Persistir en l’esvàstica

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La geografia i la història dels països bàltics és complexa. En tant que terra de pas de grans imperis, la seva articulació nacional s’ha vist condicionada per les dinàmiques de la història. La marxa dels vells legionaris de la Legió letona de les Waffen-SS és el producte més refinat d’aquesta història. La Letònia d’avui sorgeix del pas d’alemanys, polonesos-lituans, russos, nazis i soviètics. Cada imperi hi ha deixat la seva marca, el seu trauma i la seva població.

Quan una nació es troba entre dos imperis, els seus membres són empesos a prendre partit. En el context de destrucció de la Segona Guerra Mundial, Letònia va haver de triar: entre la invasió soviètica i la invasió nazi. Amb el dictador (avui rehabilitat) i pare de la pàtria letona Karlis Ulmanis mort de camí al captiveri del Turkmenistan soviètic, els letons van quedar sense projecte nacional i a la mercè d’imperis.

D’aquesta situació, els membres dels cossos paramilitars dels Aizsargi van acabar nodrint no solament la Legió letona de les Waffen-SS, sinó també dos SS Einzatscomando encarregats d’anihilar els jueus letons que havien participat tan activament i respectablement en la construcció de la Letònia independent.

Si la pulsió anticomunista avui és explicada per justificar —i fins i tot per commemorar oficiosament— la Legió letona de les Waffen-SS, Letònia no pot ni explicar ni justificar un nazisme incapacitat i la seva activíssima participació en la destrucció de la jueria de Letònia. Els crims soviètics i la russificació forçada no són cap excusa de les opcions preses per Letònia —o qualsevol altra nació de l’est europeu en la tenalla nazi-soviètica.

En l’hora gràvida d’una nació surten les més altes i baixes pulsions. La gestió del trauma i la memòria avui és només un exercici més d’ideologia. La representació nacional letona dels legionaris és l’excusa per persistir en l’encant de l’esvàstica. Rehabilita la pàgina més negra de la història letona com si fos un mer episodi més de la seva construcció nacional.

La vergonya nazi letona és un excel·lent mirall de la misèria de l’Estat espanyol i la respectabilitat institucional de la División Azul. Més matusser, el cas espanyol es vol rehabilitar amb els mateixos arguments. Una diferència: el franquisme no va haver de triar, va abraçar de grat el nazisme. Ni l’exemple letó ni l’exemple espanyol són acceptables en una construcció nacional democràtica avui.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Borja Vilallonga
Borja Vilallonga

Director d'EL TEMPS. Doctor en història per l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Ha estat investigador a Columbia University i New York University.