‘24 Legacy’ sense Jack Bauer

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els responsables de 24 es van trobar que Kiefer Sutherland no volia continuar protagonitzant la sèrie, però van decidir que no passava res. És un actor que havia estat al capdavant de la ficció durant 13 anys, però van decidir que no passava res. És també l’element sobre el qual havia girat tota l’estructura de 24, convertint el seu personatge, Jack Bauer, en l’heroi d’acció de referència de la televisió, però van decidir que no passava res. Van optar per canviar aquest personatge per un de nou de trinca i continuar com si res no hagués canviat. I aquesta és la part més irritant de 24 Legacy: que, com que no hi ha res a la sèrie que hagi canviat al marge del protagonista (hi trobem les mateixes tècniques narratives, amb la pantalla partida, el cronòmetre i les trames que succeeixen en paral·lel, i també els mateixos efectes sonors i una banda sonora de Sean Callery), sembla que el que intenti la sèrie sigui fer creure a l’espectador que tot continua igual. I l’efecte és el contrari.

És comprensible que apostin per l’efectivitat de la fórmula de 24, que en el seu moment va ser innovadora i sorprenent i, les coses com siguin, funciona encara de manera implacable. És justament perquè creuen en la fórmula que FOX continua amb la sèrie. Però hi ha moltes maneres de continuar aplicant els mateixos mecanismes. Podrien haver-los portat un pas més enllà i arriscar, però han decidit ser prudents i fer el mateix que ja havien fet en temporades anteriors. També podrien haver creat un personatge que oferís alguna cosa que no oferia l’anterior, però han decidit fer un clon de Jack Bauer. La prudència no serà cap problema per a una part del públic que ja s’havia acostumat a no demanar a 24 grans innovacions, però fer un nou protagonista idèntic a l’anterior és un error majúscul. Perquè, si no canvia res a la sèrie, veure el nou personatge en el lloc de l’anterior, fent exactament el mateix, fa que es vegi com un intrús.

La sensació que aquell personatge no pertany a l’univers de 24 és permanent. És un efecte similar a la síndrome de Darrin, que és com s’anomena la sensació que té l’espectador quan es canvia l’actor que interpreta un personatge (té aquest nom en honor al marit de la sèrie Embruixada, que primer va ser interpretat per Dick York i després per Dick Sargent). Tècnicament, no es pot qualificar el que passa a 24 Legacy com a síndrome de Darrin, ja que sobre el paper és un personatge nou, però és tan semblant a Jack Bauer (ni tan sols es molesten a explorar gaire el fet que sigui afroamericà) que s’acaba produint la mateixa sensació. De fet, és fins i tot pitjor, ja que normalment aquests canvis d’actor es produeixen amb secundaris (vegin Daario Naharis a Joc de Trons), però no amb protagonistes. L’audiència en aquests casos reacciona molt negativament, i 24 Legacy no ha estat una excepció: en la seva estrena va heretar 113 milions d’espectadors de la Super Bowl i només va retenir-ne 17,5. D’aquests, al tercer episodi, només en queden 5,1 milions.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.