colors del Govern de les Illes Balears, s’han abonat a amplificar les veus de les famílies més estridents, oferint testimonis que sembla que parlin d’una cel·la de Guantánamo més que no pas d’un hotel de luxe i d’un context en el qual molta gent ha hagut de patir turments infinitament més greus amb la mateixa causa de fons.
El principal drama d’aquest episodi, però, no es troba en el destorb d’haver de passar uns quants dies avorrits llegint o mirant la televisió i el mòbil. El que és veritablement preocupant és quina mena de referents tindran els joves amb aquesta actitud paterna de qui escridassa al mestre de primària i insulta l’àrbitre d’un partit d’alevins.
