Nascut al barri barceloní del Poble-sec, Francesc Boix va ser destinat al departament de fotografia del camp de Mauthausen i va arriscar la vida, juntament amb altres companys, per amagar els negatius fotogràfics que reflectien la realitat del camp. Aquest 2020, en què es commemora el centenari del seu naixement, diverses entitats públiques però també representants i col·lectius de la societat civil privada despleguen un conjunt d’activitats sota el paraigua de “l’Any Boix” amb l’objectiu de recordar-ne la figura i sobretot el llegat. De fet, la commemoració va més enllà de la pròpia figura de Francesc Boix i es presenta com un homenatge als republicans espanyols dels camps de concentració nazis.
En relació a la figura de Francesc Boix, cal recordar que la seva declaració en els Judicis de Nuremberg va ser decisiva per incriminar alts líders nazis. Tant ell com milers de republicans espanyols van ser deportats als camps de concentració i és precisament gràcies a les lectures i pel·lícules que trobem en el seu fons especialitzat en cultura de la pau i camps de concentració nazis (consultable a la biblioteca que porta el seu nom, al Poble-sec: Fons Francesc Boix) que podem reconstruir la vida als camps i resseguir la lletra petita de la barbàrie.
La feina de Boix, principalment llibres, escrits i documentals amb un component marcadament biogràfic, es veu complementada en aquest fons que conté més de 750 documents amb aportacions de diferents autors sobre la seva experiència a diversos camps de concentració (Joaquim Amat-Piniella, Victor Klemperer, Primo Levi, Eduardo Pons Prades, Jorge Semprún, Imre Kertész, entre altres). Però no només: el fons també conté diversos estudis que s'han fet sobre els republicans espanyols enviats als camps de concentració (Montserrat Roig, Rosa Toran...), així com sobre la història, l'economia i la política d'Alemanya i d'Europa en el període d'entreguerres i la Segona Guerra Mundial, i documentació sobre antisemitisme i nazisme.
L’any 2013, unes fotografies desconegudes de Francesc Boix fetes durant la Guerra Civil van veure la llum procedents de Perpinyà. Com explica Carlota Marzo en un article excel·lent de març de 2018 publicat al digital Núvol, “Després d’un seguit d’avatars impredictibles les fotografies acabaren, com sempre passa amb les bones històries, en mans d’un antiquari”. La troballa va cristal·litzar en una exposició al Pati Llimona de Barcelona, gràcies a la gestió de l’associació Fotoconnexió i la Comissió de la dignitat, que les van adquirir mitjançant les aportacions resultants d’una crida ciutadana. De nou, la lliçó de la societat civil, que reacciona contundent, sense pal·liatius quan veu amenaçada la pèrdua de la memòria col·lectiva. Una societat que es mobilitza i condemna la manipulació de la història, el segrest del passat, l’espoli d’aquell patrimoni que és compartit en tant que és col·lectiu.
Més enllà de l’oficialitat, volum o magnitud de la commemoració que ens ocupa, apel·lo a la curiositat del lector per conèixer vida i obra d’aquest fotògraf fill de sastre que va amagar 20.000 fotografies i negatius que van resultar determinants en la condemna del genocidi nazi. No parlem de passat (només cal veure com avancen els populismes i la ultradreta blanquejades per uns mitjans de comunicació sovint indignes), parlem de fets que ens cal conèixer i divulgar entre generacions. Una memòria que és viva en tant que ens apareix documentada.
Així ho han entès i s’ho han aplicat col·lectius com els responsables del web www.catmemoria.cat, una pàgina que recull vivències en primera persona “fruit de la necessitat de compartir aquells moments amb tothom, d’evitar l’oblit i mostrar al món el que passà a Catalunya durant la jornada del Referèndum d’Autodeterminació”.
No pretenc comparar ni el fons ni la forma d’un i altre compendi però sí crec interessant posar en comú com n’és d’important i necessària aquesta documentació gràfica que en el cas del web dedicat a l’1-O aplega, amb data de 2 de setembre de 2020, documentació referent a 760 municipis, 1.664 localitzacions, 76 càrregues policials i referencia 3.423 vídeos i 9.189 imatges.
