Comparteixo una iniciativa d’èxit en l’àmbit de la cooperació cultural que arrela en la tasca de la federació Europa Nostra, reconeguda com una ONG associada a la UNESCO que vetlla per la salvaguarda del patrimoni cultural i natural d'Europa. La seva feina, que s’estén en més de 50 països i integra més de 250 organitzacions–membres, no ens és del tot aliena atès que l’IRMU, l’Institut Ramon Muntaner, en forma part i n’és un actiu potent.
Fa només uns dies, la secretaria internacional de l’organització, amb seu a La Haia (Països Baixos) i dirigida per Sneška Quaedvlieg-Mihailoović (Sèrbia), va convocar un debat telemàtic seguit per més de 500 experts d’arreu del món amb l’objectiu d’articular un acord cultural per a Europa que desenvolupi alguns dels aspectes clau recollits en l’Agenda 2030. Un objectiu que, en l’actual context de crisi sanitària i econòmica mundials, s’ha d’acompanyar no només de voluntats i d’un grapat de bones intencions declamades amb major o menor passió pels mandataris europeus. Calen accions i calen ja atès que la situació és, al meu entendre, d’autèntica emergència si no volem estavellar-nos com a societat davant d’una realitat que dona mostres evidents de la seva obsolescència. Ens cal actuar perquè hem tocat sostre.
La sessió celebrada el 18 de novembre passat va convocar-se també en nom de l’European Heritage Alliance 3.3, Culture Action Europe i l’European Cultural Foundation. La reunió va servir per acarar diverses estratègiques destinades a situar el debat cultural en l’epicentre del projecte europeu. Per a fer-ho es van incorporar no únicament testimonis i propostes d’alts representats de la UE sinó que també van tenir-hi un pes destacat les opinions expressades per representants de les principals xarxes culturals i patrimonials paneuropees, així com portaveus de la societat civil. Superada la fase de conversa, les entitats convocants van fer pública una declaració conjunta titulada Un acord cultural per a Europa: un lloc central per a la cultura en el futur postpandèmic de la UE. En ella, s’insta els responsables polítics nacionals i de la UE a subscriure un ambiciós #CulturalDealEU o, el que és el mateix, una estratègia paraigua que permeti repensar, reinventar Europa a través de la cultura i el patrimoni cultural.
Aquesta declaració proposa igualment que aquest pacte cultural de caràcter global i sobretot transversal per a Europa, inclogui un seguit de propostes concretes en la línia d’aprofitar el potencial de la cultura i el patrimoni tant material com immaterial com també natural presentant-los com a autèntics revulsius per a la recuperació socioeconòmica de la UE.
De fet, el manifest se sustenta en la idea de la transversalitat que vertebra la pròpia Agenda 2030 i que defensa la incorporació de la cultura i el patrimoni en tots i cadascun dels estrats de l’acció política: des de la transició verda fins a l’ambició geopolítica i la transformació digital que atorga valor afegit i contingut a les accions que es plantegen tant a curt com a mitjà i llarg termini.
Sigui com sigui, s’observa en el cor de la Unió Europea no només una necessitat sinó una certesa que promou la construcció d’un nou paradigma que dissenyi el futur d’Europa. Un futur que ha d’incorporar la consciència pública i la voluntat dels governs per promocionar, a un nivell europeu, alts estàndards de qualitat en els camps de la conservació del patrimoni, l'arquitectura, la planificació urbana i rural i la promoció d’un desenvolupament equilibrat i sostenible del medi ambient urbà i rural, construït i natural. Paràmetres, tots ells, que hauran de tenir en compte tots aquells qui anhelin accedir als tan preuats fons europeus.
